Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
nivell de Fermi
Electrònica i informàtica
Física
Valor de la posició energètica en la qual un estat d’energia té una probabilitat d’un 50% d’ésser ocupat per fermions.
És també el màxim valor energètic possible dels fermions al zero absolut de temperatura En el cas dels electrons d’un sòlid que són fermions, hom diu que el sòlid és un metall si el nivell de Fermi al zero absolut de temperatura és situat en una banda permesa d’energia si és situat a la banda prohibida d’energia, hom diu que el sòlid és un semiconductor El dopatge del semiconductor desplaça el nivell de Fermi cap a la banda de conducció, en el cas d’impureses donadores, és a dir en semiconductors de tipus n , o cap a la banda de valència, en el cas d’impureses acceptadores, és a dir, de…
camí de dades
Electrònica i informàtica
Descripció de la ruta que s’ha de seguir a través d’una estructura de directoris per a arribar a les dades.
El camí absolut és la ruta a partir d’un punt prefixat de l’estructura de directoris directori arrel el camí relatiu descriu la ruta a partir del directori actual
gap
Electrònica i informàtica
Interval d’energia de la banda prohibida d’un semiconductor, és a dir, la diferència d’energia entre el mínim absolut de la banda de conducció i el màxim absolut de la banda de valència.
Hom parla de semiconductors de gap directe quan els esmentats mínim i màxim corresponen al mateix valor de vector d'ona 1 quan aquest és diferent, el semiconductor és de gap indirecte
adreçament
Electrònica i informàtica
Mètode que permet de determinar l’adreça física de les dades a partir de l’adreça lògica.
L’adreçament absolut proporciona directament l’adreça física l’adreçament relatiu dóna la distància a una adreça base preestablerta i l’adreçament indirecte proporciona l’adreça que conté l’adreça física cercada Hi ha altres mètodes d’adreçament, com ara l’indexat, l’autodecrement, l’autoincrement, l’immediat i les combinacions entre aquests
criotró
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic, basat en la propietat de superconductivitat de certs aliatges, emprat com a relé.
Fou ideat el 1956 per D&A Buck Actualment són formats per dos metalls, generalment plom i estany, dipositats en capes primes sobre làmines de vidre Per a controlar-ne el corrent hom fa servir un camp magnètic El conjunt funciona a temperatures molt baixes, pròximes al zero absolut El criotró és de dimensions molt reduïdes i ha estat emprat en vehicles espacials
efecte Josephson
Electrònica i informàtica
Efecte descobert el 1962 per B.D. Josephson que consisteix en el pas de corrent elèctric a través de dues peces de superconductor separades per una capa fina de material aïllant.
Perquè es produeixi l’efecte cal mantenir el sistema a una temperatura pròxima al zero absolut a fi que el superconductor presenti una resistència gairebé nulla El pas de corrent és afectat per la presència de camps magnètics pròxims Aquest dispositiu, conegut com a junció Josephson , permet de generar oscillacions de freqüència molt elevada i presenta diverses aplicacions pràctiques, alhora que obre noves possibilitats a l’electrònica ja que permet de fer circuits d’alta sensibilitat, capaços de detectar camps magnètics, etc, dins valors baixíssims, inapreciables amb altres…
efecte Gunn
Electrònica i informàtica
Efecte descobert el 1963 pel físic J.B. Gunn, en els semiconductors del grup III-V com l’arsenur de gal·li i el fosfur de gal·li de tipus n.
En aquests semiconductors, l’aplicació d’un camp elèctric superior o un cert valor llindar produeix la transferència d’electrons del mínim absolut de la banda de conducció a un altre mínim superior en què els electrons tenen una mobilitat més petita i, per tant, la seva velocitat de desplaçament resulta disminuïda Aquesta disminució produeix l’aparició en el semiconductor d’una acumulació de càrrega seguida d’una zona de buidament, que rep el nom de domini Aquests dipols o dominis es desplacen en el temps al llarg del semiconductor, des del càtode fins a l’ànode, on produeixen un…
sotaeiximent
Electrònica i informàtica
Fenomen que s’esdevé en una operació aritmètica quan el resultat —generalment a mig elaborar— no arriba, en valor absolut, a poder ésser representat amb xifres significatives en la notació numèrica escollida.
polarització d’un elèctrode
Electrònica i informàtica
Disminució d’un valor absolut del potencial d’un elèctrode en adherir-se a la seva superfície ions del mateix signe que ell, la qual cosa provoca una disminució de la intensitat de corrent fornida.
superconductivitat
Electrònica i informàtica
Propietat que tenen certes substàncies de presentar una conductivitat elèctrica molt elevada que els permet de transportar corrents elèctrics sense pèrdua d’energia i d’obtenir camps elèctrics intensos sense escalfament dels enrotllaments.
Fou descoberta el 1911 per Heike Kamerlingh Onnes i és una propietat característica d’alguns metalls i aliatges Un dels més utilitzats actualment és l’aliatge niobi-estany, que és superconductor a uns −255° El fet d’haver de mantenir aquestes baixes temperatures properes al 0 absolut, per a garantir la superconductivitat en aquests materials, és tècnicament difícil i econòmicament costós, i això ha estat, fins fa pocs anys, un obstacle per al desenvolupament d’una gran quantitat d’aplicacions relacionades amb aquest fenomen El descobriment de JG Bednorz i KA Müller d’un material…