Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
pedogènesi
Zoologia
Varietat de partenogènesi cíclica en la qual es desenvolupa l’òvul produït per un animal en estat larvari i precisament dins d’ell, és a dir, com a reproducció vivípara.
Es dóna en certs dípters quironòmids, poliquets, trematodes i celenterats Així, per exemple, el cicle dels trematodes digenètics inclou una generació produïda per reproducció sexual normal seguida d’una sèrie de generacions partenogenètiques produïdes per individus neotènics
migració

Migració de caribús
Sociologia
Zoologia
Desplaçament aperiòdic d’un grup animal, o d’un individu, generalment a una distància considerable.
Hom l’anomena nomadisme quan no és orientat i no hi ha certesa de retorn al punt de partença, emigració o immigració , si hom el refereix al punt d’arribada quan acaba amb la implantació en una zona nova, i invasió quan és orientat i un grup, generalment nombrós, deixa l’àrea de repartició normal, com en el cas de les migracions unidireccionals dels lemmings és un moviment sense retorn i tots o gairebé tots els participants moren durant el desplaçament
ovípar | ovípara
Biologia
Zoologia
Dit de l’animal que, en la forma embrionària, es desenvolupa a l’interior de l’estructura anomenada ou.
Dins de l’ou hi ha totes les substàncies nutritives que necessita per al normal desenvolupament, una closca protectora més o menys gruixuda i, a vegades, un reservori d’aire i una bossa on s’acumulen les defenses de la respiració Són ovípars quasi tots els animals, llevat de la majoria dels mamífers, bé que en alguns grups, com en els amfibis urodels, algunes sargantanes, determinats taurons, alguns crustacis, els escorpins i alguns dípters, hi ha viviparisme total o parcial De l’ou, segons la quantitat de vitel que té, pot sortir ja l’animal perfectament format o una forma encara embrionària…
didèlfids
Zoologia
Família de marsupials de dimensions reduïdes (7-50 cm) i aspecte de rosegadors.
Tenen el cap i el musell allargats, les potes, curtes, amb cinc dits proveïts d’ungles, excepte el gros, que és oposable, la cua, llarga i prènsil, i el pelatge, gris o negrós Hi ha espècies que no tenen marsupi, en les quals, quan neixen les cries, la mare les diposita en un niu que ha format amb matèries vegetals Les espècies més grosses són carnívores i les altres, insectívores Són típicament nocturns i arborícoles, i llur sistema normal consisteix a deixar anar per la regió anal una ferum molt desagradable, gràcies a dues glàndules especials Tenen una gran importància…
nemertins
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics caracteritzats bàsicament per la possessió d’una trompa o probòscide retràctil i de longitud més o menys igual a la de la resta del cos de l’animal.
Tenen un tub digestiu complet, amb la boca en posició subventral, puix que al seu lloc normal s’obre el rincocel, o cavitat de la trompa No tenen cavitats celòmiques, puix que el celoma és obliterat per teixit parenquimàtic, i solament hi ha cavitats per a allotjar les gònades No tenen aparell respiratori, per tal com la respiració és cutània l’aparell circulatori té vasos dorsals i ventrals, i el sistema excretor és format per protonefridis El sistema nerviós, sense ganglis, forma un collar que envolta la beina de la trompa La fecundació és externa, i el desenvolupament és…
digenis
Zoologia
Ordre de platihelmints de la classe dels trematodes caracteritzat pel fet de presentar alternança entre una reproducció sexual normal i una reproducció per partenogènesi.
El cicle biològic es desenvolupa en dos o tres hostes distints En general tenen només dues ventoses, una d’anterior, que dóna entrada a la boca, i una de posterior, imperforada, al mig de la cara ventral a aquesta característica es refereix el nom de distòmids amb què també són coneguts Atenyen de 0,5 a 10 mm de llargada En estat adult són paràsits interns dels vertebrats, i en estat larvari, dels molluscs, bé que poden parasitar eventualment un tercer hoste El cicle reproductor s’inicia típicament amb l’aparició d’una larva ciliada, el miracidi , que penetra dins l’hoste intermediari,…