Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
espícula
Espícules silíciques megascleres: A, esfera; B, derma; C, poliaxona; E, monaxona; G, tetraxona. Espícules silíciques microscleres: D, sigmadragme; F, esferàster; H, àster; I 1, sigmaspires; I 2, toxaspires; I 3, polispires
© fototeca.cat
Zoologia
Cadascuna de les agulles calcàries o silíciques que formen part de la malla interna que sosté el cos de les esponges no còrnies (porífers).
Les espícules formades a l’interior de la mesoglea poden ésser meglascleres , que són les més grosses i constitueixen l’armadura fonamental de l’esquelet, i microscleres , que són més petites i omplen els espais buits fent una tasca de farciment Espícules silíciques megascleres 1, estil 2, 3 i 5, oxes 4, amfidiscs © fototecacat
porífers
Esponja: animal diploblàstic (e porífers) (x 1)
© Fototeca.cat
Zoologia
Embrancament d’animals metazous pluricel·lulars diploblàstics, aquàtics i generalment marins, de simetria radial o bé asimètrics, i sense òrgans diferenciats.
Són anomenats comunament esponges La cavitat interna és recoberta per coanòcits i es comunica amb l’exterior mitjançant una sèrie de porus a través dels quals penetra el corrent d’aigua, que és expulsat per l’òscul Posseeixen un esquelet intern format per espícules calcàries o silíciques, i fibres d’espongina Hom hi distingeix tres tipus fonamentals d’organització, anomenats àscon, sícon i lèucon La superfície externa és constituïda per pinacòcits, i la mesoglea inclou amebòcits, escleroblasts i arqueòcits L’òscul és voltat, generalment, per cèllules fusiformes i contràctils…
axinel·la
Zoologia
Gènere d’esponges arborescents de la classe de les demosponges, que tenen espícules silíciques i viuen a la mar, a una profunditat mitjana.
L’espècie A damicornis és de color daurat i de forma ramificada pot atènyer fins a un metre d’altura viu en fons de corall o en parets rocoses ombrívoles L’espècie A verrucosa és similar a l’anterior i serveix de suport a una anemone incrustant
espongina
Zoologia
Substància orgànica i imputrescible de natura proteica que, sola o acompanyada d’espícules silíciques, constitueix l’esquelet intern de les esponges no calcàries.
escleroblast
Zoologia
Cèl·lula que és a la mesoglea de les esponges i que dóna origen a espícules calcàries o silíciques que en constitueixen l’esquelet.
hexactinèl·lides
Hexactinèl·lides
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe de l’embrancament dels porífers que comprèn esponges dotades d’un esquelet format per espícules megascleres silíciques del tipus hexactina triaxona, soldades o disposades en forma de xarxa.
Inclou formes primitives, d’organització i grandària considerables, com els gèneres Leucon que habita al Pacífic i a l’Índic a molta profunditat i Euplectella