Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
editor
Electrònica i informàtica
Programa per a editar texts, dades (per exemple en forma gràfica) o d’altres programes (no necessàriament programes font); és a dir, per a revisar, adaptar, completar i corregir-los, i aconseguir-ne una correcta interpretació (execució, en el cas de programes) i documentació.
Un cas particular n'és el carregador o muntador , que combina programes assemblats o compilats independentment tot establint-hi enllaços
LibreOffice
Electrònica i informàtica
Paquet d’ofimàtica de programari lliure, distribuït sota llicència GNU i desenvolupat per The Document Foundation, que fou fruit de l’escissió de l’equip de desenvolupament del projecte OpenOffice.org, al setembre del 2010.
Com el seu antecessor, OpenOffice, el paquet disposa de processador de textos Writer, compatible amb Microsoft Word full de càlcul Calc, compatible amb Microsoft Excel editor de presentacions Impress, compatible amb Microsoft PowerPoint gestor de bases de dades Base, a l’estil Microsoft Access editor de gràfics vectorials Draw, i editor d’equacions Math Des dels seus inicis es troba disponible en llengua catalana, incloent la versió estàndard general, i la variant valenciana S’ofereix per a les plataformes GNU/Linux, Mac OS i Microsoft Windows
intèrpret
Electrònica i informàtica
Programa que és capaç no només de traduir les sentències d’un llenguatge font, sinó d’executar-les a requesta de l’usuari.
Presenta conjuntament característiques d’un editor, d’un compilador i d’un programa de control de feina Els llenguatges conversacionals exigeixen ésser processats per intèrprets mentre, a l’inrevés, un llenguatge processat per un intèrpret té, per aquest mateix fet, les característiques conversacionals
entorn integrat de desenvolupament
Electrònica i informàtica
Programa que inclou tot el conjunt d’eines de programació que necessita un programador.
Està format bàsicament per un editor de codi, un compilador, un intèrpret i les eines per a la construcció de la interfície gràfica amb l’usuari Serveix de base de treball per al desenvolupament ràpid d’aplicacions en la majoria de llenguatges de programació
Richard Matthew Stallman
Electrònica i informàtica
Programador nord-americà, també conegut per les seves inicials RMS, és considerat el precursor i fundador del programari lliure.
Fou el fundador del projecte GNU i de la fundació pel desenvolupament i difusió del programari lliure Free Software Foundation És conegut per haver desenvolupat l’editor de text Emacs, el compilador GCC i el depurador GDB També és l’inventor del concepte de copyleft , que garanteix les llibertats d’ús, modificació i distribució del programari, mitjançant la llicència GPL, Llicència Pública General GNU
pàgina web
Electrònica i informàtica
Document al qual s’accedeix a través d’un servidor World Wide Web.
Les pàgines web poden contenir qualsevol format d’informació multimèdia de text a imatges en moviment, passant per so, dibuixos o imatges estàtiques Cada element d’una pàgina web pot ésser informatiu per si mateix un text, un mapa, etc o pot estar vinculat a un enllaç hipertext a una altra pàgina web, no necessàriament pertanyent al mateix sistema, ni tan sols al mateix servidor WWW Les pàgines web s’escriuen directament en el llenguatge HTML Hyper Text Mark Language, llenguatge de marques d’hipertext o indirectament mitjançant un editor específic de pàgines web, i per tal de…
Adobe Systems Incorporated
Electrònica i informàtica
Empresa informàtica creada l’any 1982 amb seu central a San José, Califòrnia.
Fundada per Charles "Chuck" Geschke Cleveland, Ohio, 11 de setembre de 1939 - Los Altos, Califòrnia, 16 d’abril de 2021 i John Warnock Salt Lake City, Utah, 6 d’octubre de 1940 - 19 d’agost de 2023, produeix programari molt difós com ara Adobe Photoshop , Adobe Acrobat i Adobe Reader Adobe Photoshop és el paquet ofimàtic de retoc fotogràfic més reeixit Adobe Acrobat és un editor de documents en un dels formats més estesos, el PDF Portable Document Format , atesa la seva condició de format obert, de…
Jon Postel
Electrònica i informàtica
Nom amb què és conegut l’enginyer nord-americà Jonathan Bruce Postel.
Collaborà activament en la creació d’internet, específicament en els aspectes d’estandardització i de noms de domini Fou l’editor dels Request for Comments RFC, els documents que defineixen els protocols i estàndards relacionats amb Internet També fou un dels impulsors del sistema de noms de domini DNS, que permeté que els serveis i els ordinadors connectats a Internet es puguin identificar per un nom i no per una adreça IP, molt més difícil de recordar Ocupà diversos càrrecs, entre els quals cal esmentar el de director de l’organisme que controla l’assignació de noms i adreces d…
Gran enciclopèdia catalana
Gran enciclopèdia catalana
© Fototeca.cat
Literatura
Historiografia catalana
Disseny i arts gràfiques
Electrònica i informàtica
Enciclopèdia universal i destacada obra de referència de la situació cultural, social i econòmica dels Països Catalans.
La primera edició, en 15 volums 1969-80, inclou un Atles universal català 1983 reeditat els anys 1987, 1991, 1993, 1994 i del qual hom feu una versió totalment renovada el 1999 i set suplements d’actualització 1983, 1989, 1993, 1997, 2001, 2005, 2009 i 2012 L’obra començà a càrrec d’Edicions 62 sota la direcció de Jordi Carbonell i de Ballester entre el 1965 i el 1971, i des d’aquest any fou dirigida per Joan Carreras i Martí, ja dins del Grup Enciclopèdia Els responsables de l’edició foren el polític, historiador de la cultura i fundador d’Edicions 62…
,