Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
ona radioelèctrica
Electrònica i informàtica
Ona electromagnètica emprada en radiocomunicacions.
Aquestes ones, anomenades sovint hertzianes , solen tenir una longitud d’ona compresa entre els millímetres i els quilòmetres i, segons un conveni internacional establert per la Unió Internacional de les Telecomunicacions UIT, l’interval corresponent és dividit en bandes que reben noms concrets banda 1 5 En radiodifusió són emprades les anomenades ones llargues, mitjanes i curtes per a AM, i les ultracurtes per a FM En televisió hom empra ones mètriques i decimètriques VHF i UHF, respectivament En els enllaços hertzians són emprades les microones microona Les ones…
ona ultracurta
Electrònica i informàtica
Ona radioelèctrica que té una longitud de 10 centímetres a 1 metre i una banda de 0,3 a 3 gigahertzs.
Les ones ultracurtes són anomenades, més correctament, ones centimètriques
sistema tricromàtic
Electrònica i informàtica
Física
Sistema per a l’especificació d’un color, basat en la possibilitat de reconstituir-lo mitjançant la mescla additiva de tres components de colors convenientment elegits.
Hom utilitza les anomenades coordenades tricromàtiques o de cromatisme , x, y, z, i un diagrama normalitzat color
transformació de Kauth-Thomas
Electrònica i informàtica
Transformació de diverses bandes espectrals en un nombre menor de bandes, generalment tres, per a destacar algunes característiques físiques de l’escena.
Originalment es plantejà per a disposar, a partir del sensor MSS, de tres bandes d'interès, anomenades brillantor, verdor i grogor
diagrama de Trellis
Electrònica i informàtica
Diagrama dels possibles estats que pot anar proporcionant un codificador convolucional a mesura que executa la seqüència de símbols en què es codifica una paraula digital.
Es representen les diferents opcions anomenades camins que poden anar seguint els símbols transmesos en cada instant de temps pas del codificador
llenguatge de màquina
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació que depèn totalment de la màquina on s’utilitza.
És un llenguatge en el qual les instruccions anomenades instruccions de màquina especifiquen només les operacions elementals que pot executar directament l’ordinador
màquina virtual
Electrònica i informàtica
Programari que emula un ordinador i permet executar programes com si fos un computador real.
El terme inclou màquines virtuals que no tenen cap equivalència directa amb el maquinari real utilitzat Una característica essencial de les màquines virtuals és que els processos que s’executen estan limitats pels recursos i les abstraccions que proporcionen Les màquines virtuals es poden classificar en dues categories La primera, que comprèn les anomenades màquines virtuals de sistema o de maquinari, permet a la màquina física subjacent multiplexar entre diverses màquines virtuals, cadascuna executant el seu propi sistema operatiu Aquesta opció permet, per exemple, la…
accés protegit Wi-Fi
Electrònica i informàtica
Sistema de protecció per a les xarxes sense fils que fou creat per corregir les deficiències del sistema previ, el WEP (Wired Equivalent Privacy, equivalent a la privacitat amb fils).
El seu algorisme de xifratge implementa la majoria de l’estàndard IEEE 80211i i adopta l’autentificació d’usuaris a través de la utilització d’un servidor en el qual s’emmagatzemen les identificacions i les contrasenyes —altrament, les anomenades credencials— dels usuaris de tota la xarxa
resistència
Vista escorxada d’una resistència de carbó de 24Ω i 0,1% de tolerància, segons el codi de colors dels anells (vermell:2, groc: 4, negre: n=0, violat: 0,1%)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Element caracteritzat pel fet de posseir una determinada resistència fixa i constant.
Les resistències són elements bàsics de qualsevol circuit electrònic n'hi ha de carbó, bobinades unifilars o bé bifilars , etc poden ésser també variables o ajustables en alguns casos Una resistència és anomenada pura si no presenta reactància Cal esmentar, a més, les anomenades resistències no lineals o varistàncies
cua
Electrònica i informàtica
Llista on l’accés a les dades es fa necessàriament en l’ordre en què hom les ha introduït, d’acord amb el mètode conegut per les sigles FIFO (First input First Output - ’’Primera entrada - primera sortida’).
Sovint les estructures de dades que gestionen l’accés als recursos són anomenades cues per exemple, cua d’impressió, tot i que pròpiament no ho són, ja que la gestió d’accés és força diferent i, per exemple, es permet que un procés amb més prioritat s’executi abans