Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
aràcnids
Les aranyes formen part de la classe dels aràcnids
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe d’artròpodes quelicerats, integrada per invididus que tenen el cos dividit en dues regions, una d’anterior, anomenada prosoma o cefalotòrax, i una de posterior, dita opistosoma.
El prosoma és constituït per sis segments o somites El primer és la peça labial dels pseudoescorpins, palpígrads i solífugs les altres peces tendeixen a fusionar-se A cada segment s’insereix un parell d’apèndixs quelícers, pedipalps i quatre parells de potes, utilitzats per a la marxa o la caça de les preses L’opistosoma és privat d’apèndixs o els té molt transformats fileres, etc i presenta una constitució variable segons els ordres Els teguments dels aràcnids són formats per una epiteli senzill, que conté a vegades pigments melanina, etc i cèllules sensitives tenen també una cutícula…
celenterats
Zoologia
Antic grup taxonòmic amb la categoria d’embrancament que reunia cnidaris i ctenòfors.
Actualment hom no admet aquesta classificació, i ambdós grups formen dos embrancaments diferents, bé que molt pròxims
estofat
Zoologia
Gènere de tunicats de la subclasse dels flebobranquis, de la família dels ciònids, que atenyen de 3 a 5 cm, tenen tòrax i abdomen i van proveïts d’uns 24 tentacles, aproximadament.
Els individus són transparents i formen colònies L’espècie Diazona violacea és molt corrent als litorals dels països catalans
coanòcit
Zoologia
Cadascuna de les cèl·lules típiques de les esponges (porífers), de les quals formen l’endoderma.
Són troncocòniques, proveïdes d’un llarg flagel voltat a la base per un collar citoplasmàtic, que és una prolongació de la part anterior de la cèllula La funció dels coanòcits és de capturar les partícules nutritives i digerir-les
rèdia
Zoologia
Fase larval del cicle evolutiu dels trematodes digenètics originada asexualment a partir de cèl·lules reproductores internes dels miracidis paràsits i sense cilis, anomenats esporocists; la rèdia és, doncs, un esporocist fill.
Les rèdies s’alimenten dels teixits de l’hoste intermediari i ulteriorment produeixen, també asexualment, larves cercàries, de vida lliure, o bé altres generacions de rèdies que després formen cercàries
gorgònia
Zoologia
Nom donat a diversos cnidaris antozous octocoral·laris de l’ordre dels gorgonaris, que pertanyen als gèneres Eunicella (o Gorgonia), Muricea (o Paramuricea) i afins.
Formen colònies amb un esquelet axial flexible i esteses en forma de ventall amb els pòlips molt petits A la Mediterrània són corrents la gorgònia groga Eunicella o Gorgonia cavolini , la gorgònia blanca Eunicella o Gorgonia verrucosa i la gorgònia violàcia Muricea o Paramuricea chamaleon
briozous
Zoologia
Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per animals de petites dimensions, colonials, semblants externament a les molses.
Les colònies, grans i aparents, són arborescents o incrustants, formades per milers d’individus o zooides, constituït cadascun d’ells per un polípid o cos pròpiament dit i per un cístid o revestiment cuticular, quitinós o gelatinós i sovint calcificat, en el qual s’allotja el polípid quan està retret El polípid presenta una corona de tentacles ciliats que envolten la boca i que poden tenir forma de ferradura lofòfor és retràctil La forma del cístid és variable, fins i tot dins una mateixa espècie els zooides poden ésser tots iguals o diferenciats gonozooides, ovicelles, aviculàries,…
filactolemes
Zoologia
Subclasse de briozous que presenta el lofòfor en forma de ferradura i, sobre cadascun dels braços d’aquesta, una filera de tentacles interna i una altra d’externa.
L’obertura bucal va recoberta per una llengüeta o epistoma Habiten a les aigües dolces, on formen colònies homomorfes, algunes de les quals dotades de moviment Són hermafrodites, amb reproducció sexual i desenvolupament directe, o bé asexual, per la formació d’elements de resistència o estatoblasts Plumatella i Cristatella són comunes a les aigües dolces dels Països Catalans
sarcosepte
Zoologia
Cadascun dels septes mesentèrics que tanquen radialment la cavitat gastrovascular dels antozous.
En nombre de 6, 8 o més, sobresurten en sentit radial de la paret endodèrmica Poden ésser complets primaris, que se solden a la paret de l’estomodeu o incomplets secundaris i terciaris filament Al llarg de la paret porten feixos musculars longitudinals que formen sobre un dels costats una banderola els septes gàstrics allotgen també, sota llur gastroderma, les gònades