Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
cercopitec
Zoologia
Gènere de primats catarrins cinocèfals de la família dels cercopitècids, de 35 a 70 cm de longitud, amb les extremitats posteriors una mica més llargues que les anteriors.
La cua és llarga, i les callositats isquiàtiques, petites i separades per una zona pilosa Son frugívors i menen una vida arborícola Viuen en grups familiars poc nombrosos, i s’estenen per tot el continent africà
rata cellarda
Rata cellarda
(CC-BY-SA-2.5) Christian "Asseus" Flach
Zoologia
Rosegador de la família dels glírids, d’uns 10-17 cm de llargada, amb la cua llarga i pilosa.
El pelatge de la cara i de la cua és molt característic, puix que presenta en el musell una mena de careta formada per dues franges negres, una a cada banda, que surten dels costats del nas, inclouen els ulls i s’estenen fins a darrere de les orelles, i la cua és grisa i presenta un manyoc de pèls gairebé a l’extrem És de costums nocturns i poc gregari Freqüentment viu a terra, però s’enfila força bé Utilitza nius vells d’esquirols o d’ocells i els transforma A l’hivern s’aixopluga en troncs buits i en forats de parets, coves i mines, on passa la letargia Habita als boscs de…
hapàlids
Zoologia
Família de l’ordre dels primats platirrins formada per individus que atenyen entre 10 i 20 cm, amb el cap arrodonit, la cua llarga i pilosa i els ulls relativament grossos.
Tenen cinc dits a les mans i als peus, amb el polze no oposable tenen trenta-dues dents entre totes dues mandíbules, amb dues incisives, un ullal, tres premolars i quatre molars Són anomenats vulgarment titís , i habiten en grups als boscs tropicals de l’Amèrica Central i del Sud A causa de llurs petites dimensions i característiques, són corrents als parcs zoològics
quirogali
quirogali Cheirogaleus major
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Nom donat a les espècies de primats de la família dels lemúrids pertanyents als gèneres Cheirogaleus, Microcebus i Phaner, d’uns 12-30 cm de llargada, de formes esveltes, cap arrodonit, musell allargat, cua llarga i pilosa i extremitats posteriors adaptades al salt.
Són nocturns, arborícoles, poc gregaris i preferentment herbívors habiten en els boscs de Madagascar i durant l’estiu cauen en letargia
rata dormidora
Rata dormidora grisa
(cc-by-sa-2.5) Azay
Zoologia
Nom donat a alguns rosegadors pertanyents a la família dels glírids, de petites dimensions, amb la cua bastant llarga i molt pilosa, quatre dits a les potes anteriors i cinc a les posteriors, i dentadura amb una dent incisiva a cada mandíbula, cap ullal, una premolar i tres molars.
Són nocturns, es nodreixen preferentment de fruita, tenen costums arborícoles i gregaris i presenten una letargia hivernal prolongada La rata dormidora grisa o liró Glis glis , d’uns 13-19 cm, de pelatge grisós argentat per sobre i d’orelles petites, habita en boscs de roures i d’altres arbres de fulla caduca, jardins, parcs i camps de fruiters o d’avellaners És comuna a gairebé tot Europa, llevat d’Escandinàvia, la Gran Bretanya i Irlanda i una gran part de la península Ibèrica És freqüent als Països Catalans La rata dormidora rogenca o liró Muscardinus avellanarius , més petita 7-9 cm,…