Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
ctenòfors
Zoologia
Embrancament d’eumetazous celenterats marins molt afins als cnidaris, amb els quals hom els agrupava antigament.
No tenen cnidoblasts presenten, per contra, colloblasts, cèllules adhesives especials, situades sobre els filaments prènsils El cos acostuma a ésser ovoidal o esfèric, amb només dos plans de simetria Efectua el moviment de natació mitjançant la vibració de flagels externs, agrupats en paletes o pintes , i aquestes, en vuit costelles o columnes longitudinals Són quasi tots formes pelàgiques i no presenten alternança de generacions Segons que posseeixin o no tentacles prènsils i segons la forma de la faringe, es divideixen en dos ordres tentaculats o microfaringis , amb dos tentacles i una…
tentaculats
Zoologia
Classe d’eumetazous de l’embrancament dels ctenòfors caracteritzats pel fet de presentar dos llargs tentacles que emergeixen de l’hemisferi aboral a partir de dues bosses epidèrmiques, dins les quals poden retreure’s, i tenir cèl·lules adhesives amb les quals capturen preses com ara ous planctòics, petits crustacis i peixos, altres ctenòfors, etc.
Presenten bioluminescència Viuen en el plàncton de totes les mars, poden arribar fins a fondàries de 3 000 m, i poden fer des d’uns pocs millímetres fins a uns 20 cm Inclou la gran majoria de ctenòfors, amb uns pocs gèneres repartits en unes 60 espècies, entre les quals cal destacar Leucothea , Pleurobranchia , Hormipfora , Callianira i Cestus , amb l’espècie Cveneris cinyell de Venus Són comuns a les mars dels Països Catalans
anamniotes
Zoologia
Grup de vertebrats l’embrió dels quals no presenta ni amni ni al·lantoide.
Comprèn els àgnats, els peixos i els amfibis
coanòcit
Zoologia
Cadascuna de les cèl·lules típiques de les esponges (porífers), de les quals formen l’endoderma.
Són troncocòniques, proveïdes d’un llarg flagel voltat a la base per un collar citoplasmàtic, que és una prolongació de la part anterior de la cèllula La funció dels coanòcits és de capturar les partícules nutritives i digerir-les
caducicordat
Zoologia
Dit dels urocordats en els quals el notocordi només és present en l’estat larval.
Ho són els taliacis i els ascidiacis
caliptoblasts
Zoologia
Subordre de cnidaris
hidroïdeus la característica dels quals és la presència d’una hidroteca que protegeix els pòlips.
Les meduses d’aquest grup són leptomeduses
rapinyaire
rapinyaire Esparver comú
Eddy Van 3000 (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Dit de l’ocell que té el bec ganxut i urpes ben desenvolupades, amb els quals mata les preses.
Bé que de fet només siguin veritables rapinyaires tots els falconiformes rapinyaires diürns i estrigiformes rapinyaires nocturns, hom hi inclou també alguns altres ocells, com els passeriformes del gènere Lanius , a causa de llur manera de procurar-se l’aliment Tots ells són equipats per a capturar i matar animals sovint voluminosos, des de mamífers fins a grans insectes
glàndula del sinus
Biologia
Zoologia
Glàndula pròpia dels musclos que secreta uns filaments amb els quals aquests animals s’adhereixen a roques, cordes, etc.
glàndula intersticial
Biologia
Zoologia
Cadascuna de les glàndules situades entre els fol·licles ovàrics o els tubs espermiogènics, les quals secreten hormones femenines o masculines, respectivament.
hemocel
Zoologia
Aparell vascular primitiu compost essencialment de llacunes que es comuniquen les unes amb les altres i per les quals circula la sang.
És present en els anèllids primitius, onicòfors i en els insectes