Resultats de la cerca
Es mostren 3344 resultats
fotovoltaic | fotovoltaica
Electrònica i informàtica
Dit dels dispositius que es basen en l’efecte fotovoltaic.
superfície fotomètrica
Electrònica i informàtica
Donada una font lluminosa, superfície formada pels extrems dels vectors corresponents a la intensitat lluminosa de la font per a cada direcció.
És anomenada també superfície de distribució de la intensitat
corba fotomètrica
Electrònica i informàtica
Donada una font lluminosa, corba representativa de la intensitat lluminosa en un pla que passa per la font per a cada angle format entre la direcció de la intensitat i una direcció de referència.
És anomenada també corba de distribució de la intensitat i generalment és una corba polar
efecte fotoelèctric
Electrònica i informàtica
Fenomen consistent en l’alliberament d’electrons d’una substància exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.
Fou descobert per H Hertz el 1887 i investigat per W Hallwachs el 1888 A Einstein fou el primer a interpretar-lo, el 1905, mitjançant la seva equació sobre l’energia associada al fotoelectró equació d’Einstein L’efecte fotoelèctric pot ésser de tres tipus l’extern, anomenat fotoemissió o emissió fotoelectrònica , l’intern, anomenat fotoconducció, i l’efecte fotovoltaic Un fenomen secundari del fotoelèctric és l’efecte d'Auger
fotoconductivitat
Electrònica i informàtica
Augment de la conductivitat de certs semiconductors per fotoexcitació
.
format
Electrònica i informàtica
En un llenguatge de programació, descripció estructural d’una seqüència de dades (per exemple una línia de caràcters que cal imprimir o treure per pantalla) on hom especifica el tipus, la llargada i la disposició de cada element.
factor de forma
Electrònica i informàtica
En un corrent altern, relació entre el valor eficaç i el valor mitjà, aplicable tant a tensions com a corrents.
forat
Electrònica i informàtica
En un semiconductor, nom que rep una partícula «aparent» que representa la vacant deixada en l’enllaç del cristalll per un electró alliberat i que es comporta com si fos una nova partícula lliure amb una càrrega electrònica positiva (+q=1,602·10- 1 9C) i una massa comparable a la de l’electró.
La seva presència contribueix al transport de càrrega i energia En un cristall perfecte, on tots els enllaços estan saturats, el desplaçament d’electrons lligats o de valència no pot produir-se en virtut del principi d’exclusió de Pauli La presència d’enllaços vacants és el que fa possible el desplaçament dels electrons de valència quan un camp elèctric extern és aplicat a un semiconductor Així, en aquests, el conjunt d’electrons de valència participa també en la conducció, i la mobilitat dels electrons lligats depèn del nombre d’enllaços vacants La seva creació, és a dir, la creació d’estats…