Resultats de la cerca

Té l’ombrella deprimida i els tentacles marginals són petits i nombrosos És una espècie pelàgica que es troba rarament en aigües litorals viu a totes les mars

És un animal molt predatori que pot arribar a menjar-se els seus congèneres És comestible, però de tast poc delicat Tanmateix, en algunes regions de la península Ibèrica és força apreciat

A la fase larval presenten segmentació, que desapareix en arribar a l’estat adult Tenen el cos dividit en dues regions una trompa anterior, que té una gran capacitat d’extensió, però no invaginable, i la part posterior, que comprèn el tronc amb la regió visceral, molt voluminosa Tots els representants són marins i habiten sobre la sorra del fons o dins les fissures que apareixen en les roques Els dos gèneres més característics són Echiurus i Bonellia El gènere Echiurus ateny de 10 a 30 cm, i el cos presenta una disposició anellada, difosa, marcada per la presència de petites…

La llargada oscilla entre 3 i 7 m Les belugues habiten les aigües costaneres, poc profundes, del litoral àrtic, i llur distribució és circumpolar, bé que poden arribar fins a les costes franceses i en alguns casos han entrat molt endins dels grans rius alemanys Són gregàries i poden constituir, a vegades, agrupaments molt amplis Són ràpides i migren regularment emeten sons submarins, aflautats També són anomenades balenes blanques

Presenten bioluminescència Viuen en el plàncton de totes les mars, poden arribar fins a fondàries de 3 000 m, i poden fer des d’uns pocs millímetres fins a uns 20 cm Inclou la gran majoria de ctenòfors, amb uns pocs gèneres repartits en unes 60 espècies, entre les quals cal destacar Leucothea , Pleurobranchia , Hormipfora , Callianira i Cestus , amb l’espècie Cveneris cinyell de Venus Són comuns a les mars dels Països Catalans

Van proveïts d’una o dues ventoses adherents, situades sobre una cutícula no quitinosa recolzada directament sobre una capa muscular Les ventoses poden tenir fins i tot ganxos o glàndules que elaboren substàncies adhesives Sobre la cutícula hi ha implantats ganxos, pèls i espícules L’aparell digestiu s’ha reduït, a causa del parasitisme, respecte al dels turbellaris, i consta d’una boca anterior, en posició ventral o terminal i envoltada generalment per una ventosa, seguida d’una petita faringe, un curt esòfag i un intestí bifurcat en dues branques que s’estenen cap enrere, es ramifiquen…

Cadascun d’aquests individus formadors del cenobi és ellipsoidal, comprimit lateralment, i té els dos extrems ocupats per dos sifons el bucal, orientat cap a l’exterior, i el cloacal, cap a la cavitat central de la colònia gairebé tot el seu cos és ocupat per una faringe branquial plena de forats Generalment presenten òrgans lluminosos formats per cèllules testàcies plenes de bacteris simbiòtics Els individus són de talla millimètrica, però la colònia pot arribar a tenir més d’un metre, com és ara el cas de Pyrosoma excelsior

La família es diferencia externament de les balenes veritables per la presència d’una aleta dorsal i de solcs ventrals Entre aquestes espècies hi ha l’animal més gros que mai hagi existit el rorqual blau o balena blava  Bmusculus , que pot arribar als 33 m de longitud total Per contra, el rorqual d’aleta blanca Bacutorostrata , que a penes arriba als 10 m, és l’espècie més petita del gènere De gran valor comercial en conjunt, tenen una repartició cosmopolita, però la cacera abusiva n’amenaça la supervivència

Tenen el cos massís i subcilíndric, el cap molt gros, les aletes pectorals curtes i l’aleta dorsal molt curta o absent, amb boca a la part inferior del cap i amb la mandíbula inferior reduïda i sense arribar a l’extrem del musell A la mandíbula superior gairebé no hi ha dents, mentre que a la inferior n'hi sol haver de 7 a 30 parells Davant el crani i sota la pell del cap hi ha una enorme bossa, que conté una gran quantitat d’un oli especial, anomenat esperma Comprèn la família dels gèneres Kogia i Physeter , amb una espècie cadascuna, el catxalot pigmeu K breviceps i el…