Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
llenguatge d’etiquetatge extensible
Electrònica i informàtica
Llenguatge de marques, derivat de l’SGML, per a la construcció de pàgines web, en què el dissenyador pot definir les seves pròpies marques.
Basat en etiquetes, fou desenvolupat pel World Wide Web Consortium Entra en clara competència amb l’HTML Defineix un conjunt de regles per a codificar documents en format text que és llegible tant per éssers humans com per computadors Els objectius de disseny d’aquest llenguatge foren la simplicitat, la generalització i la usabilitat a través d’internet Tot i que originalment es dissenyà per a formatar textos, s’utilitza àmpliament per a la representació d’estructures de dades per exemple, serveis web Hi ha definits nombrosos llenguatges basats en XML, alguns exemples són Really Simple…
canal de continguts
Electrònica i informàtica
Fitxer que recull informació resumida sobre les actualitzacions d’un web i hi pot oferir enllaços.
Els dos formats més estesos per als canals de continguts són l’RSS i l’Atom, ambdós codificats en llenguatge XML
guspira
Electrònica i informàtica
Descàrrega brusca i transitòria, de curta durada, que es produeix entre dos conductors o dos elèctrodes suficientment pròxims, situats en un gas o a l’aire, entre els quals existeix una elevada diferència de potencial.
Va associada a un despreniment sobtat d’una quantitat considerable d’energia, que es manifesta per la producció de llum, calor i soroll Es caracteritza per una ionització intensa del gas al llarg del camí de la descàrrega i per una forta excitació dels electrons més exteriors de l’àtom, la qual cosa produeix una radiació de freqüències característiques en l’espectre atòmic El llamp és un exemple de descàrrega per guspira Sovint la guspira va seguida d’una descàrrega luminescent o d’una descàrrega per arc
acceptor
Electrònica i informàtica
En un semiconductor, àtom trivalent contingut com a impuresa o incorporat intencionadament a un element tetravalent capaç de rebre un electró provinent d’un altre àtom anomenat donador.
L’alumini, el bor, el galli i l’indi són els més comuns La presència dels àtoms acceptors crea en l’estructura cristallina una sèrie de forats que contribueixen a augmentar la conductivitat del semiconductor Quan aquest conté acceptors, hom diu que és un semiconductor de tipus p
donador
Electrònica i informàtica
En un semiconductor, àtom contingut com a impuresa o incorporat intencionadament a un element capaç de donar un electró.
En un semiconductor de silici, generalment són emprats l’antimoni, el fòsfor i l’arsènic El semiconductor amb àtoms donadors presenta una conductivitat elevada deguda als electrons lliures un semiconductor en aquestes condicions és anomenat de tipus n
impuresa
Electrònica i informàtica
Qualsevol àtom trivalent o pentavalent que, disposat convenientment en l’estructura cristal·lina d’un semiconductor intrínsec (i, per tant, tetravalent), el converteix en extrínsec (p o n, respectivament).
teorema de Larmor
Electrònica i informàtica
Física
Teorema segons el qual, en col·locar en el si d’un camp magnètic feble i uniforme un sistema de partícules carregades (com ara els electrons d’un àtom), l’eix de l’òrbita de cada partícula experimenta un lent moviment de precessió al voltant de la direcció del camp.
Aquest fenomen permet d’obtenir informació sobre l’estructura atòmica o molecular
electricitat
Electrònica i informàtica
Part de la física que estudia l’electricitat.
Concepte i aplicacions de l’electricitat Hom considera que els fenòmens elèctrics són deguts a l’existència de les càrregues elèctriques , les partícules constitutives de la matèria L’explicació dels fenòmens elèctrics d’un cos radica, en definitiva, en l’estat dels seus àtoms Un àtom és en estat neutre, és a dir, no presenta activitat elèctrica, quan el nombre d’electrons càrrega negativa coincideix amb el nombre de protons càrrega positiva Experimentalment hom ha comprovat que hi ha dos tipus d’estat elèctric l’estat positiu, degut a un defecte d’electrons en els àtoms constitutius del cos…