Resultats de la cerca

Graduat en física al Lafayette College d’Easton, el 1962 s’incorporà a IBM Cap del departament de desenvolupament de projectes 1975, per a fer front a la creixent demanda de miniordinadors el 1980 organitzà la fabricació d’un prototip a partir de l’assemblatge de components provinents d’altres empreses, especialment el sistema operatiu MS-DOS, que proporcionà  Microsoft , aleshores en els inicis, i el microprocessador, que proveí  Intel La màquina, presentada a l’agost del 1981 fou, de fet, el primer ordinador personal, i pel cost i la rapidesa amb què fou construït tingué un gran impacte…

Començà la carrera de Química a la Universitat de Virgínia, però al cap de poc temps l’abandonà i s’allistà a l’exèrcit 1942 Més tard inicià els estudis de Medicina i s’inscrigué en una escola de tècnics de ràdio, on descobrí la seva habilitat per les matemàtiques Incorporat a IBM International Business Machines, treballà per millorar una de les calculadores electròniques de l’empresa 1949, i el 1954 publicà un projecte, que pretenia crear un llenguatge de programació proper a la notació matemàtica normal El resultat fou el FORTRAN Formula Translator, que tingué un èxit notable en el sector…

Escalador assidu des de molt jove, el 1982 li foren amputades les cames per sota del genoll a causa d’un accident al Mount Washington New Hampshire Des d’aleshores el seu interès se centrà en l’estudi i el disseny de pròtesis per a la locomoció, algunes de les quals ha aplicat a ell mateix, i amb les quals ha aconseguit continuar practicant l’escalada d’alt nivell Obtingué un màster en enginyeria mecànica al Massachusetts Institute of Technology MIT i el doctorat en biofísica de la Universitat de Harvard Després d’una etapa com a professor assistent al Harvard-MIT Division of Health Sciences…

Fou considerada la primera computadora d’aquestes característiques després del Colossus Mk2, una computadora utilitzada durant la Segona Guerra Mundial L’ENIAC fou concebut pels enginyers John Mauchly i J Presper Eckert a la Universitat de Pennsilvània Pesava 27 t i ocupava 167 m 2 El seu funcionament, que elevava la temperatura del local a 50ºC, requeria atenció constant, ja que, entre altres operacions, calia manipular uns 6 000 interruptors