Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
controlabilitat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
En la teoria moderna del control
, propietat d’una variable d’estat per la qual s’assegura l’existència d’una acció de control capaç d’aconduir-la, en un interval finit de temps, des d’un valor donat fins a un altre qualsevol; hom diu que aquesta variable, o mode, és acoblada a l’entrada.
Si aquesta propietat s’estén a totes les variables d’estat del sistema, hom diu que aquest és completament controlable o governable Un sistema no controlable presenta algun mode que no pot ésser excitat des de l’entrada
nivell de Fermi
Electrònica i informàtica
Física
Valor de la posició energètica en la qual un estat d’energia té una probabilitat d’un 50% d’ésser ocupat per fermions.
És també el màxim valor energètic possible dels fermions al zero absolut de temperatura En el cas dels electrons d’un sòlid que són fermions, hom diu que el sòlid és un metall si el nivell de Fermi al zero absolut de temperatura és situat en una banda permesa d’energia si és situat a la banda prohibida d’energia, hom diu que el sòlid és un semiconductor El dopatge del semiconductor desplaça el nivell de Fermi cap a la banda de conducció, en el cas d’impureses donadores, és a dir en semiconductors de tipus n , o cap a la banda de valència, en el cas d’impureses…
metallenguatge
Lògica
Electrònica i informàtica
Lingüística i sociolingüística
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge.
L’instrumental lingüístic que utilitza el metallenguatge procedeix d’un llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest mateix llenguatge o un altre de qualsevol El lingüista que escriu la gramàtica d’una llengua, el lexicògraf que redacta un diccionari, l’informàtic que descriu un llenguatge de programació, o el lògic que estudia la validesa o correctesa formal d’un enunciat, tots ho fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta també en el llenguatge colloquial frases tals com “Què vol dir llibertat en basc", “Per a vosaltres "'mestre’ i “mestra' sonen igual” o “No es…
capçal
Electrònica i informàtica
Dispositiu per a enregistrar i llegir dades en un suport magnètic, generalment en moviment.
També se'n diu cap o capçal magnètic cap magnètic
azimut
Electrònica i informàtica
Física
En l’enregistrament de senyals elèctrics sobre cinta magnètica, angle que forma l’entreferro del cap d’enregistrament o de reproducció amb la perpendicular a la direcció d’avanç de la cinta magnètica.
Hom diu que l’ajust de l’azimut és correcte quan el seu valor és de zero graus
matriu
Electrònica i informàtica
Estructura de dades en la qual els elements són col·locats de tal manera que un conjunt ordenat d’enters anomenats índexs, defineix unívocament la posició de cada element i forneix el mitjà d’obtenir accés directe a cada un.
Si el conjunt ordenat d’enters té n elements es diu que la matriu té n dimensions Una matriu amb un sol índex és anomenada vector
llenguatge de programació
Electrònica i informàtica
Llenguatge artificial creat específicament per expressar-hi programes.
Segons que depengui poc o molt d’un tipus determinat d’ordinadors es diu que és d' alt nivell o de baix nivell , respectivament on ‘alt’ i ‘baix’ són termes relatius
indexació
Electrònica i informàtica
Tècnica per a obtenir l’adreça d’una informació a partir de la clau per mitjà d’una taula.
Sovint la taula és part del fitxer que conté la informació en aquest cas la taula és anomenada índex i hom diu que el fitxer és indexat Contrasta amb l'aleatorització
multivibrador
Electrònica i informàtica
Circuit electrònic que produeix oscil·lacions no sinusoidals (generalment rectangulars o quadrades).
En la forma més simple constitueix un cas especial de bàscula en què l’equilibri és sempre inestable per això hom diu que és un circuit anestable Els multivibradors són molt emprats en televisió, automatismes, etc
caixa
Electrònica i informàtica
Reducte metàl·lic, clos, que protegeix els caps dels cables o llurs unions.
Hom en diu caixa de derivació quan permet de derivar una branca secundària de la principal de connexió la que enclou les unions dels fils de les installacions domèstiques d’unió quan ajunta els caps de dos trams consecutius, i terminal quan protegeix un cap de cable