Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
campanulària
Zoologia
Gènere de cnidaris de l’ordre dels hidroïdeus que viuen en colònies ramificades, amb els pòlips en forma de campana.
Són freqüents a les zones litorals de diversos mars
hadromerines
Zoologia
Ordre de la classe de les demosponges monactinèlides amb l’esquelet format per microscleres i per megascleres en forma d’agulla amb els extrems acabats en un botó i mancat d’espongina.
Inclou nombroses espècies, entre les quals es destaquen el pla de gavina i la copa de Neptú , freqüents a les costes dels Països Catalans
hidroïdeus
Zoologia
Subclasse de cnidaris de la classe dels hidrozous generalment colonials i amb alternança de generacions entre pòlips i meduses en llur cicle biològic (l’hidra n’és una excepció).
Les colònies, sovint molt ramificades, són freqüents a totes les mars també hi ha espècies d’aigua dolça Es divideixen en dos ordres el dels gimnoblasts i el dels caliptoblasts
pagellida
Zoologia
Gènere de gastròpodes prosobranquis marins, de l’ordre dels diotocardis, de la família dels patèl·lids, amb la closca, cònica, sense orifici i sense estrat de nacre.
Habiten sobre les roques de la zona costanera, damunt les quals estan fortament adherides Són freqüents a les costes mediterrànies Patella vulgata, P coerulea i, bé que comestibles, són poc apreciades
salpa
Zoologia
Gènere d’urocordats, de la subclasse dels sàlpids, que comprèn espècies marines amb adults de vida lliure, sense cua ni notocordi, túnica permanent, amb bandes musculars circulars i només dues feses branquials.
Són hermafrodites, amb alternança de generacions Salpa maxima amb 9 bandes musculars paralleles i 70 mm de longitud i Sdemocratica 4 bandes musculars i 5 mm són molt freqüents a la Mediterrània
clavellina
Clavellina
Valeria Paoletti (CC BY-NC)
Zoologia
Equinoderm pelmatozou, de la classe dels crinoïdeus, mancat de peduncle en l’estat adult, però proveït de cirrus que li permeten de fixar-se a les roques o altres objectes submergits.
Presenta una sèrie de braços 100 o més que l’animal, en nedar lliurement, mou de manera alternativa Viuen agrupats sobre els fons rocallosos a poca profunditat Són micròfags i molt freqüents a la Mediterrània
ecardins
Zoologia
Ordre de braquiòpodes de valves molt semblants no articulades i tub digestiu complet i amb anus.
Molt freqüents al Silurià, avui es redueixen a uns quants gèneres, com Crania i Lingula , les espècies dels quals viuen colgades a notable profunditat Crania anomala , d’uns 10 m de longitud, viu a la mar Mediterrània
planària
Planària
© Eduard Solà
Zoologia
Gènere de platihelmints turbel·laris de l’ordre dels triclàdides, de la família dels planàrids, que inclou espècies petites (d’1 a 2 cm), de cos aplanat, amb lleugers relleus al lloc de la faringe i de l’òrgan copulador, i amb l’extremitat caudal obtusa i la cefàlica arrodonida o triangular.
La pigmentació, d’intensitat molt variable, és d’un color marró clar o negre Tenen dos ulls a la regió anterior dorsal i la boca és situada ventralment, a la meitat inferior Es reprodueixen asexualment per escissió i tenen una gran capacitat de regeneració Són molt freqüents a l’aigua dolça, on habiten entre la vegetació i als indrets més foscs
aplousobranquis
Zoologia
Subclasse d’ascidiacis integrada per animals procordats, que tenen el cos allargat i dividit en dues o tres parts.
La cavitat branquial no presenta plecs i manca de vasos longitudinals interns Són colo nials Es reprodueixen sexualment o asexualment L’espècie Clavelina lepadiformis forma colònies de pocs individus, que són transparents i fan dos o tres cm tenen un llarg peduncle i es troben reunits per un estoló ramificat transparent Es reprodueixen per gemmació, i són freqüents a la zona costanera superior urocordats
balquer
Balquer
© mr_xiachun
Zoologia
Ornitologia
Moixó de la família dels sílvids, semblant a les boscarles, però més gros (fa uns 19 cm de llargària) i de bec més llarg i fort.
És de colors bruns, cella clara molt marcada i el seu cant és estrident i ronc Els balquers volen baix i es paren sovint en els arbres i en els fils de telèfon o d’electricitat Nien entre joncs i canyissos, a la vora de l’aigua els nius tenen forma de copa i resten subjectats a les tiges de les plantes aquàtiques Són anomenades també rossinyols d’aigua , i són freqüents a Europa, Àfrica i Àsia