Resultats de la cerca

Filla d’immigrants judeorussos, el 1946 es graduà en física per la Universitat de Nova York Abandonà el doctorat poc abans d’acabar-lo 1950 Casada el 1951, conservà el cognom de soltera per a finalitats professionals Aquest any s’incorporà a l’empresa Electronic Computer Corporation, on es dedicà al disseny de sistemes de processament de dades per a aplicacions diverses, generalment de comptabilitat, però també, entre d’altres, militars càlcul de projectils per al Departament de Defensa i d’apostes El 1957 passà a una altra companyia, Teleregister, en la qual el 1960 desenvolupà el primer…

S’inicià com a porter el 1932 en el tercer equip del Luna i després passà a l’Skating Club Catalunya, mentre compaginava l’hoquei amb el futbol Posteriorment, jugà a l’equip Piscines i Esports, passada la Guerra Civil s’incorporà a la Unió, a continuació al Pàtria, del qual fou president, i també arribà a jugar al segon equip del FC Barcelona Entre el 1941 i el 1948 compaginà la tasca de jugador amb la d’àrbitre Després passà als despatxos i durant els anys cinquanta presidí el comitè d’àrbitres de la Federació Catalana de Patinatge, de la qual fou vicepresident en la dècada de 1960

Format en el FC Barcelona, jugà al primer equip 1968-73 i guanyà la primera Copa d’Europa de l’entitat 1973 i una Copa d’Espanya 1972 Després marxà una temporada al Femsa de Madrid, a la primera divisió, i una altra al Sabadell, a la divisió d’honor Finalitzà la carrera esportiva al Sentmenat 1975-80, on es retirà després de ser subcampió de la Recopa d’Europa 1980

Jugà amb el Maricel Sporting Club i la Unió Universitària, equip amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1933 Al principi dels anys quaranta esdevingué àrbitre internacional i presidí el collegi d’àrbitres de la federació catalana També exercí tasques directives en aquesta federació, que presidí interinament durant uns quants mesos el 1944 Parallelament feu d’entrenador, posà en marxa l’Escola Nacional de Preparadors i, el 1947, es convertí en el preparador de la selecció espanyola dirigida per Joan Antoni Samaranch, que aconseguí el primer títol mundial de la seva història el 1951 a…

S’inicià a l’HC Palau de Plegamans Després jugà a l’HC Sentmenat sis temporades, al Cerdanyola HC 2000-05, al CH Mataró 2005-08, al CP Vilanova 2008-11, a l’Igualada HC 2011-12, al CP Vic 2012-14 i al CP Vilafranca 2014-16 La temporada 2016-17 fitxà pel CE Vendrell Ha estat subcampió de la Copa CERS 2011, 2013 i de la Copa del Rei 2010 Fou internacional tant amb Catalunya com amb Espanya Amb la selecció catalana conquerí una Copa Amèrica 2010 i tres Golden Cups 2009, 2010, 2011 i amb la selecció espanyola fou subcampió del Torneig de Montreux 2011

Format al CE Arenys de Munt, en edat júnior fitxà pel FC Barcelona Després la seva carrera esportiva transcorregué al CH Mataró 2003-04, 2007-09, el CP Vilanova 2004-05 i 2010-11, el CP Tordera 2005-06, el CP Voltregà 2006-07 i el SHUM Maçanet 2009-10, 2011-13 Amb el Mataró guanyà la Copa de la CERS 2009

S’inicià en el CH Santa Perpètua, jugà quatre temporades al CP Vic, amb el qual aconseguí l’ascens a la primera divisió la temporada 2005-06, i fitxà pel PHC Sant Cugat Fou internacional tant amb Catalunya com amb Espanya, selecció amb la qual guanyà dos Campionats d’Europa sub-19

Jugà a l’equip sub-23 del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a la divisió d’honor el 1980 La seva primera temporada completa en la màxima categoria fou la 1982-83 al Sentmenat Després jugà en el Molins de Rei 1983-84 el Noia 1984-89 i 1990-91, amb el qual guanyà la Lliga 1988, la Recopa d’Europa 1988, la Copa d’Europa 1989 i la Supercopa d’Europa 1989 el Piera 1989-90, i el Vilafranca 1991-92 Acabà la seva carrera a l’Andorra Defensà la samarreta de la selecció andorrana, amb la qual guanyà el Mundial B 1992 i disputà dos Campionats del Món A 1993, 1995

Format al Club Hoquei Mataró, amb el qual pujà a l’OK Lliga el 2006 i guanyà la Copa de la CERS 2009

S’inicià en el Club Unió el 1944 i, dos anys més tard, passà al Fellows El 1948 fitxà pel Futbol Club Barcelona, que s’acabava de refundar, i amb el qual el 1949 fou campió d’Espanya de segona divisió i pujà a la màxima categoria El 1953 formà part de l’equip del Barça que conquerí el primer Campionat d’Espanya de la seva història i el mateix any guanyà la Copa de les Nacions de Montreux, que en aquella època era una Copa d’Europa oficiosa El 1955 anà a l’Apolo i acabà la seva carrera a l’Sniace de Torrelavega, on jugà fins el 1961 A mitjan dels seixanta tingué una breu etapa com a entrenador…