Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
siamang
Zoologia
Gènere de primats antropomorfs de l’infraordre dels catarrins, de la família dels hilobàtids, inclosos dins el grup dels gibons i caracteritzats per la presència d’una membrana interdigital ben desenvolupada entre els dits segon i tercer del peu.
Inclou l’espècie S syndactylus o siamang vulgar , d’uns 90 cm de llargada, de pelatge negre i amb sacs laringis que formen un bony mancat de pèl, el qual habita a Sumatra en muntanyes de vegetació selvàtica fins els 3000 m d’altitud, i l’espècie S klossi , d’uns 45-50 cm d’alçada, de pelatge negre i sense sacs laringis, propi d’unes illes a l’oest de Sumatra
nematogen
Zoologia
Nom donat a diversos estadis del cicle vital dels mesozous dicièmids.
Les larves originen el nematogen fundador en entrar dins el cefalòpode que parasiten, el qual, per divisió, dóna els nematògens primaris que produeixen nous individus del mateix tipus, mitjançant una partenogènesi diploide en els sacs urinaris de l’hoste Dins aquest cicle pedogenètic hom parla també de nematògens secundaris
escutígera
Zoologia
Gènere de miriàpodes de l’ordre dels escutigeromorfs, de la família dels escutigèrids, de cos curt, antenes molt llargues i fines, i quinze parells de potes molt primes, llargues i esteses transversalment.
Tenen ulls composts i respiració per sacs traqueals que s’obren a la part dorsal del cos N'hi ha unes 20 espècies dels països temperats i càlids, entre les quals Scoleoptrata , d’uns 15 cm de llargada, és comuna als Països Catalans, on viu sota pedres i a l’interior de les cases de pagès S'alimenta d’insectes
pulmó
Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…
aparell respiratori
Aparell respiratori humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Conjunt d’estructures que permeten als animals la captació d’oxigen i l’expulsió de l’anhídrid carbònic produït en la respiració interna.
En els organismes unicellulars, en els pluricellulars de mida petita i en altres organismes que, tot i ésser més grans, no oposen resistència al pas de l’oxigen com els porífers, els celenterats i alguns platihelmints, hi ha un procés de lliure difusió de l’oxigen pel cos, el qual arriba a l’interior de totes les cèllules Atès que totes les cèllules depenen funcionalment del forniment d’oxigen, en els organismes recoberts d’epidermis impermeables o ceratinitzades s’hi ha desenvolupat un sistema circulatori que els garanteix la provisió d’oxigen i la recollida del diòxid de carboni que els cal…
aràcnids
Les aranyes formen part de la classe dels aràcnids
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe d’artròpodes quelicerats, integrada per invididus que tenen el cos dividit en dues regions, una d’anterior, anomenada prosoma o cefalotòrax, i una de posterior, dita opistosoma.
El prosoma és constituït per sis segments o somites El primer és la peça labial dels pseudoescorpins, palpígrads i solífugs les altres peces tendeixen a fusionar-se A cada segment s’insereix un parell d’apèndixs quelícers, pedipalps i quatre parells de potes, utilitzats per a la marxa o la caça de les preses L’opistosoma és privat d’apèndixs o els té molt transformats fileres, etc i presenta una constitució variable segons els ordres Els teguments dels aràcnids són formats per una epiteli senzill, que conté a vegades pigments melanina, etc i cèllules sensitives tenen també una cutícula…