Resultats de la cerca

Presenta 18 segments, al darrer dels quals té l’anus Les potes, en nombre de 15 parells, són entre el segon segment i el setzè el darrer parell de potes és sempre més o menys diferenciat Hi ha unes 50 espècies del gènere la més corrent a les terres catalanes és L forficatus , que ateny de 18 a 30 mm i és d’un color groguenc fosc Són lucífugs, i viuen sota les pedres, la fullaraca o en coves

Són marins i viuen colgats a la sorra, on excaven galeries en forma de U amb la trompa erèctil que posseeixen, les quals recobreixen amb el mucus segregat pel coll La tercera regió del cos o tronc es diferencia en una regió branquial, una de genital i una d’abdominal A l’extrem hi ha l’anus La larva, anomenada tornària, recorda la d’alguns equinoderms Les espècies de les mars càlides solen ésser molt llargues, de més d’un metre L’espècie B gigas ultrapassa els 2,5 m A la Mediterrània es troba el B clavigerus, que ateny uns 20 cm

A la fase larval presenten segmentació, que desapareix en arribar a l’estat adult Tenen el cos dividit en dues regions una trompa anterior, que té una gran capacitat d’extensió, però no invaginable, i la part posterior, que comprèn el tronc amb la regió visceral, molt voluminosa Tots els representants són marins i habiten sobre la sorra del fons o dins les fissures que apareixen en les roques Els dos gèneres més característics són Echiurus i Bonellia El gènere Echiurus ateny de 10 a 30 cm, i el cos presenta una disposició anellada, difosa, marcada per la presència de petites papilles Són…

Les espècies més importants del gènere Lacerta són la sargantana àgil, la comuna, la comuna meridional, la muntanyenca, la vivípara, la balear i la de les Pitiüses La sargantana àgil Lagilis , d’uns 20 cm de llargada, té una coloració molt característica, amb una banda dorsal grisa al llarg de tot el cos, voltada a banda i banda per taques fosques amb orles de color blanc o crem, i els costats són d’un color verd lluent en els mascles i gris o terrós en les femelles habita als Pirineus La sargantana comuna septentrional Lmuralis , d’uns 18-20 cm, és, juntament amb la sargantana comuna…

Són de cos globós, sense braços i recobert de pues, amb un exoesquelet calcari S’alimenten principalment d’algues L’aparell digestiu, adaptat a aquest règim alimentari, és molt llarg, per tal d’aprofitar l’escàs poder nutritiu dels vegetals Llur distribució vertical va des de pocs metres fins a grans profunditats La garota de roca Paracentrotus lividus fa uns 4-5 cm de diàmetre i és de color fosc o negre habita sobre les roques calcàries de la regió costanera superficial o en balms excavats per ella mateixa És la més comuna a les costes dels Països Catalans La garota negra Arbacia lixula…

Habita en els fons de sorra i de fang

Té un gep dorsal, una gran papada i la cua llarga Els mascles tenen les banyes fortes i llargues les femelles les tenen més delicades Viu en ramats nombrosos, a les sabanes de l’Àfrica oriental i meridional i també en regions subdesèrtiques La seva carn és de bona qualitat i pot ésser una bona font d’aliment perquè l’animal està adaptat a pasturar en terrenys no útils per a l’agricultura aliment

Habita a profunditats superiors a 250 m

És de color bru fosc i té el plomissol del cap i el coll grisenc, amb clapes fosques al cap Nia als arbres i habita a les muntanyes boscades i als garrigars del SE europeu, a Sicília i en alguns punts del SE de la península Ibèrica Als Països Catalans només n'hi ha unes quantes colònies a Mallorca, a la serra de Tramuntana Actualment en resten molt pocs exemplars, i és a la llista d’espècies europees amenaçades d’extinció

Té el mantell transparent, tou i capaç de ràpides i àmplies contraccions quan és irritat És bentònic i solitari, cosmopolita i molt comú a la Mediterrània Habita sobre fons bruts, sovint als ports, a les coves, prop de la superfície, a vegades sobre les quilles dels vaixells, i no és rar en aigües salabroses