Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
regadora de Filipines

regadora de Filipines
Zoologia
Porífer de l’ordre dels hexasteròfors, de la família dels euplectèl·lids, amb esquelet silícic transparent format per espícules espiraliformes i encaixades les unes amb les altres, que constitueixen una figura cilíndrica o d’urna.
Marina, d’aigües profundes i mars tropicals, es troba especialment a l’oceà Pacífic
beluga
Zoologia
Cetaci odontocetde la família dels delfinaptèrids, de coloració blanca, de dentat molt reduït (de 16 a 20 dents a cada mandíbula), sense aleta dorsal i amb àmplies aletes pectorals.
La llargada oscilla entre 3 i 7 m Les belugues habiten les aigües costaneres, poc profundes, del litoral àrtic, i llur distribució és circumpolar, bé que poden arribar fins a les costes franceses i en alguns casos han entrat molt endins dels grans rius alemanys Són gregàries i poden constituir, a vegades, agrupaments molt amplis Són ràpides i migren regularment emeten sons submarins, aflautats També són anomenades balenes blanques
tetractinèl·lides
Zoologia
Subclasse de porífers de la classe de les demosponges caracteritzats per la presència d’espícules tetraxones, o bé només d’espongina, organització tipus lèucon, forma aplanada, oval o arrodonida, encara que també n’hi ha d’incrustants.
No presenten protuberàncies o ramificacions Tenen un o més òsculs a la superfície superior Són exclusivament marines i viuen en aigües poc profundes Se subdivideixen en tres ordres les mixosponges , d’esquelet només d’espongina, amb Halisarca, Oscarella i Chondrosia , algunes de les quals incrustants, les microescleròfores , d’espícules molt petites, amb Plakina , i les corístides , proveïdes d’espícules llargues, amb Geodia i Tethya taronja de mar, entre les més comunes a les mars dels Països Catalans
antipataris
Zoologia
Ordre de zoantaris, format per pòlips petits, amb sis tentacles, que viuen en colònies.
Aquestes són constituïdes per un esquelet axial corni, ramificat, que en algunes espècies és llis i en altres porta espines sempre és de colors foscs i brillants i és utilitzat en joieria Les colònies poden atènyer grans dimensions, i solen ésser arborescents, d’aspecte semblant a les gorgònies Els antipataris habiten en aigües profundes Són freqüents als oceans Índic, Pacífic i Atlàntic, i hom en troba també en altres mars Algunes espècies són abundants a la Mediterrània Els representants d’aquest grup reben el nom de corall negre cnidaris
crinoïdeus
Blothrocrinus del Carbonífer superior,equinoderm de la classe dels crinoïdeus
© Fototeca.cat
Zoologia
Classe d’equinoderms pelmatozous, que comprèn animals marins i bentònics que viuen fixats al substrat, almenys durant llur fase larval.
Són formats per un cos caliciforme anomenat disc , del qual surten cinc braços radials, sovint ramificats i multidicotomitzats En alguns ordres el disc és a l’extrem superior d’un peduncle Els braços són multiarticulats, presenten unes pínnules laterals i uns solcs nutricis dorsals, que porten l’aliment, aconseguit mitjançant la formació de remolins, a la boca, situada, juntament amb l’anus, sobre la cara dorsal del calze L’aparell aqüífer és semblant al dels altres equinoderms, i l’esquelet és calcari Són molt nombroses les formes fòssils, principalment les pedunculades Entre les…
cefalocordats | cefalocordat
Zoologia
Embrancament que comprèn metazous triploblàstics, celomats, deuteròstoms i epineures, i que juntament amb els urocordats constitueix el grup dels procordats.
Són animals marins, fusiformes i allargats, amb el cap no diferenciat d’ací ve que rebin el nom d' acraniats Tenen la boca voltada de cirrus, amb els quals recullen l’aliment Les aletes imparelles, contínues, són simples replecs de la pell no tenen aletes parelles Una caracterísica fonamental del grup és l’existència del notocordi o corda dorsal, que s’estén a tot el llarg del cos i que és considerat com l’estructura ancestral de la columna vertebral dels veritables cordats és persistent a l’estat adult, cosa que els diferencia dels urocordats La faringe presenta diverses feses branquials La…
sipunculoïdeus
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics celomats protostomats, amb simetria bilateral.
Tenen el cos cilíndric, recobert d’una cutícula quitinoide, dividida, de vegades, per solcs rectangulars segmentació cutània, sense quetes, i dividit en dues regions l’anterior, la trompa , invaginable, a l’extrem de la qual s’obre la boca envoltada per una corona de tentacles, i la posterior, constituïda pel tronc , amb la regió visceral molt voluminosa Són unisexuals, amb ous en mosaic i de segmentació espiral, de desenvolupament indirecte, amb larva trocòfora El tub digestiu és helicoide, amb anus antedorsal El seu sistema circulatori és rudimentari o absent, i el respiratori, no…
esponja de cavall
Zoologia
Gènere de porífers, de l’ordre de les esponges ceratoses, de mida força considerable i color fosc, que habita a les aigües poc profundes de la Mediterrània i de la mar Roja en bancs que cobreixen extensions considerables.
El seu esquelet, d’espongina i bastant dur, era utilitzat per a netejar cavalls
Zoologia 2011
Zoologia
Els elefants africans A partir de l’estudi de l’ADN mitocondrial i nuclear s’ha demostrat que existeixen dues espècies d’elefants africans © Fototecacat Ja fa unes quantes dècades que s’estudia si tots els elefants africans pertanyen a la mateixa espècie o, contràriament, a dues de diferents Sembla que, finalment, la segona hipòtesi és la vàlida Per mitjà d’uns estudis fets a partir de mostres d’ADN mitocondrial i ADN nuclear més important perquè permet conèixer informació genètica completa tant de l’ascendència materna, que ja s’obtenia a partir de l’ADN mitocondrial, com de la paterna, que…