Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
nais
Zoologia
Gènere d’oligoquets de l’ordre dels naidomorfs, de la família dels naídids, que es caracteritzen pel fet de tenir el protostoma ciliat i quetes; els segments genitals són el 5 i el 6, amb el receptacle seminal al 5.
Són gairebé microscòpics, i habiten enmig de la vegetació aquàtica de les basses
vaca

Vaca bruna dels Pirineus
© Guillem Verger
Alimentació
Religió
Zoologia
Ramaderia
Femella adulta del bou.
Les principals races de vaques lleteres, són l’ holandesa , la bretona , la simmenthal , la friburguesa , la suïssa , la jersey i la guernesey les destinades a producció de carn individus brevilinis i hipermètrics, amb metabolisme baix són sobretot la durham , l' aberdeen-angus , la galloway , la hereford i la charolaise les destinades al treball són principalment la gascona i la romanyola i, com a mixta, la pirinenca En connexió amb el culte del bou, la vaca ha estat venerada gairebé arreu, en relació amb el culte de la deessa mare Hathor, a l’Egipte, té forma de vaca Per…
rata cellarda

Rata cellarda
(CC-BY-SA-2.5) Christian "Asseus" Flach
Zoologia
Rosegador de la família dels glírids, d’uns 10-17 cm de llargada, amb la cua llarga i pilosa.
El pelatge de la cara i de la cua és molt característic, puix que presenta en el musell una mena de careta formada per dues franges negres, una a cada banda, que surten dels costats del nas, inclouen els ulls i s’estenen fins a darrere de les orelles, i la cua és grisa i presenta un manyoc de pèls gairebé a l’extrem És de costums nocturns i poc gregari Freqüentment viu a terra, però s’enfila força bé Utilitza nius vells d’esquirols o d’ocells i els transforma A l’hivern s’aixopluga en troncs buits i en forats de parets, coves i mines, on passa la letargia Habita als boscs de…
dinoflagel·lades
Botànica
Zoologia
Classe de pirròfits constituïda per més de 10 000 espècies planctòniques.
Són individus unicellulars, uninucleats, generalment mòbils, proveïts de dos flagels desiguals situats gairebé sempre en dos solcs, un dels quals encercla el cos equatorialment, i l’altre hi és perpendicular Generalment presenten una membrana de secreció cellulòsica, anomenada teca , que moltes vegades és dividida en plaques, sovint reticulades, unides per sutures La divisió és gairebé exclusivament per divisió longitudinal Presenten plasts laminars, superficials, sovint agrupats, de colors diversos Contenen clorofilles a i c , xantofilles i carotenoides, i també midó i lípids La…
blesbok
Zoologia
Antílop de la subfamília dels antilopins, de cos esvelt i banyes liriformes, amb una gran taca blanca facial.
Aquests antílops són propis de l’Àfrica austral, on antigament formaven grans ramats actualment, gairebé exterminats, viuen en reserves
raspinell pirinenc
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels cèrtids, de 13 cm, semblant al raspinell però amb les celles i les parts inferiors blanques i el carpó més roig.
Habita en arbredes i boscs, especialment de coníferes, a gairebé tot l’hemisferi nord, sobretot entre 900 i 2 000 m És comú als Pirineus
xatrac menut

Xatracs menuts
Mick Sway (CC BY-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 24 cm, semblant al xatrac, però amb el bec groc i la punta negra, el front blanc i el pili negre a l’estiu i cendrós a l’hivern.
Habita a les costes de gairebé tot Europa, i hiverna a les de l’Àfrica occidental Nia al delta de l’Ebre i a l’Albufera de València, i és migratori a les Illes
eimèria
Zoologia
Gènere d’esporozous de l’ordre dels coccidis, de petites dimensions en estat vegetatiu i de cicle reproductor amb esquizogònia i gamogònia.
Són gairebé sempre immòbils, i produeixen coccidiosi d’invertebrats i vertebrats De les 50 espècies que comprèn el gènere, unes, com Eperforans , parasiten els conills, unes altres, com Emaxima , els pollastres, i unes altres, els bous, porcs, etc
enoploideus
Zoologia
Ordre de nematohelmints de la classe dels nematodes, de cutícula no estriada i sovint proveïda de quetes.
Habiten en estat lliure, gairebé tots a la mar i alguns a les aigües dolces o al sòl Inclou nombroses famílies, amb molts de gèneres i espècies, algunes de les quals, com Oncholaimus dujardinii i Enchelidium pauli , són comunes a les costes dels Països Catalans