Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
bit
Electrònica i informàtica
Unitat de mesura del contingut informatiu d’un missatge, que equival a la informació continguda en el més elemental de tots els missatges possibles, aquell que només té dues alternatives igualment probables: sí
o no
, o, més generalment, 0
o 1
.
Qualsevol altre missatge pot ésser reduït a aquesta alternativa binària elemental El nombre de bits de qualsevol missatge és igual al logaritme de base dos del nombre d’alternatives que aquest pot presentar cadascuna d’aquestes alternatives pot ésser expressada amb un mot de n = nombre de bits arrodonit per dalt xifres binàries també dites bits Així, p ex, un missatge que consisteix en una qualsevol de les 26 lletres de l’alfabet llatí, té un contingut informatiu de log 2 26 = 4,7 bits i cadascun d’ells pot ésser expressat amb un mot de 5 xifres binàries o bits Bit pren el nom de…
microinstrucció
Electrònica i informàtica
Instrucció elemental que pot executar una unitat microprogramada
.
Cada instrucció de màquina equival a una certa seqüència de microinstruccions
experiment de Millikan
Electrònica i informàtica
Física
Experiment destinat a mesurar la càrrega elèctrica de l’electró, realitzat del 1910 al 1916 per un equip dirigit per R. A. Millikan.
L’experiment consisteix essencialment a fer caure gotetes d’oli, mitjançant un polvoritzador, en el si d’un camp elèctric Algunes de les gotetes són carregades elèctricament i, si hom dóna al camp elèctric un valor apropiat, és possible d’equilibrar-ne la caiguda Mesurant la intensitat del camp elèctric necessari per a contrarestar la força de la gravetat i coneixent la massa de les gotetes que hom obté mesurant llurs velocitats de caiguda lliure en l’aire, Millikan observà que els valors de les càrregues elèctriques de les gotetes eren sempre múltiples enters d’una quantitat…
clau
Electrònica i informàtica
Cadena de caràcters que hom fa servir per a identificar una dada elemental.
Per accedir a un element identificat d’aquesta manera, hom compara la clau associada a la dada amb la clau donada aquesta operació, quan es té una memòria associativa, es fa automàticament La identificació pot ésser única o no si no ho és, l’objectiu de la recerca per clau pot consistir a seleccionar tots els elements identificats per aquesta clau Tipus particulars molt corrents de claus són l' etiqueta i el marcador definits pel fet d’ésser inseparable o separable, respectivament, de l’element encara que la definició precisa de cada una depèn del context o del llenguatge de programació usat
instrucció de màquina
Electrònica i informàtica
Instrucció que especifica una operació elemental de les que l’ordinador pot executar directament.
Conté sempre una part d’operació i, sovint, una part d’adreça
separador
Electrònica i informàtica
Caràcter de control o símbol que es fa servir per a delimitar una dada elemental.
Hom empra els espais i els signes de puntuació, però també caràcters i símbols addicionals, atesa la gran varietat i complexitat de l’organització de les dades en un sistema informàtic
màser
Electrònica i informàtica
Física
Amplificador de microones, inventat per C.Townes l’any 1954, el principi de funcionament del qual es basa en les propietats quàntiques de la matèria.
El mot màser prové de l’acrònim del terme anglès microwave amplification by stimulated emission of radiation ‘amplificació de microones mitjançant l’emissió estimulada de radiacions’ Un màser és, essencialment, un sistema macroscòpic constituït per objectes elementals, com un feix de molècules d’amoníac o d’hidrogen, un cristall de robí constituït per ions de crom, etc Per a aconseguir l’efecte màser cal, en primer lloc, excitar el sistema, és a dir, fer passar cada objecte elemental d’un estat energètic E 1 a un estat energètic superior E 2 , cosa que hom aconsegueix mitjançant…
semisumador
Electrònica i informàtica
Circuit lògic amb dues entrades o dues sortides que és capaç de fer una suma elemental amb senyals binaris.
Calen dos semisumadors per a obtenir un sumador binari
senyal
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Model matemàtic de les variables d’un sistema.
Generalment, admet una descripció temporal , variacions del senyal en el temps, i una descripció freqüencial espectre , components del senyal de diversa freqüència Un senyal determinista és el que té una descripció com a funció de la variable temps x t, mentre que els senyals aleatoris solament poden ésser descrits per un model probabilístic soroll en un sistema de transmissió Els senyals analògics són definits per a tot valor de t , en contraposició als discrets en el temps o seqüències que solament ho són per a t=nT , on n és un nombre natural i T un valor determinat de t Un senyal…
neurona artificial
Electrònica i informàtica
En intel·ligència artificial, unitat elemental de tractament d’una xarxa formada per nodes que imiten l’estructura i el funcionament de les neurones del cervell humà.