Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
MareNostrum
© BSC-CNS
Electrònica i informàtica
Supercomputador fabricat per IBM amb capacitat de resoldre 40 bilions d’operacions per segon i instal·lat al Centre de Supercomputació de Barcelona.
Fou posat en marxa l’1 d’abril de 2005, i és el supercomputador més potent de l’Estat espanyol i un dels de més potència a Europa Forma part del grup líder de la infraestructura europea de supercomputació PRACE Partnership for Advanced Computing in Europe Al llarg dels anys hom n’ha augmentat la capacitat i la velocitat de càlcul amb successives versions La primera versió, el MareNostrum 1 , tenia una capacitat de 42,35 teraflops 42,35 billons d’operacions per segon Aquesta versió inicial fou succeïda pel MareNostrum 2 94,21 teraflops, que duplicaven el nombre d’operacions per…
Centre de Realitat Virtual
Electrònica i informàtica
Centre instal·lat al Parc Tecnològic de Barcelona que es dedica a l’estudi i al desenvolupament de la realitat virtual.
És el resultat d’un conveni signat entre la Universitat Politècnica de Catalunya i l’empresa Gedas per a la creació d’un centre d’excellència en tecnologies de realitat virtual
Jaiku
Electrònica i informàtica
Servei de xarxes socials i microblog que permet als usuaris enviar missatges, només de text, d’una longitud màxima de 140 caràcters, via SMS, missatgeria instantània, al lloc web de Jaiku o a través d’altres aplicacions ad hoc.
Les actualitzacions dels missatges de text es mostren a la pàgina web dins del perfil de l’usuari i també s’envien de manera immediata a altres usuaris que hagin escollit rebre-les L’usuari pot restringir l’enviament dels missatges al cercle d’amics o bé permetre l’accés a tots els usuaris, que és l’opció per defecte
Autodesk
Electrònica i informàtica
Empresa dedicada al desenvolupament de programari, fundada el 1982 i amb seu a Califòrnia (EUA).
Entre d’altres, ha desenvolupat el programa AutoCAD, que permet dibuixar en dues i tres dimensions
Advanced Micro Devices
Electrònica i informàtica
Companyia dedicada al disseny i a la producció de xips, principalment microprocessadors i de memòria, fundada per Jerry Sanders (procedent de Fairchild Semiconductor) el 1969, amb seu central a Sunnyvale, Califòrnia.
Actualment és la segona empresa en producció de microprocessadors, darrere d' Intel El 1975 produí el seu primer xip de memòria, una RAM coneguda com Am9102 i una sèrie de processadors en llesques de bits molt populars, la família Am2900 Aquest mateix any desenvolupà amb enginyeria inversa i comercialitzà el seu primer microprocessador compatible amb Intel, en aquell moment amb el 8080A El 1982 firmà un acord per a fabricar els processadors d’Intel, llavors el 8086 i el 8088 Més tard produí també els processadors 80286 d’Intel El 1986 Intel cancellà l’acord i impedí la fabricació del 80386 a…
iPad
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic amb format de pissarra tàctil, dissenyat i comercialitzat per Apple Inc. al gener del 2010.
Funciona amb el sistema operatiu iOS
Portable Operating System Interface for Unix
Electrònica i informàtica
Entorn estàndard per al desenvolupament d’aplicacions (IPA) que defineix la interacció entre aquestes i els sistemes operatius.
Fou dissenyat inicialment per a sistemes UNIX
Motif
Electrònica i informàtica
Conjunt d’eines estandarditzades per al desenvolupament d’entorns gràfics d’usuari X-Window en sistemes UNIX/Linux.
Originàriament es tractà d’un programari propietari utilitzat en l’entorn UNIX, però l’any 2000 se'n començà a distribuir una versió lliure per a entorns Linux És la base de l’escriptori CDE Common Desktop Environment Actualment l’ús de CDE en Linux és testimonial i són més populars els escriptoris KDE K Desktop Environment o GNOME GNU Network Object Model Environment , que no estan basats en Motif, sinó en QT i en GTK, respectivament
Windows Vista
Electrònica i informàtica
Versió del sistema operatiu Windows que Microsoft llançà al mercat a l’inici de l’any 2007 per a substituir el Windows XP.
Tret d’alguns aspectes puntuals, no representà una gran millora respecte de la versió XP, i de fet no el superà en acceptació entre els usuaris d’ordinadors personals
LibreOffice
Electrònica i informàtica
Paquet d’ofimàtica de programari lliure, distribuït sota llicència GNU i desenvolupat per The Document Foundation, que fou fruit de l’escissió de l’equip de desenvolupament del projecte OpenOffice.org, al setembre del 2010.
Com el seu antecessor, OpenOffice, el paquet disposa de processador de textos Writer, compatible amb Microsoft Word full de càlcul Calc, compatible amb Microsoft Excel editor de presentacions Impress, compatible amb Microsoft PowerPoint gestor de bases de dades Base, a l’estil Microsoft Access editor de gràfics vectorials Draw, i editor d’equacions Math Des dels seus inicis es troba disponible en llengua catalana, incloent la versió estàndard general, i la variant valenciana S’ofereix per a les plataformes GNU/Linux, Mac OS i Microsoft Windows