Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
cable de parells trenats
Electrònica i informàtica
Tipus de cable, apantallat o no, compost de dos o més parells trenats de cables elementals revestits de plàstic, i protegit per una coberta també de plàstic, d’ús corrent en xarxes d’àrea local i terminals telefònics digitals.
Cada parell trenat té un nombre diferent d’entrellaçaments per polzada per a reduir la diafonia originada per la mateixa juxtaposició dels cables elementals Els cables no apantallats UTP, que poden atènyer una capacitat nominal de transmissió de 155 Mbps, són molt més flexibles i fàcils d’installar que els coaxials, i tendeixen a desplaçar-los com a estàndard de fet per a les xarxes d’àrea local, però no són adequats per a ambients on hi ha interferències fortes Als cables apantallats, cada parell trenat va recobert d’una malla contínua de coure STP o bé una malla única…
senyal
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Model matemàtic de les variables d’un sistema.
Generalment, admet una descripció temporal , variacions del senyal en el temps, i una descripció freqüencial espectre , components del senyal de diversa freqüència Un senyal determinista és el que té una descripció com a funció de la variable temps x t, mentre que els senyals aleatoris solament poden ésser descrits per un model probabilístic soroll en un sistema de transmissió Els senyals analògics són definits per a tot valor de t , en contraposició als discrets en el temps o seqüències que solament ho són per a t=nT , on n és un nombre natural i T un valor determinat de t Un senyal…
llenguatge de màquina
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació que depèn totalment de la màquina on s’utilitza.
És un llenguatge en el qual les instruccions anomenades instruccions de màquina especifiquen només les operacions elementals que pot executar directament l’ordinador
qüerna
Electrònica i informàtica
Conjunt format per quatre conductors elementals independents i aïllats.
Els cables constituïts per aquests conjunts són anomenats cables de qüernes
màser
Electrònica i informàtica
Física
Amplificador de microones, inventat per C.Townes l’any 1954, el principi de funcionament del qual es basa en les propietats quàntiques de la matèria.
El mot màser prové de l’acrònim del terme anglès microwave amplification by stimulated emission of radiation ‘amplificació de microones mitjançant l’emissió estimulada de radiacions’ Un màser és, essencialment, un sistema macroscòpic constituït per objectes elementals, com un feix de molècules d’amoníac o d’hidrogen, un cristall de robí constituït per ions de crom, etc Per a aconseguir l’efecte màser cal, en primer lloc, excitar el sistema, és a dir, fer passar cada objecte elemental d’un estat energètic E 1 a un estat energètic superior E 2 , cosa que hom aconsegueix mitjançant…
punt
Electrònica i informàtica
Comunicació
Cadascuna de les superfícies elementals en què és dividida la imatge mitjançant l’exploració
.
La successió de punts horitzontalment constitueix una línia
cable
Electrònica i informàtica
Conjunt de conductors o cables elementals aïllats entre ells i protegits correntment per una coberta comuna.
Els espais buits que resten entre els conductors i entre aquests i la coberta solen ésser omplerts amb una substància aïllant pastosa cables impregnats, de pressió amb oli o bé amb gas, etc, o bé amb matèries plàstiques cables secs Els cables emprats en telecomunicacions consten de molts conductors en forma de fil o de tub, de coure electrolític, recuit i de gran conductibilitat El revestiment aïllant sol ésser de paper, cotó, corda de cellulosa o derivats plàstics Per a les cobertes hom empra plom, acer, alumini i plàstics especialment policlorur de vinil, neoprè i polietilè En els cables…
ordinador
Electrònica i informàtica
Màquina automàtica que accepta la informació que hom li subministra segons una forma preestablerta.
La tracta d’acord amb un conjunt d’instruccions programa, escrites en un llenguatge adient i enregistrades en una memòria, i en dóna els resultats, també segons una forma preestablerta, sia en forma de dades o com un senyal que permet el control automàtic d’una màquina o procés El més usual dels ordinadors és el digital abans també conegut com a calculador digital que pot processar grans quantitats d’informació i realitzar operacions aritmètiques i lògiques a una gran velocitat El funcionament de l’ordinador digital és basat en la lògica dels circuits electrònics integrats lògica electrònica…
filtre

filtre elèctric. Esquemes i corbes de variació de l’atenuació (α’) en funció de la freqüència (ω) d’un filtre passa-baix (1), d’un filtre passa-alt (2) i d’un filtre passa-banda (3)
Electrònica i informàtica
Dispositiu o circuit quadripolar emprat per a seleccionar senyals de freqüències diferents consistent en una línia artificial capaç de transmetre sense dificultat els senyals d’una banda de freqüències i d’atenuar els d’altres freqències.
La freqüència de tall marca el límit entre aquestes dues condicions Un filtre passa-baix transmet les freqüències inferiors a la de tall i bloca les superiors Un filtre passa-alt actua inversament a l’anterior Un filtre passa-banda transmet les freqüències compreses entre dos valors determinats i atura les inferiors i les superiors, a l’inrevés d’un filtre para-banda Un filtre allisador redueix les fluctuacions d’un corrent continu rebut d’un generador o d’un rectificador i proporciona una tensió constant de sortida per a l’alimentació d’un circuit o un aparell Hom pot agrupar diversos…
roda de Barlow
Electrònica i informàtica
Aparell, ideat el 1828 per Peter Barlow, que demostrà el principi de funcionament de les màquines elèctriques i constituí un dels primers tipus elementals de motor elèctric.
Consta d’un disc conductor, generalment de coure, que pot girar lliurement al voltant del seu eix, disposat horitzontalment El disc és submergit parcialment en un dipòsit de mercuri, i hom disposa perpendicularment a les seves cares un camp magnètic Si hom connecta els dos pols d’un generador de corrent continu al mercuri i a l’eix de la roda, aquesta pren un moviment de rotació, i, inversament, si hom fa girar la roda, entre l’eix i el mercuri és generada una tensió contínua