Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
fauna litoral
Ecologia
Zoologia
Conjunt de la fauna marina que habita a les aigües costaneres.
En aquest medi les condicions ambientals presenten una variació vertical molt forta, i per això hom hi distingeix una sèrie de nivells epilitoral , per sobre del nivell de la mar, supralitoral , zona només submergida en les grans marinades, eulitoral , compresa entre els nivells de baixamar i plenamar, i sublitoral , zona permanentment submergida La fauna litoral també varia, en relació amb la natura del substrat
Manuel Rubió i Lois
Zoologia
Zoòleg.
Fill de Jordi Rubió i Balaguer Doctorat en ciències biològiques a la Universitat de Barcelona Fou director de l’Aquàrium i del Laboratori de Blanes de l' Institut d'Investigacions Pesqueres 1961-86 Especialitzat en biologia marina de la Mediterrània occidental i en tecnologia pesquera Autor, entre altres, de Contribución al estudio de la fauna bentónica del litoral de Blanes 1971, Recolección y primera descripción de esponjas 1973, Contribución a la fauna de esponjas del litoral catalán 1981 També és coautor de La pesca en España I Cataluña 1955
fissurel·la
Zoologia
Gènere de gastròpodes prosobranquis de l’ordre dels diotocardis, de la família dels fissurèl·lids, molt semblant a la pagellida, però amb un petit forat a l’àpex de la closca.
Habita sobre les roques de la zona litoral esquitxades per les ones És comuna als Països Catalans
piula dels arbres
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 15 cm, que és semblant a la piula però amb el pit groguenc i més llistat.
Habita a tot Europa, llevat del litoral mediterrani, i hiverna a l’Àfrica tropical És migratori als Països Catalans
tita
Zoologia
Metazou del grup dels sipunculoïdeus, de la família dels sipuncúlids, d’uns 30 cm de llargada i quasi 2 cm de diàmetre; tenen el cos nu, amb la superfície llisa i lleugerament marcada de solcs longitudinals i circulars, i són de color groc o rosat.
Habiten als fons arenosos del litoral i hom les aprofita com a esquer Són comunes a les mars dels Països Catalans
tomàquet de mar
Tomàquet de mar
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Cnidari antozou de la subclasse dels zoantaris, de l’ordre dels actiniaris, de la família dels actínids, d’uns 4-8 cm de diàmetre, d’un color roig encès, però amb les vores del disc vorejades sovint d’un color blau viu.
És molt freqüent en les roques de la zona litoral Quan hom el toca o quan la mar es retira amaga els tentacles dins el cos
heteronemertins
Zoologia
Ordre de nemertins de la subclasse dels anoploides, caracteritzats pel fet de presentar tres capes musculars a la paret del cos, l’externa i la interna de fibres musculars longitudinals i la mitjana de fibres anulars.
Presenten les glàndules en paquet enfonsades en els teixits subepidèrmics Inclou nombrosos gèneres i espècies marins, alguns dels quals són comuns a la zona litoral dels Països Catalans
calamarsó
Calamarsons
© C.I.C.-Moià
Zoologia
Cefalòpode dibranqui, de l’ordre dels decàpodes, semblant al calamars, però més petit (de 15 a 30 cm de llargada), de color vermell o rosat, transparent i fosforescent, que en morir l’animal desapareix i es converteix en blanc lletós.
Sol fer moles que habiten sobre fons rocallosos o fangosos, de 20 a 50 m de profunditat, o bé fa vida solitària, i llavors s’apropa molt més a la superfície Litoral i pelàgic, habita a la Mediterrània, a l’Atlàntic i a la mar del Nord, i és pescat juntament amb el calamars
vermètids
Zoologia
Família de gastròpodes prosobranquis a la qual pertanyen unes poques espècies integrades dins el gènere Vermetus.
Cal esmentar Vgigas , el cargol vermiforme, comú a les costes dels Països Catalans, i Siliquaria , tots de closca tubular amb l’espiral desenrotllada, la qual cosa els dóna l’aparença d’alguns poliquets serpúlids, i amb obertura de la closca, circular i tancada per un opercle rodó Viuen adherits a les roques del litoral de les mars càlides i temperades
beluga
Zoologia
Cetaci odontocetde la família dels delfinaptèrids, de coloració blanca, de dentat molt reduït (de 16 a 20 dents a cada mandíbula), sense aleta dorsal i amb àmplies aletes pectorals.
La llargada oscilla entre 3 i 7 m Les belugues habiten les aigües costaneres, poc profundes, del litoral àrtic, i llur distribució és circumpolar, bé que poden arribar fins a les costes franceses i en alguns casos han entrat molt endins dels grans rius alemanys Són gregàries i poden constituir, a vegades, agrupaments molt amplis Són ràpides i migren regularment emeten sons submarins, aflautats També són anomenades balenes blanques