Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
tenir cucs
Zoologia
Patir les molèsties patològiques produïdes pels cucs intestinals.
heterometàbols
Zoologia
Grup d’artròpodes caracteritzats per tenir una metamorfosi senzilla.
La larva, quan surt de l’ou, té ja un aspecte similar a l’adult i es modifica progressivament sense canvis bruscs Aquest és el cas dels ortòpters, els heteròpters, els aràcnids, etc Hom els anomena també exopterigots
esponges calcàries
L’esponja calcària Clathrina clathrus
Parent Géry (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Classe de porífers caracteritzats pel fet de tenir l’esquelet format per espícules calcàries.
La composició química d’aquestes espícules és del 87% de carbonat càlcic cristallitzat, el 7% de carbonat magnèsic cristallitzat i el 3% d’aigua són microscòpiques i tenen forma de bastó Les esponges calcàries habiten fixes en el fons, bé solitàries, en forma d’urna, bé agrupades en colònies Són en general de petites dimensions 3-5 cm i habiten gairebé sempre a la zona litoral marina, bé que hi ha espècies d’aigua dolça
cranc vellutat
Cranc vellutat
Ondřej Radosta (CC BY-NC)
Zoologia
Cranc caracteritzat per tenir el cos de color vermell i recobert d’una pilositat que té aspecte de vellut.
Habita a les cavitats de les grans esponges i a les masses d’algues calcàries dels fons corallins
vertebrats
Zoologia
Embrancament de cordats en els quals el notocordi és reemplaçat per una columna vertebral, constituïda per os o cartílag amb un crani a l’extrem anterior.
Són carateritzats pel fet d’ésser recoberts per un tegument format per una epidermis exterior, d’epiteli estratificat procedent de l’ectoderma, i un derma intern o còrion, de teixit conjuntiu que deriva del mesoderma pel fet de presentar l’endoesquelet constitutiu format per la columna vertebral, amb el crani, arcs viscerals, cintures de les extremitats i dos parells d’apèndixs articulars pel fet de tenir els músculs fixats a l’esquelet per a efectuar els moviments, el sistema digestiu complet, situat en posició ventral respecte a la columna vertebral i proveït de glàndules digestives grosses…
acantodàctils
Zoologia
Gènere de llangardaixos de la família dels lacèrtids.
Habiten a les zones desèrtiques del nord d’Àfrica, l’Àsia occidental i la península Ibèrica Es caracteritzen pel fet de tenir els dits de les potes posteriors envoltats d’escates allargassades que els permeten de córrer ràpidament per la sorra
articulats
Zoologia
Antigament, gran grup d’animals invertebrats, la característica comuna dels quals era el fet de tenir el cos compost de segments articulats.
Aquest grup reunia els actuals embrancaments dels anèllids i dels artròpodes Els darrers avenços, però, en filogènia molecular han permès concloure que el tàxon dels articulats no té base filogenètica, ja que els artròpodes formarien part dels ecdisozous i els anèllids, dels lofotrocozous
cinomorfs
Zoologia
Grup de primats que comprèn simis catarrins, de dimensions grans i constitució robusta.
Es caracteritzen per tenir el musell allargat que recorda el d’un gos, els ullals molt grossos, la cua de dimensions variables, i callositats isquiàtiques de colors vius Les extremitats són fortes i adaptades a la marxa Són terrestres i viuen, en general, en zones obertes El grup comprèn la família dels cercopitècids
catarrins
Zoologia
Grup de primats antropoides (sistemàticament, hom li dóna la categoria d’infraordre), que comprèn els simis de l’antic continent (cinomorfs i antropomorfs).
Es caracteritzen pel fet de tenir el crani voluminós i els narius molt junts i dirigits cap avall tenen trenta-dues dents la cua no és prènsil i sovint manca, o és molt curta un gran nombre d’espècies tenen callositats isquiàtiques La majoria són arborícoles i es traslladen grimpant o per braquiació