Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
cranc llanut
Daderot (CC0 1.0)
Zoologia
Cranc molt característic per l’aspecte de les potes.
Les del primer i el segon parell, de grans dimensions, són les úniques adaptades a la locomoció les del tercer i el quart, petites i corbades, serveixen d’òrgans prènsils
vol vibrat
Zoologia
Tipus de vol semblant al vol batut, però a un ritme molt més accelerat, que permet a l’animal de romandre suspès, mantenint-se en vol, però sense avançar.
És característic dels insectes
cefalodíscids
Zoologia
Ordre de pterobranquis
que comprèn individus marins, colonials, hermafrodites o de reproducció asexual; presenten el cos dividit en protosoma, mesosoma i metasoma.
És característic un disc adhesiu metasomàtic En destaca el gènere Cephalodiscus
dracunculoïdeus
Zoologia
Ordre de nematodes que tenen el cos filiforme de gran longitud (fins a 4 m) i, en ésser adults, són paràsits del teixit conjuntiu i del celoma dels vertebrats.
Viuen a les regions tropicals, i el més característic és la filària de Medina
milpeus
Zoologia
Nom amb què són coneguts diversos gèneres i diverses espècies de miriàpodes, especialment els de l’ordre dels geofilomorfs, amb el cos allargat i vermiforme, sense ulls i les potes curtes.
El gènere més característic és Geophilus , que té unes 80 espècies, repartides per Europa, Amèrica, Àsia i Austràlia La més gran de totes és Gelectricus , de 45 mm de longitud i 65-71 parells de potes
lliurea
Zoologia
Conjunt de caràcters morfològics accessoris i externs que confereixen a un animal el seu aspecte característic.
La presència de plomes, pèls, crineres, escates i altres formacions epidèrmiques com crestes, esperons, collars, etc, juntament amb llur disposició i coloració, són, entre altres, els elements determinants de la lliurea La lliurea d’un animal pot ésser permanent o temporal en aquest darrer cas, el canvi de lliurea pot ésser degut a factors estacionals la lliurea estival i la hivernal de molts animals o a uns altres factors, com ara els sexuals aparellament Així, molts animals presenten dimorfisme sexual solament durant l’època de zel, a causa de l’adquisició, en aquesta època, d’una lliurea…
antopòlip
Zoologia
Pòlip característic dels antozous, d’estructura complexa, que té la cavitat gastrular dividida en compartiments per diversos septes.
rata cellarda
(CC-BY-SA-2.5) Christian "Asseus" Flach
Zoologia
Rosegador de la família dels glírids, d’uns 10-17 cm de llargada, amb la cua llarga i pilosa.
El pelatge de la cara i de la cua és molt característic, puix que presenta en el musell una mena de careta formada per dues franges negres, una a cada banda, que surten dels costats del nas, inclouen els ulls i s’estenen fins a darrere de les orelles, i la cua és grisa i presenta un manyoc de pèls gairebé a l’extrem És de costums nocturns i poc gregari Freqüentment viu a terra, però s’enfila força bé Utilitza nius vells d’esquirols o d’ocells i els transforma A l’hivern s’aixopluga en troncs buits i en forats de parets, coves i mines, on passa la letargia Habita als boscs de…
rotífers
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics, no metamèrics, amb simetria bilateral, de formes variables i de petites dimensions, la majoria microscòpics.
El cos és recobert per una cutícula d’escleroproteïna, rígida quan és engruixida i subdividida en anells o plaques és anomenada lloriga , amb una corona o òrgan rotatori , constituït per un anell circumapical de cilis que fan moure l’animal i atreuen partícules alimentàries i organismes vegetals i animals El cos consta d’un cap , un tronc i un peu cònic, bifurcats típicament en dos dits, utilitzables per a la locomoció reptant per cadascun amb una glàndula pèdia , la secreció de la qual els permet d’adherir-se al substrat Són organismes sincitials A l’aparell digestiu hi ha la boca , situada…
dofí de Risso
Zoologia
Dofí de la família dels delfínids, que arriba a fer 4 m de longitud; el tret més característic d’aquesta única espècie del gènere és que només té dents a la mandíbula inferior i en nombre reduït (de 6 a 14).
Poc conegut, hom suposa que s’alimenta bàsicament de cefalòpodes Habita a qualsevol mar de l’hemisferi nord, però especialment a l’oceà Atlàntic