Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
cranc llanut
Cranc llanut
Daderot (CC0 1.0)
Zoologia
Cranc molt característic per l’aspecte de les potes.
Les del primer i el segon parell, de grans dimensions, són les úniques adaptades a la locomoció les del tercer i el quart, petites i corbades, serveixen d’òrgans prènsils
vol vibrat
Zoologia
Tipus de vol semblant al vol batut, però a un ritme molt més accelerat, que permet a l’animal de romandre suspès, mantenint-se en vol, però sense avançar.
És característic dels insectes
cefalodíscids
Zoologia
Ordre de pterobranquis
que comprèn individus marins, colonials, hermafrodites o de reproducció asexual; presenten el cos dividit en protosoma, mesosoma i metasoma.
És característic un disc adhesiu metasomàtic En destaca el gènere Cephalodiscus
dracunculoïdeus
Zoologia
Ordre de nematodes que tenen el cos filiforme de gran longitud (fins a 4 m) i, en ésser adults, són paràsits del teixit conjuntiu i del celoma dels vertebrats.
Viuen a les regions tropicals, i el més característic és la filària de Medina
milpeus
Zoologia
Nom amb què són coneguts diversos gèneres i diverses espècies de miriàpodes, especialment els de l’ordre dels geofilomorfs, amb el cos allargat i vermiforme, sense ulls i les potes curtes.
El gènere més característic és Geophilus , que té unes 80 espècies, repartides per Europa, Amèrica, Àsia i Austràlia La més gran de totes és Gelectricus , de 45 mm de longitud i 65-71 parells de potes
lliurea
Zoologia
Conjunt de caràcters morfològics accessoris i externs que confereixen a un animal el seu aspecte característic.
La presència de plomes, pèls, crineres, escates i altres formacions epidèrmiques com crestes, esperons, collars, etc, juntament amb llur disposició i coloració, són, entre altres, els elements determinants de la lliurea La lliurea d’un animal pot ésser permanent o temporal en aquest darrer cas, el canvi de lliurea pot ésser degut a factors estacionals la lliurea estival i la hivernal de molts animals o a uns altres factors, com ara els sexuals aparellament Així, molts animals presenten dimorfisme sexual solament durant l’època de zel, a causa de l’adquisició, en aquesta època, d’una lliurea…
antopòlip
Zoologia
Pòlip característic dels antozous, d’estructura complexa, que té la cavitat gastrular dividida en compartiments per diversos septes.
rata cellarda
Rata cellarda
(CC-BY-SA-2.5) Christian "Asseus" Flach
Zoologia
Rosegador de la família dels glírids, d’uns 10-17 cm de llargada, amb la cua llarga i pilosa.
El pelatge de la cara i de la cua és molt característic, puix que presenta en el musell una mena de careta formada per dues franges negres, una a cada banda, que surten dels costats del nas, inclouen els ulls i s’estenen fins a darrere de les orelles, i la cua és grisa i presenta un manyoc de pèls gairebé a l’extrem És de costums nocturns i poc gregari Freqüentment viu a terra, però s’enfila força bé Utilitza nius vells d’esquirols o d’ocells i els transforma A l’hivern s’aixopluga en troncs buits i en forats de parets, coves i mines, on passa la letargia Habita als boscs de…
rotífers
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics, no metamèrics, amb simetria bilateral, de formes variables i de petites dimensions, la majoria microscòpics.
El cos és recobert per una cutícula d’escleroproteïna, rígida quan és engruixida i subdividida en anells o plaques és anomenada lloriga , amb una corona o òrgan rotatori , constituït per un anell circumapical de cilis que fan moure l’animal i atreuen partícules alimentàries i organismes vegetals i animals El cos consta d’un cap , un tronc i un peu cònic, bifurcats típicament en dos dits, utilitzables per a la locomoció reptant per cadascun amb una glàndula pèdia , la secreció de la qual els permet d’adherir-se al substrat Són organismes sincitials A l’aparell digestiu hi ha la boca , situada…
dofí de Risso
Zoologia
Dofí de la família dels delfínids, que arriba a fer 4 m de longitud; el tret més característic d’aquesta única espècie del gènere és que només té dents a la mandíbula inferior i en nombre reduït (de 6 a 14).
Poc conegut, hom suposa que s’alimenta bàsicament de cefalòpodes Habita a qualsevol mar de l’hemisferi nord, però especialment a l’oceà Atlàntic