Resultats de la cerca

Típicament mediterrani, hom el troba en llocs poc illuminats, entre els 15 i els 200 metres de profunditat A Catalunya fou abundant al cap de Creus, Cadaqués, Begur, Palamós i també a les Balears Actualment han desparegut de molts llocs accesibles El seu esquelet dur és molt apreciat en joieria

Hom l’aplica més específicament a aquelles espècies de cnidaris antozous que posseeixen un esquelet calcari arborescent, per contraposició a les madrèpores o coralls que tenen esquelet massís Són més abundants i diversos a les mars càlides, on formen generalment esculls corallins El més gran d’aquests esculls és la Gran Barrera de Queensland  o Gran Barrera Australiana, d’uns 2500 km de longitud De la resta d’esculls, que oscillen entre prop dels mil i escaig i alguns centenars de quilòmetres, es poden esmentar l’Apo Reef, a la mar de Luzon Filipines els esculls mesoamericans, els més grans…

Les colònies són formades per un eix comú o calcari, on s’allotgen els pòlips A la Mediterrània hi ha el corall vermell i el negre , i a les mars tropicals les gorgònies

Comprèn els ordres dels coccidis i de les gregarines Representants més importants de la subclasse dels telosporidis ordre dels coccidis subordre dels adelèids Haemogregarina stepanovi subordre dels eimèrids Eimeria sp subordre dels hemosporídids Plasmodium vivax Plasmodium malariae Babesia sp ordre de les gregarines subordre de les esquizogregarines Ophryocistis sp subordre de les eugregarines Gregarina sp Monocystis sp

El color va del rosa pàllid al vermell violat Els pòlips, de color blanc i amb vuit braços, sobresurten lleugerament del cenosarc, i llurs cavitats gàstriques es comuniquen interiorment És freqüent a la Mediterrània, en roques obagoses, a partir dels 10 m de profunditat

En els insectes és de color verdós o groguenc i no pas vermell ja que no té hemoglobina i, per tant, ni transporta oxigen ni intervé pràcticament en el sistema respiratori, sinó que té com a funcions principals l’emmagatzematge i el transport d’aigua i de substàncies nutritives per tot el cos, la destrucció de cèllules estranyes i la de servir de vehicle dels productes de rebuig fins als tubs de Malpighi, on són absorbits

El pelatge del dors és vermell, i el del ventre és blanquinós a la boca hi ha bosses cutànies té callositats i tuberositats isquiàtiques normalment desenvolupades, cara allargada i musell apuntat Són diürns, preferentment herbívors i gregaris, amb grups comandats per mascles vells Habiten als límits de la selva i de les sabanes L’àrea de distribució va des del sud de Mauritània i el Senegal fins al Sudan, i hom en troba en una gran part de l’Àfrica oriental

Es caracteritzen pel fet de formar colònies que no són fixes sinó que endinsen en el fang o en la sorra una part basal, en forma de peduncle contràctil, que els permet eventualment una certa mobilitat Les diverses espècies habiten als fons fangosos de la mar Mediterrània i a les costes tropicals americanes Les tres espècies comunes a la Mediterrània, pertanyents als gèneres Veretillum, Pteroides i Pennatula ploma de mar, veretil, tenen forma de ploma, de color vermell i luminescent de color gris i de colònies massisses i espinoses

En general, els membres anteriors i posteriors atenyen igual llargada la cua, no prènsil i més o menys desenvolupada, pot faltar en algun gènere El cap és rodó, amb la cara glabra i els narius molt junts i aixafats tenen 32 dents, i les orelles són petites, rodones o ovalades El pèl és de coloració verdosa o d’un gris marró Tenen callositats isquiàtiques mancades de pèl i sovint de color vermell viu en les femelles aquesta coloració presenta modificacions relacionades amb el cicle sexual Omnívors, s’alimenten, però, principalment de vegetals Són gregaris i viuen en grups…