Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
índrids
Zoologia
Família de primats del grup dels lemuroïdeus que atenyen grans dimensions, amb el musell curt, els ulls i les orelles petits i les extremitats anteriors més curtes que les posteriors.
Són de costums arborícoles i habiten a Madagascar Hom en pot distingir tres gèneres Avahi, Propithecus i Indri
quirogali
quirogali Cheirogaleus major
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Nom donat a les espècies de primats de la família dels lemúrids pertanyents als gèneres Cheirogaleus, Microcebus i Phaner, d’uns 12-30 cm de llargada, de formes esveltes, cap arrodonit, musell allargat, cua llarga i pilosa i extremitats posteriors adaptades al salt.
Són nocturns, arborícoles, poc gregaris i preferentment herbívors habiten en els boscs de Madagascar i durant l’estiu cauen en letargia
platirrins
Zoologia
Infraordre de primats antropomorfs que comprèn els simis del continent americà.
Tenen el nas pla i la cua llarga i prènsil Són arborícoles i habiten als boscs des de Mèxic fins al Brasil
hilobàtids
Zoologia
Família de primats del grup dels catarrins antropomorfs caracteritzats per llur petita talla, la presència de callositats isquiàtiques i el gran desenvolupament dels membres superiors, que arriben a terra quan l’animal és dempeus.
De règim vegetarià i exclusivament arborícoles, habiten al SE d’Àsia i a Insulíndia Comprenen dos gèneres, coneguts amb el nom de gibons
rinopitec
Zoologia
Gènere de primats catarrins de la família dels cercopitècids, de cap petit, cara aplanada i nas camús; de pelatge dens, suau i de colors vius, sobretot taronja (rinopitec ataronjat o mona de neus), groguenc (rinopitec daurat o mona daurada) o d’altres tonalitats.
De costums arborícoles i vegetarians, habita les zones muntanyenques del NE de la Xina, el Tibet i Tonquín fins als 3 000 m d’altitud
catarrins
Zoologia
Grup de primats antropoides (sistemàticament, hom li dóna la categoria d’infraordre), que comprèn els simis de l’antic continent (cinomorfs i antropomorfs).
Es caracteritzen pel fet de tenir el crani voluminós i els narius molt junts i dirigits cap avall tenen trenta-dues dents la cua no és prènsil i sovint manca, o és molt curta un gran nombre d’espècies tenen callositats isquiàtiques La majoria són arborícoles i es traslladen grimpant o per braquiació
gibó
Gibó, primat antropomorf
© X. Pintanel
Zoologia
Nom donat als primats antropomorfs de la família dels pòngids que pertanyen als gèneres Symphalangus
i Hylobates
.
Es caracteritzen pel fet d’atènyer, com a màxim, 90 cm d’alçada i tenir els braços molt llargs Són arborícoles i silvícoles Habiten en grups poc nombrosos i es nodreixen de vegetals i de petits animals Emeten uns crits aguts Symphalangus syndactylus habita a Sumatra, i les espècies d' Hylobates , al sud-est d’Àsia
dragó volador
Zoologia
Nom donat a uns dragons lacertiformes, de la família dels agàmids, que es caracteritzen pel fet de tenir al costat del tronc dos plecs sostinguts per les 5 o 6 últimes costelles, els quals poden plegar i desplegar com si fossin ventalls, i que també els permeten de planar.
Són en general animals de mida reduïda, puix que els exemplars més grossos només arriben a fer 35 cm De cua llarga i prima, el cos és cobert d’escates de diferents colors que van del gris al verd grogenc, cosa que els permet de confondre's amb les fulles Són arborícoles i completament inofensius per a l’home, i s’alimenten d’insectes Viuen al sud d’Àsia, a les illes de la Sonda i a les Filipines
lemuroïdeus
Zoologia
Grup de primats de l’ordre dels lemuriformes que, amb categoria d’infraordre, inclou les famílies dels lemúrids, els índrids i els daubentònids.
D’una mida mitjana o petita, atenyen fins a 90 cm de llargada, i tenen el musell llarg, amb el llavi superior partit, els ulls disposats lateralment, les ungles planes, excepte la del segon dit del peu, i la cua no prènsil La dentadura té la mateixa fórmula que els altres primats, però les incisives superiors són molt petites De costums nocturns i arborícoles, són insectívors, omnívors o frugívors Tenen l’olfacte molt ben desenvolupat, i la intelligència és reduïda Habiten als boscs de Madagascar
còlob
Zoologia
Gènere de primats catarrins cinomorfs de la família dels cercopitècids, de formes esveltes i cua molt llarga.
Atenyen de 50 a 70 cm de longitud, i tenen el polze reduït a un petit tubercle El cap és arrodonit, amb les orelles petites i un musell curt El tronc és allargat, i les extremitats anteriors i posteriors són més o menys de la mateixa llargada i presenten callositats isquiàtiques El pelatge, de colors variables, és molt elegant, i per això hom n'utilitza la pell per a fins decoratius Són de costums arborícoles, i s’alimenten de fulles i tiges tendres Són propis de les selves de l’Àfrica tropical i equatorial