Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
balena grisa

Balena grisa
California Academy of Sciences (cc-by-nc-sa-3.0)
Zoologia
Balena de la família dels raquianèctids, d’uns 10 a 14 m de llargària, de colors grisos amb clapes blanques, que presenta una sèrie de característiques primitives, com és ara el fet de tenir unes fileres de pèls a la part superior del cos, especialment al cap.
Manquen d’aleta dorsal, però tenen una sèrie de petits geps al final del cos Durant l’estiu habiten a la mar de Bering i a l’oceà Àrtic, i a la tardor emigren unes arriben a les costes de Mèxic i d’altres a les de Corea Són una part important de la indústria balenera japonesa i de Califòrnia
rata dormidora

Rata dormidora grisa
(cc-by-sa-2.5) Azay
Zoologia
Nom donat a alguns rosegadors pertanyents a la família dels glírids, de petites dimensions, amb la cua bastant llarga i molt pilosa, quatre dits a les potes anteriors i cinc a les posteriors, i dentadura amb una dent incisiva a cada mandíbula, cap ullal, una premolar i tres molars.
Són nocturns, es nodreixen preferentment de fruita, tenen costums arborícoles i gregaris i presenten una letargia hivernal prolongada La rata dormidora grisa o liró Glis glis , d’uns 13-19 cm, de pelatge grisós argentat per sobre i d’orelles petites, habita en boscs de roures i d’altres arbres de fulla caduca, jardins, parcs i camps de fruiters o d’avellaners És comuna a gairebé tot Europa, llevat d’Escandinàvia, la Gran Bretanya i Irlanda i una gran part de la península Ibèrica És freqüent als Països Catalans La rata dormidora rogenca o liró Muscardinus avellanarius , més…
eriçó de mar cor cendrós

Eriçó de mar cor cendrós
WORMS (cc-by-nc-sa-4.0)
Zoologia
Equinoderm de la família dels espatàngids, ateny uns 4 a 5 cm de diàmetre, té el cos irregular en forma de cor, amb la boca desplaçada cap endavant i l’anus cap enrere.
L’aparell ambulacral és parcialment transformat i presenta a la cara superior una figura estrellada Té coloració grisa Habiten, enterrats, al fang o a la sorra, a bastant de profunditat
baldriga

Baldriga capnegra
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells marins de l’ordre dels procel·lariformes
, de cos fusiforme, d’uns 40 cm de llargària, d’ales grans i palmípedes.
Les baldrigues tenen el dors de tons molts foscs, i la part ventral, clara o blanca El bec és fi i encorbat a la punta damunt seu s’obren els orificis nasals, en forma de tubs Són ocells oceànics que viuen sempre en alta mar, llevat de l’època de nidificació són excellents voladors, però per terra es traslladen amb una gran dificultat, bo i arrossegant-se Volen arran d’aigua, i no es capbussen s’alimenten de peixos i d’altres animals de superfície Algunes espècies són sedentàries, i d’altres efectuen llargues migracions molt precises, passant sovint d’un hemisferi a l’altre tenen un gran…
centre
Biologia
Zoologia
Estructura anatòmica que dirigeix o coordina determinades funcions, especialment nervioses.
Els centres nerviosos, situats a la substància grisa, són formats pels cossos cellulars de les neurones es troben a l’encèfal, a la medulla espinal i als ganglis simpàtics Hi ha centres nerviosos sensititus, als quals arriben els estímuls sensititus perifèrics centres motors, que emeten impulsos que arribaran a tot el sistema muscular i centres simpàtics, als ganglis simpàtics i agrupats generalment en plexes Al còrtex cerebral hi ha els centres destinats a funcions específiques de sensibilitat, de moviment, de coordinació, etc centre acústic, de Broca o del llenguatge, gustatiu…
rata cellarda

Rata cellarda
(CC-BY-SA-2.5) Christian "Asseus" Flach
Zoologia
Rosegador de la família dels glírids, d’uns 10-17 cm de llargada, amb la cua llarga i pilosa.
El pelatge de la cara i de la cua és molt característic, puix que presenta en el musell una mena de careta formada per dues franges negres, una a cada banda, que surten dels costats del nas, inclouen els ulls i s’estenen fins a darrere de les orelles, i la cua és grisa i presenta un manyoc de pèls gairebé a l’extrem És de costums nocturns i poc gregari Freqüentment viu a terra, però s’enfila força bé Utilitza nius vells d’esquirols o d’ocells i els transforma A l’hivern s’aixopluga en troncs buits i en forats de parets, coves i mines, on passa la letargia Habita als boscs de…
àspid
Zoologia
Escurçó de la família dels vipèrids que ateny uns tres pams de llargada, de coloració molt variable, des de grisa fins a vermellosa, amb taques dorsals.
El seu verí és molt actiu És comú a l’Europa central i meridional i a l’Àfrica del nord
sargantana
Sargantana: animal triploblàstic celomat deuterostomat (e vetebrats, cl rèptils
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de saures de la família dels lacèrtids, de dimensions inferiors a les dels llangardaixos, que pertanyen a diversos gèneres, com Lacerta, Psammodromus, Acanthodactylus, Algyroides i Podarcis (sargantanes de paret).
Les espècies més importants del gènere Lacerta són la sargantana àgil, la comuna, la comuna meridional, la muntanyenca, la vivípara, la balear i la de les Pitiüses La sargantana àgil Lagilis , d’uns 20 cm de llargada, té una coloració molt característica, amb una banda dorsal grisa al llarg de tot el cos, voltada a banda i banda per taques fosques amb orles de color blanc o crem, i els costats són d’un color verd lluent en els mascles i gris o terrós en les femelles habita als Pirineus La sargantana comuna septentrional Lmuralis , d’uns 18-20 cm, és, juntament amb la sargantana…