El teletip fou el primer perifèric capaç d’escriure els resultats que donava un ordinador i era emprat tant per a introduïr informació com per a rebre-la, però, malgrat que eficaç, resultava excessivament lent. Aviat aparegueren les impressores que tan sols havien d’escriure i eren dissenyades per a operar a altes velocitats. En aquestes, la impressió es fa, a vegades, per mitjans tèrmics sobre papers especials, però més correntment damunt de paper ordinari, presentat en una banda contínua de gran llargària plegada en forma d’acordió, que és estirada a través d’uns pius que penetren en unes perforacions laterals de què va proveïda. La velocitat d’impressió va generalment d’algunes línies a alguns milers de línies, d’aproximadament uns 100 caràcters cadascuna, per minut. El procediment més usual és la impressió per impacte o percussió , que consisteix en el colpeig directe amb un martell dels caràcters que són disposats damunt una cadena, barra, bola, roda ( margarida ), etc, o bé que són formats per mitjà de la selecció d’una sèrie d’agulles d’una matriu ( impressora matricial ). En el tipus d’impressora d’agulles o matricial, els caràcters estan formats per una matriu de punts (per exemple 5×7 o 6×8) i una sèrie d’agulles que percudeixen sobre una cinta tintada darrere la qual hi ha el paper. Atès que la impressió es fa mentre el carro es desplaça, cal assegurar la posició amb una gran precisió (aproximadament de l’ordre de 0,1 mm entre punt i punt) i hom sol adoptar per a aquest fi una solució òptica, de tal manera que hom segueix el moviment del carro mitjançant un emissor de llum i un fotodetector. Cada agulla deixa la seva empremta en el paper de tal manera que totes les empremtes juntes componen el caràcter a imprimir. Per tal de minimitzar el nombre d’agulles, el cap d’impressió que les conté es desplaça de línia en línia. Totes les agulles, que són d’acer o de 0,3 mm de gruix, són agrupades i situades les unes damunt les altres, i llur cap, de més gruix, és inserit dins el camp magnètic del nucli d’una bobina elèctrica. L’agulla està subjectada a una molla i la seva part ampla està desplaçada del nucli, de manera que, quan hom aplica un impuls elèctric al solenoide, el camp magnètic provoca un desplaçament instantani de l’agulla perquè la part ampla tendeix a rebre el màxim nombre de línies de força i, per tant, es desplaça cap al centre de la bobina. Quan para l’impuls, la bobina retrocedeix per l’acció del ressort vers la posició de repòs. Atès que les agulles s’han de moure amb perfecte sincronisme per a formar els caràcters, cal un circuit que generi els impulsos necessaris que actuen sobre els solenoides de les agulles. Hi ha diverses classes d’impressores per agulles, segons l’amplada del paper i la capacitat d’impressió (des de 20 caràcters per línia fins a 80 o més). Hom pot imprimir tota l’amplada de la pàgina a la vegada si hom utilitza una matriu de 1 000 agulles. Quant a la velocitat d’impressió, n'hi ha que imprimeixen en dos sentits i així s’aprofita el retorn del cap. Amb el sistema d’impressió per agulles hom pot imprimir també signes d’escriptura grecs, àrabs, japonesos, etc, així com gràfics, dibuixos, diferents models de lletra i diferents colors. Hi ha un altre sistema que prescindeix de la cinta tintada i es basa en l’impressió per procediments elèctrics damunt d’un paper que té una emulsió conductora. Quan hom introdueix aquest paper a la impressora, entre aquest i les agulles apareix una diferència de potencial que proporciona un corrent a les agulles que el toquen i deixa una marca en el punt de contacte deguda a la calor produïda a l’instant de la descàrrega, raó per la qual hom les anomena impressores tèrmiques . Un tipus d’impressora sense percussió és la impressora de raig de tinta en la qual els caràcters són formats per mitjà de la projecció de petits raigs de tinta damunt el paper. Les impressores de raig de tinta són silencioses, treballen a gran velocitat i proporcionen una gran qualitat d’impressió. El seu principi de funcionament consisteix en la projecció d’unes gotetes de tinta d’uns 35 μ m de diàmetre damunt el full de paper, a una freqüència de 120 kHz i a través d’un gicler que és excitat per un transductor piezoelèctric. Hom col·loca un elèctrode prop del lloc on el raig és transformat en gotes, les quals queden carregades i poden ésser desviades quan passen pel camp elèctric engendrat en aplicar una elevada diferència de potencial entre dues plaques. Com més gran sigui la càrrega, més gran serà la desviació, talment que la màxima desviació correspondrà a l’altura d’un caràcter (uns 3 mm). Les gotetes que no resulten carregades es recuperen en un canal i són reciclades. Les gotes obeeixen les ordres del generador de caràcters que decideix la seva desviació o escapament. Aquest model d’impressores són ràpides, però encara hom pot augmentar-ne la velocitat si hom col·loca més giclers , talment que imprimeixin en paral·lel més d’un caràcter alhora. Amb capçals proveïts de tintes de diferents colors, aquestes impressores poden reproduir, alhora que text, també imatges acolorides. Un altre procediment sense impacte, és a dir, sense desplaçaments mecànics, és el de la impressora làser . Consta d’un làser d’estat sòlid que, després d’ésser modulat pel senyal digital procedent del sistema informàtic, incideix sobre un mirall prismàtic que gira a gran velocitat. El raig làser, reflectit i desviat alhora per una de les cares del mirall, és focalitzat per un joc de lents condensadores i dirigit sobre la superfície fotoconductora d’un tambor que gira de forma sincronitzada amb el mirall. El raig escombra de línia en línia la superfície lateral del tambor, que està carregat positivament, i hi enregistra una imatge latent en descarregar de manera total, parcial o nul·la cada punt de la línia escombrada, segons que el respectiu to del punt de la imatge que hom vol imprimir sigui blanc, gris o negre. Després, amb un procediment anàleg al d’una copiadora xerogràfica xerografia , el corró és empolsat amb un pigment carregat negativament i, en aplicar-li un full de paper carregat positivament, hi transfereix la imatge. Aquesta mena d’impressores poden reproduir il·lustracions de tons grisos i també poden funcionar com a fotocopiadores si el senyal elèctric que modula el làser es fa procedir d’una unitat lectora (escàner) que prèviament ha digitalitzat la imatge a reproduir mitjançant un escombratge fotoelectrònic de la seva superfície.
f
Electrònica i informàtica
Esquemes del mecanisme d’impressió de diferents tipus d’impressora; de dalt a baix: matricial, de raig de tinta i làser
© Fototeca.cat
Màquina que imprimeix les dades elaborades per un sistema informàtic.