Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
cable
Electrònica i informàtica
Conductor filiforme, de longitud indefinida, sovint recobert d’un revestiment (aïllant, protector, etc) destinat a transmetre un corrent elèctric.
Com a materials conductors hom empra el coure i l’alumini o algun aliatge en forma de fil de secció generalment circular i a vegades de forma de sector o de tub sovint en lloc d’un sol conductor massís conductor unifilar hom disposa el conductor format per un conjunt de fils parallels o en forma de cordó conductor multifilar , a fi d’augmentar la flexibilitat del cable La secció total del conductor ha d’ésser adequada a la intensitat del corrent, talment que la densitat de corrent no sobrepassi un valor especificat correntment els cables són fabricats amb uns valors de secció normalitzats El…
xassís de l’ordinador
Electrònica i informàtica
Contenidor dels diferents components físics d’un ordinador.
Pot prendre diferents formes, com ara de torre o de sobretaula, i estar fabricat amb plàstic, alumini o acer També s’anomena carcassa o caixa de l’ordinador
estator
Electrònica i informàtica
Part fixa d’una màquina elèctrica.
En les màquines de corrent altern l’estator té generalment la forma d’un tub cilíndric, amb un cert gruix de paret, i és fet a base de corones empilades de xapa magnètica amb un dentat en el seu cercle interior, que forma les ranures on van allotjades les bobines en les màquines de corrent continu l’estator és format per una armadura cilíndrica d’acer massís que porta fixats en el seu interior els pols o peces polars amb les bobines corresponents
cable
Electrònica i informàtica
Conjunt de conductors o cables elementals aïllats entre ells i protegits correntment per una coberta comuna.
Els espais buits que resten entre els conductors i entre aquests i la coberta solen ésser omplerts amb una substància aïllant pastosa cables impregnats, de pressió amb oli o bé amb gas, etc, o bé amb matèries plàstiques cables secs Els cables emprats en telecomunicacions consten de molts conductors en forma de fil o de tub, de coure electrolític, recuit i de gran conductibilitat El revestiment aïllant sol ésser de paper, cotó, corda de cellulosa o derivats plàstics Per a les cobertes hom empra plom, acer, alumini i plàstics especialment policlorur de vinil, neoprè i polietilè…
autoconducció
Electrònica i informàtica
Fenomen produït en un conductor elèctric situat en un camp magnètic altern sense trobar-se unit al circuit que l’origina.
El camp produeix unes forces electromotrius al conductor que són causa de corrents al seu interior amb l’escalfament corresponent Els corrents que es produeixen en el nucli d’un transformador, reactància, electroimant, etc, reben el nom de corrents de Foucault En la indústria hom aplica l’autoconducció mitjançant corrents d’alta freqüència, per a l’obtenció d’un tremp superficial en les peces d’acer a causa de l’efecte Kelvin els corrents circulen només per una capa molt prima a la superfície, que és la que escalfen i, per consegüent, la que resta trempada En medicina, i també…
electroimant

Estructura d’un electroimant elevador
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu que produeix una força d’atracció mitjançant un camp magnètic creat per un corrent elèctric.
Consisteix essencialment en una armadura o nucli de ferro o d’acer massissos o bé de xapa magnètica i d’una bobina o més L’armadura té una part mòbil, separada de la resta per un o dos entreferros d’aire Quan hom fa passar un corrent elèctric per la bobina es crea un camp magnètic en l’armadura i, com a conseqüència, la part mòbil de l’armadura rep una força d’atracció cap a la part fixa que la fa moure fins a tocar-se El camí recorregut per la part mòbil és la cursa de l’electroimant Quan no passa més corrent per la bobina, desapareixen el camp magnètic i la força i la part…
dinamo

Secció d’una dinamo
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Màquina elèctrica rotativa que genera corrent continu.
En la forma constructiva més freqüent consta d’una carcassa cilíndrica de fosa, de ferro o d’acer, que té fixats a l’interior uns electroimants anomenats pols sempre en nombre parell, cadascun amb la seva bobina alimentada amb corrent continu, els quals creen uns camps magnètics d’excitació Aquest conjunt de pols magnètics és anomenat inductor A l’interior de la carcassa, concèntric amb la corona de pols, hi ha un cilindre, anomenat induït , giratori, muntat sobre l’eix de la màquina i fet de discs de xapa magnètica empilats, amb unes ranures a la perifèria, en les quals van…
armadura de dinamo
Electrònica i informàtica
Massa o nucli de ferro o d’acer dolç sobre la qual són muntats els enrotllaments de l’induït.
És l’element que transmet l’energia mecànica de l’arbre a l’enrotllament, o a la inversa, i al mateix temps forma part del circuit magnètic originat pel inductors Les armadures solen ésser de perfil dentat, bé que en alguns casos són llises, com en la màquina de Gramme Com que ha de girar en un camp magnètic molt intens es produeixen en el seu si corrents de Foucault i pèrdues per histèresi Per aquest motiu cal que el material sigui d’una gran permeabilitat, però d’elevada resistència elèctrica És construïda amb xapes aproximadament de 0,5 mm de gruix separades, l’una de l’altra per paper…
alternador

fototeca.cat
©
Electrònica i informàtica
Màquina elèctrica rotativa que genera corrents alterns.
Generalment hom empra màquines síncrones en les quals l’inductor és el rotor, i l’induït, l’estator màquina síncrona El rotor és constituït per un nucli de material ferromagnètic, proveït d’unes expansions polars en les quals hom disposa les bobines inductores Aquest tipus de rotor amb un o més parells de pols sortints és el més utilitzat, però quan l’alternador és previst per a treballar a gran velocitat, el rotor és constituït de forma cilíndrica, de manera que l'entreferro és constant, a diferència de l’altre tipus El rotor de pols sortints és conegut amb el nom de roda polar, mentre que…
armadura
Electrònica i informàtica
Peça metàl·lica o conjunt de peces concebudes per a ésser sotmeses a l’acció d’un imant o d’un electroimant; bé que normalment són de ferro o d’acer, poden ésser també de cobalt o de níquel.