Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
budell
Zoologia
Urocordat de la classe dels ascidiacis, de la subclasse dels flebobranquis, de cos cilíndric, verdós, blanquinós o rogenc, que ateny fins a 20 cm.
Té el mantell transparent, tou i capaç de ràpides i àmplies contraccions quan és irritat És bentònic i solitari, cosmopolita i molt comú a la Mediterrània Habita sobre fons bruts, sovint als ports, a les coves, prop de la superfície, a vegades sobre les quilles dels vaixells, i no és rar en aigües salabroses
miriàpodes
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe de l’embrancament dels artròpodes mandibulats, de categoria taxonòmica posada en dubte, puix que, segons molts zoòlegs, és poc homogènia des del punt de vista morfològic.
Això no obstant, les últimes investigacions en la matèria permeten d’afirmar la coherència de la classe com a tal Només el cap i el cos diferencien els miriàpodes El cap duu un parell d’antenes, un altre de mandíbules i un o dos parells de maxilles A part els ulls simples, situats a la cara dorsal del segment cefàlic, hi poden haver altres òrgans sensorials, com l' òrgan de Tömösvary dels litobiomorfs En el cos, d’un nombre de segments variable, però superior a 11, hi ha un o dos parells de potes per segment, segons els grups L’últim segment sense potes pot tenir apèndixs o cercs caudals El…
cuc
© CIC-Moià
Zoologia
Nom aplicat a un gran nombre d’animals invertebrats amb el cos tou, cilíndric, llarg i prim, generalment contràctil i sovint segmentat.
Poden pertànyer a grups taxonòmics molt diversos
pauròpodes
Zoologia
Subclasse d’artròpodes de la classe dels miriàpodes, caracteritzats pel fet de tenir el cos tou i una talla molt petita (de 0,5 a 2 mm).
Presenten, al cap, antenes bífides i amb llargues sedes, un parell de maxilles i un parell de mandíbules El tronc consta d’onze segments a més del pigidi, amb un parell de potes cadascun, i tots ells porten llargues sedes laterals No hi ha aparell respiratori ni circulatori diferenciats i els òrgans sexuals es troben al tercer segment Habiten en els sòls humits, entre la fullaraca, dels boscs de les regions tropicals i temperades Es divideixen en pauropòdids i euripauropòdids
tim
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció interna dels vertebrats formada per acumulacions del teixit tou situat a la regió branquial en els peixos i a la de la gola en els altres vertebrats.
En els ocells i mamífers és generalment bilobulada, amb una massa a cada costat del coll Segons sembla, és un òrgan relacionat amb la producció de leucòcits En l’home té una posició retrosternal, en el mediastí anterior, que desapareix o esdevé rudimentària en l’adult La medulla conté unes estructures cellulars epitelials, anomenades corpuscles de Hassall , i nombrosos limfòcits, juntament amb cèllules del teixit connectiu, com macròfag, cèllules reticulars i fibroblasts El tim i la seva posició 1, lòbul dret del tim 2, pulmó dret 3, vena subclàvia dreta 4, artèria subclàvia dreta 5, tràquea…
esponja de bany
Zoologia
Gènere de porífers, de l’ordre de les esponges ceratoses, molt semblant a l’esponja de cavall, de la qual es diferencia pel fet de presentar l’esquelet més tou.
Habita a la Mediterrània i a la mar Roja, a poca profunditat i en bancs molt extensos El seu esquelet d’espongina, suau i consistent alhora, és utilitzat en la higiene humana
equinoderms
Zoologia
Embrancament que comprèn els animals invertebrats triploblàstics, celomats i deuterostomats, tots ells marins.
Els adults tenen simetria radial, amb un esquelet intern calcari i el cos cobert d’espines o formacions semblants La major part són lliures, bé que alguns crinoïdeus habiten enganxats en el fons de la mar Tenen simetria bilateral en estat larval, que, després, passa a radial en els adults El cos és cobert per una fina epidermis ciliada i glandular per sota de la qual hi ha un derma que presenta un esquelet intern format per plaques calcàries i resistents, mòbils o no, i amb una disposició definida en cada grup Aquestes plaques poden donar lloc a formacions d’aspecte diferent espines,…
turbel·laris
Zoologia
Classe d’animals metazous triploblàstics de l’embrancament dels platihelmints, de vida lliure, amb el cos aixafat en forma de cinta, generalment de mida petita i tou, que es desplaça lliscant sobre els cilis vibràtils que recobreixen tot el cos.
La cavitat del cos és plena de cèllules estrellades unides entre elles per llargues i fines expansions citoplasmàtiques, i entre les malles d’aquesta xarxa circulen cèllules ameboides sanguínies Tot el cos de l’animal és recobert per una cutícula La boca s’obre en posició ventral, generalment en el centre el tub digestiu és format per una faringe musculosa d’on surten dos o tres tubs cecs, i no tenen, per tant, anus La digestió és intracellular, i cada cèllula captura el seu aliment mitjançant un pseudopodi i l’aboca al tub digestiu Quan aquest és ple d’excrements, l’animal xucla aigua i l’…
espardenya
Zoologia
Equinoderm holoturioïdeu de l’ordre dels aspidoquirots, de la família dels esticopòdids, de cos allargat, cilíndric i tou, que pot atènyer fins a 30 cm de llargària i que presenta la superfície ventral aixafada i reptant, proveïda de tres fileres de peus ambulacrals.
És de color falb amb taques blanques Habita a bastant profunditat a la Mediterrània i a l’Atlàntic, i és freqüent als litorals dels Països Catalans, on hom la captura amb arts de ròssec, perquè la carn és molt apreciada