Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
acceptor
Electrònica i informàtica
En un semiconductor, àtom trivalent contingut com a impuresa o incorporat intencionadament a un element tetravalent capaç de rebre un electró provinent d’un altre àtom anomenat donador.
L’alumini, el bor, el galli i l’indi són els més comuns La presència dels àtoms acceptors crea en l’estructura cristallina una sèrie de forats que contribueixen a augmentar la conductivitat del semiconductor Quan aquest conté acceptors, hom diu que és un semiconductor de tipus p
corrent de foscor
Electrònica i informàtica
Corrent generat a la sortida d’un sensor electrònic d’imatge quan la intensitat de la llum incident és nul·la.
En els sensors de semiconductors, el corrent és causat per la generació tèrmica dels portadors o per defectes de l’estructura cristallina que fan que la taxa de generació no sigui uniforme En el primer cas, el corrent presenta una estadística de soroll blanc, mentre que en el segon es produeixen pics espuris de senyal
electrocinètica
Electrònica i informàtica
Part de l’electricitat que estudia el comportament de les càrregues elèctriques en moviment.
En un medi conductor es produeix un corrent elèctric quan les càrregues elèctriques es mouen en una direcció definida impulsades per un camp elèctric El corrent elèctric es pot propagar en conductors metàllics, en solucions electrolítiques i en gasos ionitzats Els electrons lliures d’un metall es mouen desordenadament entre els àtoms que formen la xarxa cristallina Quan un conductor se sotmet a una diferència de potencial per exemple, mitjançant una pila, totes les càrregues elèctriques es desplacen en una mateixa direcció, impulsades pel camp elèctric creat, constituint el corrent elèctric…
impuresa
Electrònica i informàtica
Qualsevol àtom trivalent o pentavalent que, disposat convenientment en l’estructura cristal·lina d’un semiconductor intrínsec (i, per tant, tetravalent), el converteix en extrínsec (p o n, respectivament).
ferrita
Electrònica i informàtica
Substància ferromagnètica d’estructura cristal·lina composta per òxids de ferro i un altre metall divalent, de fórmula general Fe2O3XO, X podent ésser Ni, Co o Fe.
Presenta una permeabilitat i una resistència molt elevades i un cicle d’histèresi gairebé rectangular, la qual cosa fa que adopti només dues posicions de magnetització, de sentits contraris És emprada en la fabricació de nuclis toroidals per a memòries, d’antenes direccionals, de nuclis per a bobines, etc