Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
transductor
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Aparell o dispositiu destinat a transformar una magnitud física en una altra magnitud física, generalment elèctrica o pneumàtica, i emprada per a una transmissió, una regulació, un enregistrament, etc.
La relació entre la magnitud de sortida i la d’entrada depèn del tipus de transductor és molt corrent la relació proporcional, però també hi ha transductors en què la sortida pot ésser proporcional a la derivada o a la integral de l’entrada
lleis de Laplace
Electrònica i informàtica
Lleis que estableixen les relacions entre els camps magnètics i els corrents que circulen per conductors situats sota llur influència.
La primera llei estableix que la força exercida per un camp magnètic B sobre un element lineal diferencial de d l d’un circuit per on circula el corrent I , val d F = Id l Λ B La segona llei , formulada també per Ampère i derivada de la llei de Biot-Savart, estableix que la inducció magnètica d B creada per un element d l d’un conductor recorregut per un corrent I és, en un punt de l’espai situat en una posició r respecte a l’element,
estat
Física
Electrònica i informàtica
Manera d’ésser, existir o presentar-se un sistema material.
L’estat d’un sistema es defineix per un nombre determinat de magnituds físiques expressables quantitativament, anomenades variables o funcions d’estat els valors de les quals en un instant t o permeten de caracteritzar la dinàmica d’un sistema, i contenen prou informació sobre la seva història anterior a t o perquè hom pugui determinar-ne el comportament partint del coneixement del seu estat en t o i de les entrades posteriors a t o Dins un sistema poden existir diversos conjunts de variables d’estat, tots ells interrelacionats un dels més comuns és el de les variables de fase…
diferenciador
Electrònica i informàtica
Dispositiu, transductor, circuit, etc, que dóna un senyal de sortida proporcional a la derivada, és a dir, a la velocitat de variació, del senyal d’entrada.
llei de Faraday
Electrònica i informàtica
Llei fonamental de l’electromagnetisme, descoberta el 1831 i completada el 1845 per Neumann, que estableix que, en un circuit tancat sotmès a l’acció d’un camp magnètic variable, s’hi indueix una força electromotriu proporcional a la derivada respecte al temps del flux magnètic abraçat pel circuit.