Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
fissurel·la
Zoologia
Gènere de gastròpodes prosobranquis de l’ordre dels diotocardis, de la família dels fissurèl·lids, molt semblant a la pagellida, però amb un petit forat a l’àpex de la closca.
Habita sobre les roques de la zona litoral esquitxades per les ones És comuna als Països Catalans
ascidi roig
Zoologia
Ascidi de color vermell, de la subclasse dels estolidobranquiats, força vistós, en forma d’odre, que té el mantell consistent i aspre.
Es troba a partir de 15 m de profunditat, entre roques o fanerògames marines, i a les parets ombrívoles de les coves
tubulària
Zoologia
Gènere de cnidaris hidrozous de l’ordre dels hidroïdeus, subordre dels gimnoblasts, de la família dels tubulàrids, que forma colònies d’uns 5-6 cm d’alçada, integrades per pòlips gastrozooides que arrenquen mitjançant llargs peduncles de la base de la colònia.
Cada pòlip presenta dues corones de tentacles És freqüent sobre les roques i molls de la zona costanera superior de les aigües dels Països Catalans
tomàquet de mar

Tomàquet de mar
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Cnidari antozou de la subclasse dels zoantaris, de l’ordre dels actiniaris, de la família dels actínids, d’uns 4-8 cm de diàmetre, d’un color roig encès, però amb les vores del disc vorejades sovint d’un color blau viu.
És molt freqüent en les roques de la zona litoral Quan hom el toca o quan la mar es retira amaga els tentacles dins el cos
esponja perforant
Zoologia
Esponja de l’ordre de les halicondrines, de la família dels cliònids, de cos ramificat i de color groc o vermell.
N'hi ha en grans masses a totes les costes, on perforen les roques calcàries Són perjudicials, perquè ataquen els bancs d’ostres, altres moluscs i el corall
pagellida
Zoologia
Gènere de gastròpodes prosobranquis marins, de l’ordre dels diotocardis, de la família dels patèl·lids, amb la closca, cònica, sense orifici i sense estrat de nacre.
Habiten sobre les roques de la zona costanera, damunt les quals estan fortament adherides Són freqüents a les costes mediterrànies Patella vulgata, P coerulea i, bé que comestibles, són poc apreciades
equiuroïdeus
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics celomats i protòstoms amb simetria bilateral.
A la fase larval presenten segmentació, que desapareix en arribar a l’estat adult Tenen el cos dividit en dues regions una trompa anterior, que té una gran capacitat d’extensió, però no invaginable, i la part posterior, que comprèn el tronc amb la regió visceral, molt voluminosa Tots els representants són marins i habiten sobre la sorra del fons o dins les fissures que apareixen en les roques Els dos gèneres més característics són Echiurus i Bonellia El gènere Echiurus ateny de 10 a 30 cm, i el cos presenta una disposició anellada, difosa, marcada per la presència de petites…
maneta
Zoologia
Cnidari antozou zoantari de l’ordre dels alcionacis, de la família dels alciònids, de 30 cm d’alçada o més i d’un aspecte carnós amb ramificacions lobulades que recorden els dits de la mà.
El color va del rosa pàllid al vermell violat Els pòlips, de color blanc i amb vuit braços, sobresurten lleugerament del cenosarc, i llurs cavitats gàstriques es comuniquen interiorment És freqüent a la Mediterrània, en roques obagoses, a partir dels 10 m de profunditat
vermètids
Zoologia
Família de gastròpodes prosobranquis a la qual pertanyen unes poques espècies integrades dins el gènere Vermetus.
Cal esmentar Vgigas , el cargol vermiforme, comú a les costes dels Països Catalans, i Siliquaria , tots de closca tubular amb l’espiral desenrotllada, la qual cosa els dóna l’aparença d’alguns poliquets serpúlids, i amb obertura de la closca, circular i tancada per un opercle rodó Viuen adherits a les roques del litoral de les mars càlides i temperades
bunyol de mar
Zoologia
Urocordat de la classe dels ascidiacis, de la subclasse dels estolidobranquiats, de mida gran (fins a 20 cm) i de forma ovoide; els sifons són molt separats i són blancs amb bandes roges.
El mantell és coriaci, bru, i recobert normalment d’una abundant fauna d’epibionts corallaris, hidroïdeus, briozous, ascidis, algues, etc, fet que ha donat nom al gènere És bentònic i solitari, i habita entre els 30 i 100 m de profunditat, sobre roques, conquilles i formacions corallines El sac visceral és comestible Les espècies M sulcatus i M sabiteri són comunes a la Mediterrània