Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
cop de pantalla
Electrònica i informàtica
Acció de treure per pantalla i, especialment, imatge treta per pantalla.
subscriure’s
Electrònica i informàtica
Demanar d’ésser informat automàticament de qualsevol modificació sobre un conjunt de dades que s’ha publicat.
La subscripció i publicació de dades és un mecanisme força útil de comunicació entre aplicacions Per exemple, un full de càlcul pot mantenir els comptes d’explotació d’una empresa, i publicar-ne els resultats simultàniament un processador de texts pot contenir l’informe de resultats, i alguna presentació gràfica dels resultats obtinguts pel full de càlcul per fer-ho n'hi ha prou a subscriure's a les dades publicades pel full de càlcul D’aquesta manera qualsevol modificació de les dades del full de càlcul serà detectada cada cop que s’obri amb el processador de texts l’informe de…
persistència
Electrònica i informàtica
Lapse durant el qual un material luminescent continua emetent llum un cop ha cessat l’excitació que la produïa.
treure per pantalla
Electrònica i informàtica
Realitzar una operació de sortida (anomenada cop de pantalla) amb unes dades determinades per mitjà d’un dispositiu de pantalla.
posicionador de components
Electrònica i informàtica
Programa informàtic emprat per a situar físicament i de manera automàtica els components, tant en un dau de silici (disseny ASIC), com en un circuit imprès (disseny de circuit imprès).
Un cop posicionats o situats, s’han de traçar les pistes de connexió entre components, feina que fa el traçador de pistes
tauleta gràfica
Electrònica i informàtica
Dispositiu interactiu de determinats ordinadors que permet l’elaboració de gràfics diversos sobre una pantalla.
Consisteix en una petita superfície damunt la qual un llapis especial assenyala unes coordenades que, un cop processades per l’ordinador, són visualitzades sobre la pantalla
programació automàtica
Electrònica i informàtica
Tipus de programació de robots que es basa en la confecció prèvia d’un model de l’entorn.
Un cop definit el model de l’entorn, només cal descriure al robot la tasca que ha de realitzar i automàticament aquest és capaç de dur-la a terme
macroinstrucció
Electrònica i informàtica
Instrucció d’un llenguatge assemblador que designa un grup fix d’instruccions que s’han d’executar per a dur a terme una tasca concreta.
Les macroinstruccions d’usuari o d’alt nivell permeten l’automatització de tasques sobre les aplicacions En aquests casos, l’usuari crea una macroinstrucció com a combinació d’opcions de menú i de comandes de l’aplicació Per exemple, en un processador de texts, una macroinstrucció pot seleccionar el primer paràgraf, canviar-li el tipus de lletra, i afegir-li un encapçalament Les macroinstruccions de programador o de baix nivell permeten simplificar la lectura i l’escriptura de programes En compilar un programa que conté macroinstruccions, el compilador substitueix cada aparició del nom de la…
tub estabilitzador
Electrònica i informàtica
Tub de descàrrega destinat a ésser emprat com a element de referència o d’estabilitzador de tensió.
La descàrrega té lloc dins la zona de luminescència normal i per això la tensió varia poc amb el corrent Cada cop són menys emprats, perquè són substituïts pels díodes Zener, que fan la mateixa funció
integració
Electrònica i informàtica
Disposició dels diversos components i dispositius electrònics en un circuit integrat, de manera que en un espai reduïdíssim pugui ésser disposat un nombre molt elevat d’aquests elements.
Les diferents tècniques de fabricació dels circuits integrats, cada cop més evolucionades, han permès d’aconseguir diferents graus d’integració, actualment elevadíssims Hom distingeix entre integració a petita escala SSI, mitjana MSI, gran LSI i molt gran VLSI