Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
funció
Electrònica i informàtica
Part d’un programa que realitza una tasca específica, s’identifica amb un nom i retorna un objecte o valor com a resultat de la seva execució.
El fet de retornar l’objecte o el valor és el que distingeix les funcions dels procediments Una funció pot formar part d’una biblioteca
integració
Electrònica i informàtica
Disposició dels diversos components i dispositius electrònics en un circuit integrat, de manera que en un espai reduïdíssim pugui ésser disposat un nombre molt elevat d’aquests elements.
Les diferents tècniques de fabricació dels circuits integrats, cada cop més evolucionades, han permès d’aconseguir diferents graus d’integració, actualment elevadíssims Hom distingeix entre integració a petita escala SSI, mitjana MSI, gran LSI i molt gran VLSI
correctesa
Electrònica i informàtica
Absència d’errors o de defectes, especialment dels que poden tenir conseqüències negatives en l’execució de programes o de procediments.
Normalment es distingeix entre correctesa parcial , que és l’acord entre el procediment especificat i allò executat, i la correctesa total , que afegeix a l’anterior una prova o garantia d’acabament de l’execució en un temps finit
configuració d’un transistor
Electrònica i informàtica
Cadascuna de les diferents maneres en què poden ésser connectats els electrodes d’un transistor en un circuit electrònic.
Hom en distingeix tres tipus configuració en base comuna, en emissor comú i en collector comú en cadascun d’aquests casos l’elèctrode respectiu base, emissor o collector està connectat a la terra i és comú als circuits d’entrada i sortida
corba característica
Electrònica i informàtica
Corba que representa la relació entre dues o més magnituds referents al funcionament d’un element, component, transductor, dispositiu electrònic, etc.
Són especialment importants les dels tubs i dels transistors, emprades per a determinar-ne el funcionament correcte Hom distingeix entre la característica estàtica funcionament sense càrrega i amb règim continu i la característica dinàmica amb càrrega i règim altern Les característiques més usuals són les d' entrada , de sortida i les de transferència
quadripol
Electrònica i informàtica
Dispositiu, circuit elèctric, etc, proveït de quatre borns, dos d’entrada i dos de sortida, i constituït per elements amb propietats elèctriques (fonts de tensió, impedàncies, etc).
Hom distingeix fonamentalment entre quadripols actius i passius , segons que continguin o no algun element actiu amb fem L’estudi teòric dels quadripols és fet mitjançant el càlcul matricial i té un gran interès per a l’anàlisi de circuits elèctrics complicats, xarxes, línies de transmissió, filtres, etc, i també per als circuits amb transistors
electroencefalografia
Biologia
Electrònica i informàtica
Obtenció de l’electroencefalograma i estudi de les seves característiques en condicions normals i patològiques.
Fou introduïda el 1924 per H Berger, que registrà per primera vegada el potencial d’acció d’un conjunt de neurones cerebrals Els elèctrodes són collocats generalment en contacte amb la pell del cap interposant-hi una pasta conductora, i, en circumstàncies especials, directament damunt l’escorça cerebral electrocorticograma o en la profunditat del cervell estereoelectroencefalograma Segons la collocació dels elèctrodes hom distingeix dues classes de derivacions, les monopolars i les bipolars , segons que hi hagi un o bé dos elèctrodes actius
interfície de comunicació
Electrònica i informàtica
Dispositiu que permet la comunicació entre equips electrònics independents amb funcions o característiques diferents.
Segons quina sigui la seva taxa de transferència de bits, es distingeix entre interfície de comunicació en sèrie , quan la transferència és de bit en bit, i interfície de comunicació parallela , quan es transfereixen simultàniament un o més bytes complets A més, es considera interfície de comunicació interna la que es troba dins de l’equip i comunica entre si elements interns del maquinari, com ara les ranures d’expansió o els connectors SATA, i interfície de comunicació externa la que serveix per a comunicar-se amb perifèrics externs, com són els connectors USB o RS-232
carregador
Electrònica i informàtica
Programa que deixa enllestits i a punt per a l’execució un o més programes prèviament assemblats o compilats.
La missió pròpia d’un carregador és la de llegir els programes en forma de mòduls objecte en un suport d’entrada o memòria auxiliar, d’establir enllaços entre ells, d’assignar-los memòria, de tractar l’estructura dels segments amb superposició o sense, etc De vegades es distingeix entre muntador i carregador quan els programes s’enllesteixen en dues etapes la primera, d’edició muntatge , possiblement incompleta la segona, immediatament prèvia a la càrrega, enllesteix del tot l’edició i carrega definitivament el programa en la memòria principal La sortida d’un muntador o…
bus
Electrònica i informàtica
Conjunt de línies de transmissió en paral·lel que serveixen per a intercomunicar els diferents blocs (unitat central de procés, memòria, equips perifèrics, etc) que componen un ordinador.
És una característica essencial del bus el fet que aquestes línies siguin comunes i usades alternativament per tots els dispositius que hi són connectats Hom distingeix tres tipus de busos el bus de dades , el bus d’adreces , que es fa servir per a seleccionar la posició de memòria o el dispositiu al qual hom vol accedir, i el bus de control , que indica l’estat de la unitat central de procés, el mode de funcionament dels altres busos i també serveix per a sincronitzar les diferents unitats de l’ordinador Quan el senyal que és transmès és de naturalesa òptica i no elèctrica, el…