Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
termoregulació
Zoologia
Capacitat d’un ésser viu de mantenir la temperatura interna dins uns límits de màxima i de mínima entre els quals tenen lloc els processos vitals.
No tots els animals es comporten igualment davant variacions de temperatura Mentre que els ocells i els mamífers mantenen constant la temperatura interna són homeoterms, els altres animals tenen la temperatura interna igual a l’ambiental són peciloterms Els animals homeoterms tenen desenvolupats una sèrie de mecanismes per a mantenir constant la temperatura davant el fred i la calor En disminuir la temperatura, augmenten la vasoconstricció de la pell, amb la qual cosa es redueix el refredament corporal, disminueix la quantitat d’aigua a la sang, cosa que provoca una…
cranc de pinces negres

Cranc de pinces negres
Julien Renoult (CC BY-NC 4.0)
Zoologia
Cranc molt freqüent a les aigües litorals, principalment sota les pedres.
És una espècie fotòfuga, la qual cosa explica que sigui rarament vista Té les pinces de grans dimensions i generalment de color negre
gramenera
Zoologia
Nom donat a diversos miriàpodes de l’ordre dels diplòpodes que pertanyen als gèneres Iulus, Pachyiulus i Schyzophyllum
.
Habiten sobre diverses plantes herbàcies, de les quals es nodreixen, per la qual cosa són una mica perjudicials En ésser amenaçades s’enrotllen en espiral Algunes espècies són comunes als Països Catalans
estre
Zoologia
Període de zel del cicle sexual de la femella en el qual aquesta, afectada per una notable excitació sexual, es fa receptiva vers el mascle i és impulsada a l’acoblament.
Aquests períodes coincideixen amb la maduració de l’òvul, la qual cosa en possibilita la fecundació, i tenen una freqüència variable La duració de l’estre varia segons les espècies, des d’unes quantes hores fins a quatre setmanes Tots aquests mecanismes d’excitació sexual i de maduració ovular són controlats per les hormones
vermètids
Zoologia
Família de gastròpodes prosobranquis a la qual pertanyen unes poques espècies integrades dins el gènere Vermetus.
Cal esmentar Vgigas , el cargol vermiforme, comú a les costes dels Països Catalans, i Siliquaria , tots de closca tubular amb l’espiral desenrotllada, la qual cosa els dóna l’aparença d’alguns poliquets serpúlids, i amb obertura de la closca, circular i tancada per un opercle rodó Viuen adherits a les roques del litoral de les mars càlides i temperades
lofotrocozous
Zoologia
Grup taxonòmic dins els protostomats que comprèn aquells animals amb lofòfor o larva trocòfora.
Estudis per filogènia molecular publicats el 2001 indiquen que els protostomats estan repartits en dos grups, els ecdisozous i els lofotrocozous Els lofotrocozous inclouen els braquiòpodes, els briozous, els ciliòfors, els entoproctes, els gnatostomúlids, els molluscs, els nemertins, els platihelmints, els forònids, els rotífers i els sipuncúlids Tot i formar part dels protostomats, mantenen moltes similituds morfològiques amb els deuterostomats, cosa que ha fet dubtar sovint de la seva posició filogenètica
mermitoïdeus
Zoologia
Ordre de l’embrancament dels nematodes que, derivant dels dorilaimoïdeus, han perdut l’aparell bucal típic per adaptació a la vida parasitària.
Els individus joves són paràsits de la cavitat general d’insectes sobretot ortòpters i d’aranyes Els adults habiten a la terra humida i fan de 8 a 12 cm de llarg i només 0,5-0,6 mm d’ample, la qual cosa els confereix un aspecte filiforme El cos és elàstic i transparent El cap és molt poc diferenciat i té una boca terminal, rodona i molt petita
pioc salvatge

pioc salvatge
Sergey Yeliseev (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels otídids, de 100 cm el mascle, el qual té el cap i el coll grisos, les parts superiors ocràcies amb ondes negres, les inferiors blanques, el pit castany i presenta sota el bec un ampli bigoti de cerres blanques.
La femella fa 75 cm i no té la taca al pit ni el bigoti És gregari, de vol potent i fa el niu a terra És molt apreciat com a peça de caça, la qual cosa ha minvat extraordinàriament llur nombre Encara n'hi ha al N i a E d’Europa, al centre i al S de la península Ibèrica, al N de l’Àsia oriental i al Marroc És excepcional a la Catalunya continental
dragó volador
Zoologia
Nom donat a uns dragons lacertiformes, de la família dels agàmids, que es caracteritzen pel fet de tenir al costat del tronc dos plecs sostinguts per les 5 o 6 últimes costelles, els quals poden plegar i desplegar com si fossin ventalls, i que també els permeten de planar.
Són en general animals de mida reduïda, puix que els exemplars més grossos només arriben a fer 35 cm De cua llarga i prima, el cos és cobert d’escates de diferents colors que van del gris al verd grogenc, cosa que els permet de confondre's amb les fulles Són arborícoles i completament inofensius per a l’home, i s’alimenten d’insectes Viuen al sud d’Àsia, a les illes de la Sonda i a les Filipines