Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
terrícoles
Zoologia
Subordre de turbel·laris tríclades tropicals, que poden arribar a fer mig metre de llargada.
aurèlia
Zoologia
Gran medusa, de l’ordre de les discomeduses, que pot arribar als 50 cm de diàmetre.
Té l’ombrella deprimida i els tentacles marginals són petits i nombrosos És una espècie pelàgica que es troba rarament en aigües litorals viu a totes les mars
equiuroïdeus
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics celomats i protòstoms amb simetria bilateral.
A la fase larval presenten segmentació, que desapareix en arribar a l’estat adult Tenen el cos dividit en dues regions una trompa anterior, que té una gran capacitat d’extensió, però no invaginable, i la part posterior, que comprèn el tronc amb la regió visceral, molt voluminosa Tots els representants són marins i habiten sobre la sorra del fons o dins les fissures que apareixen en les roques Els dos gèneres més característics són Echiurus i Bonellia El gènere Echiurus ateny de 10 a 30 cm, i el cos presenta una disposició anellada, difosa, marcada per la presència de petites…
cranc verd

Cranc verd
George Chernilevsky (CC0)
Zoologia
Cranc molt freqüent a les aigües salabroses de les desembocadures dels rius, a les aigües pol·luïdes dels ports i a les llacunes litorals.
És un animal molt predatori que pot arribar a menjar-se els seus congèneres És comestible, però de tast poc delicat Tanmateix, en algunes regions de la península Ibèrica és força apreciat
beluga
Zoologia
Cetaci odontocetde la família dels delfinaptèrids, de coloració blanca, de dentat molt reduït (de 16 a 20 dents a cada mandíbula), sense aleta dorsal i amb àmplies aletes pectorals.
La llargada oscilla entre 3 i 7 m Les belugues habiten les aigües costaneres, poc profundes, del litoral àrtic, i llur distribució és circumpolar, bé que poden arribar fins a les costes franceses i en alguns casos han entrat molt endins dels grans rius alemanys Són gregàries i poden constituir, a vegades, agrupaments molt amplis Són ràpides i migren regularment emeten sons submarins, aflautats També són anomenades balenes blanques
tentaculats
Zoologia
Classe d’eumetazous de l’embrancament dels ctenòfors caracteritzats pel fet de presentar dos llargs tentacles que emergeixen de l’hemisferi aboral a partir de dues bosses epidèrmiques, dins les quals poden retreure’s, i tenir cèl·lules adhesives amb les quals capturen preses com ara ous planctòics, petits crustacis i peixos, altres ctenòfors, etc.
Presenten bioluminescència Viuen en el plàncton de totes les mars, poden arribar fins a fondàries de 3 000 m, i poden fer des d’uns pocs millímetres fins a uns 20 cm Inclou la gran majoria de ctenòfors, amb uns pocs gèneres repartits en unes 60 espècies, entre les quals cal destacar Leucothea , Pleurobranchia , Hormipfora , Callianira i Cestus , amb l’espècie Cveneris cinyell de Venus Són comuns a les mars dels Països Catalans
trematodes
Zoologia
Classe de platihelmints amb el cos ovalat i de petites dimensions, generalment entre menys d’un mil·límetre i 10 mm, bé que poden arribar a fer 2 cm.
Van proveïts d’una o dues ventoses adherents, situades sobre una cutícula no quitinosa recolzada directament sobre una capa muscular Les ventoses poden tenir fins i tot ganxos o glàndules que elaboren substàncies adhesives Sobre la cutícula hi ha implantats ganxos, pèls i espícules L’aparell digestiu s’ha reduït, a causa del parasitisme, respecte al dels turbellaris, i consta d’una boca anterior, en posició ventral o terminal i envoltada generalment per una ventosa, seguida d’una petita faringe, un curt esòfag i un intestí bifurcat en dues branques que s’estenen cap enrere, es ramifiquen…
pirosòmids
Zoologia
Subclasse de tunicats de la classe dels taliacis, que inclou espècies que formen colònies flotadores, de forma oval o cilíndrica i constituïdes exclusivament de blastozooides.
Cadascun d’aquests individus formadors del cenobi és ellipsoidal, comprimit lateralment, i té els dos extrems ocupats per dos sifons el bucal, orientat cap a l’exterior, i el cloacal, cap a la cavitat central de la colònia gairebé tot el seu cos és ocupat per una faringe branquial plena de forats Generalment presenten òrgans lluminosos formats per cèllules testàcies plenes de bacteris simbiòtics Els individus són de talla millimètrica, però la colònia pot arribar a tenir més d’un metre, com és ara el cas de Pyrosoma excelsior
rorqual

Rorquals (Balaenoptera physalus)
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom amb el qual són conegudes diverses espècies del gènere Balaenoptera, cetacis misticets de la família dels balenoptèrids.
La família es diferencia externament de les balenes veritables per la presència d’una aleta dorsal i de solcs ventrals Entre aquestes espècies hi ha l’animal més gros que mai hagi existit el rorqual blau o balena blava Bmusculus , que pot arribar als 33 m de longitud total Per contra, el rorqual d’aleta blanca Bacutorostrata , que a penes arriba als 10 m, és l’espècie més petita del gènere De gran valor comercial en conjunt, tenen una repartició cosmopolita, però la cacera abusiva n’amenaça la supervivència
necàtor
Zoologia
Nematode de l’ordre dels estrongiloïdeus, de la família dels estrongílids, les femelles del qual fan uns 9 mm i els mascles uns 6 mm, amb l’obertura bucal proveïda de tota una sèrie de plaques tallants.
Habita a l’intestí prim humà, on es nodreix amb la sang de les ferides provocades amb aquestes plaques Cada femella pon de 10 000 a 30 000 ous, que surten amb els excrements i, si troben en el sòl les condicions de temperatura i d’humitat convenients, es desenvolupen i passen a l’estat de larves filiformes, les quals es nodreixen dels bacteris del sòl i al cap d’una setmana poden perforar la pell humana, passar a la sang i, a través dels pulmons, la tràquea, l’esòfag i l’estómac, arribar a l’intestí prim, on es fixen i maduren sexualment Produeix anèmia, i és propi de l’Àsia i l’…