Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
polarització elèctrica
Electrònica i informàtica
En un medi dielèctric neutre, fenomen que provoca la separació de les càrregues elèctriques positives i negatives que el componen i que és responsable de l’aparició, en cada element del volum ΔV, d’un moment dipolar elèctric Δp
.
Formalment, la polarització elèctrica P és definida per P = Δ/Δ V
mapar
Electrònica i informàtica
Establir relacions lògiques entre dues entitats diferents de manera que se’n pugui referenciar una en substitució de l’altra.
És possible, per exemple, mapar un directori d’una unitat de disc com una nova unitat de disc virtual, i accedir al directori esmentat fent referència a la nova unitat definida
bus de testimoni
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa d’àrea local caracteritzada pel mètode d'accés de pas de testimoni i per una disposició física en bus, estrella o arbre.
Definida per la norma ISO 88024 o IEEE 8024, és particularment apropiada per a aplicacions industrials, com ara control i regulació de processos, perquè funciona amb uns temps d’espera i de transmissió màxims predeterminats temps real
compatibilitat electromagnètica
Electrònica i informàtica
Qualitat d’un equip o un sistema que no interacciona electromagnèticament amb el seu entorn o que ho fa feblement, per dessota un valor establert per una norma.
La motorització i l’ús universal dels electrodomèstics, els aparells electrònics i les telecomunicacions han generalitzat el problema dels sorolls elèctric i electromagnètic i han obligat a adoptar normes internacionals de compatibilitat per a la fabricació de material elèctric i electrònic, com és ara el cas de la normativa definida pel CENELEC i aplicada per la Unió Europea del 1996 ençà
senyal
Electrònica i informàtica
Magnitud física, generalment elèctrica (tensió o corrent), variable amb el temps, que representa una determinada informació i és capaç d’actuar sobre un aparell, dispositiu, circuit, etc, adequat.
En els dispositius electrònics, els senyals solen consistir en nivells la durada dels quals és relativament curta i ben definida, i els valors inicials i finals dels quals són iguals Un senyal amb dos nivells possibles o bé que es caracteritza per la presència o absència d’impuls, pot ésser representat amb un sol bit Quasi tots els mecanismes reben un o més senyals d’entrada i n'expedeixen un o més de sortida la propietat fonamental d’un dispositiu és la relació entre els seus senyals d’entrada i de sortida En alguns d’ells aquesta relació depèn de senyals d’entrada previs i es…
capacitat
Electrònica i informàtica
Magnitud que expressa l’aptitud que tenen els conductors d’emmagatzemar electricitat en forma de càrrega elèctrica.
La capacitat d’un conductor és definida com el quocient entre la seva càrrega elèctrica i el seu potencial, suposant que tots els altres conductors són infinitament allunyats o bé, si no ho són, que llur potencial és nul La capacitat d’un condensador és el quocient entre la càrrega elèctrica d’una de les armadures i la diferència de potencial existent entre elles El símbol de la capacitat és C , i la seva unitat en el sistema internacional SI, el farad , bé que en la pràctica hom sol emprar els seus submúltiples pel fet d’ésser aquesta unitat massa gran Correntment són emprats el…
pila de protocols
Electrònica i informàtica
Conjunt de protocols de xarxa que permeten la provisió d’un o més serveis de telecomunicacions.
El conjunt de les diferents funcions necessàries per a permetre la provisió d’un servei de comunicacions es divideix en diferents subsistemes Aquests subsistemes s’ordenen en una estructura de pila amb diferents nivells o capes, de manera que una capa només es relaciona amb la capa que té a sobre i amb la que té per sota Les capes més baixes es relacionen amb el maquinari i amb el medi de transmissió, mentre que les capes superiors són el punt de contacte amb l’usuari Per tal de desenvolupar les funcions que li són assignades, dintre de cada capa es defineixen una sèrie de protocols El…
canal
Electrònica i informàtica
Comunicació
Banda de freqüències d’una transmissió.
L’amplada d’aquesta banda depèn del tipus de transmissió així, en radiodifusió la banda és relativament estreta 9 kHz en AM i uns 225 kHz en FM i hom no acostuma a parlar de canals, sinó que tota emissió és caracteritzada per una freqüència o bé una longitud d’ona però en el cas de la televisió, en què la banda és molt ampla, convé assignar uns canals d’una amplada definida, a fi d’establir un nombre d’emissores limitat i evitar les interferències Per un canal de TV és transmesa la informació corresponent a la imatge i la del so, i, doncs, hi ha una portadora d’imatge modulada…
iteració
Electrònica i informàtica
Execució d’una sèrie d’instruccions d’un programa per a un valor del paràmetre, que serà repetida successivament fins que aquest valor no hagi arribat a un valor que permeti entrar en un procés lògic i sortir, així, d’aquesta sèrie de repeticions.
El conegut garbell d’Eratòstenes per a determinar quins nombres d’un conjunt són primers és una iteració en cada pas se suprimeixen els nombres divisibles per un nombre determinat i els passos es van repetint, canviant el valor del divisor, fins que ja no es puguin suprimir més elements del conjunt La iteració és una de les estructures principals dins el paradigma de la programació imperativa El conjunt de passos que es van repetint s’anomena cos de la iteració, i la condició d’aturada de la repetició, condició de la iteració les condicions que compleixen les dades després de cada execució…