Resultats de la cerca

Té una silueta desproporcionada a causa de la grossària del cap i del bec les potes i la cua, per contra, són petites Viu prop dels rius de curs lent i s’alimenta de peixos i d’altres petits animals aquàtics És sedentari i nia a tot Europa i al nord d’Africa és comú als Països Catalans, on generalment hom el veu solitari o en parelles

Té el front llis, sense dents ni lòbuls Es troba a tota la Mediterrània, a la mar Negra i a l’Atlàntic nord els exemplars de la Mediterrània tenen més pilositat que els de la mar Cantàbrica És comestible

És el més petit dels duiquers

Aquesta membrana, desplegada estenent les extremitats, li serveix per a desplaçar-se d’un arbre a un altre planant Es nodreix d’insectes i de nèctar de les flors Viu a Austràlia, i el nom prové de la seva gran agilitat

Habita generalment els fons fangosos, a fondària diversa 1-500 m, però és especialment abundant entre 1-100 m a les desembocadures dels rius Apreciat gastronòmicament, hom l’explota comercialment

Viu en comunitats de 800-1000 individus —d’on li ve el nom—, que fan un niu comú penjat d’una gran branca d’un arbre, format en realitat per la unió de molts nius familiars, fets d’herbes i amb un sostre comú de palla El niu comú té passadissos i galeries que comuniquen amb nombroses entrades Habiten en els boscs d’acàcies del sud d’Àfrica

Són nocturns, es nodreixen preferentment de fruita, tenen costums arborícoles i gregaris i presenten una letargia hivernal prolongada La rata dormidora grisa o liró   Glis glis , d’uns 13-19 cm, de pelatge grisós argentat per sobre i d’orelles petites, habita en boscs de roures i d’altres arbres de fulla caduca, jardins, parcs i camps de fruiters o d’avellaners És comuna a gairebé tot Europa, llevat d’Escandinàvia, la Gran Bretanya i Irlanda i una gran part de la península Ibèrica És freqüent als Països Catalans La rata dormidora rogenca o liró   Muscardinus avellanarius , més petita 7-9 cm,…

Habita els fons marins, fangosos o sorrencs, fins als 100 m de fondària És anomenada també pardal de moro i corallot negre

Les espècies més importants són el corn comú M trunculus , que presenta crestes i pues molt pronunciades i és de color verdós, el corn eriçonat M erinaceus o Ocenebra erinaceus , que té les pues més curtes però en major quantitat, i el corn amb pues o cargol de punxes M brandaris o Molinus brandaris , de color blanquinós, que té poques pues però molt llargues, amb un sifó llarg Totes tres espècies tenen una glàndula que secreta un líquid clar com l’aigua, el qual, en contacte amb l’aire, adquireix un color violaci fosc, la porpra, la funció de la qual és desconeguda