Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
controlabilitat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
En la teoria moderna del control
, propietat d’una variable d’estat per la qual s’assegura l’existència d’una acció de control capaç d’aconduir-la, en un interval finit de temps, des d’un valor donat fins a un altre qualsevol; hom diu que aquesta variable, o mode, és acoblada a l’entrada.
Si aquesta propietat s’estén a totes les variables d’estat del sistema, hom diu que aquest és completament controlable o governable Un sistema no controlable presenta algun mode que no pot ésser excitat des de l’entrada
tub indicador
Electrònica i informàtica
Tub de gas emprat com a indicador numèric.
Té un ànode i una sèrie de càtodes formats per uns conductors filiformes que prenen la forma de les diferents xifres i també dels diversos signes especials Segons el càtode excitat, s’hi produeix una luminescència, i, per tant, hom obté una indicació lluminosa de la xifra o del signe corresponent Són coneguts com a tubs Nixie , i són emprats en aparells digitals, comptadors, etc, bé que cada cop són més reemplaçats per dispositius d’estat sòlid, com els díodes luminescents o LED
màser
Electrònica i informàtica
Física
Amplificador de microones, inventat per C.Townes l’any 1954, el principi de funcionament del qual es basa en les propietats quàntiques de la matèria.
El mot màser prové de l’acrònim del terme anglès microwave amplification by stimulated emission of radiation ‘amplificació de microones mitjançant l’emissió estimulada de radiacions’ Un màser és, essencialment, un sistema macroscòpic constituït per objectes elementals, com un feix de molècules d’amoníac o d’hidrogen, un cristall de robí constituït per ions de crom, etc Per a aconseguir l’efecte màser cal, en primer lloc, excitar el sistema, és a dir, fer passar cada objecte elemental d’un estat energètic E 1 a un estat energètic superior E 2 , cosa que…
ultradí | ultradina
Electrònica i informàtica
Dit del circuit heterodí en què l’oscil·lació local és introduïda en el circuit anòdic del tub excitat, a la reixa, pel senyal incident.
impressora
Esquemes del mecanisme d’impressió de diferents tipus d’impressora; de dalt a baix: matricial, de raig de tinta i làser
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Màquina que imprimeix les dades elaborades per un sistema informàtic.
El teletip fou el primer perifèric capaç d’escriure els resultats que donava un ordinador i era emprat tant per a introduïr informació com per a rebre-la, però, malgrat que eficaç, resultava excessivament lent Aviat aparegueren les impressores que tan sols havien d’escriure i eren dissenyades per a operar a altes velocitats En aquestes, la impressió es fa, a vegades, per mitjans tèrmics sobre papers especials, però més correntment damunt de paper ordinari, presentat en una banda contínua de gran llargària plegada en forma d’acordió, que és estirada a través d’uns pius que penetren en unes…