Resultats de la cerca

És un llenguatge de programació d’alt nivell, especialment concebut per descriure, transmetre i, eventualment, comunicar a un ordinador algorismes de resolució de problemes numèrics Hi ha dues versions d’aquest llenguatge una primera va ésser anomenada ALGOL 60 una forma més evolucionada ha rebut el nom d’ALGOL 68

Llenguatge de programació originat en una notació deguda a Kenneth E Iverson, d’IBM, que la ideà el 1962 i la descriví com a llenguatge de programació Implantat a partir del 1966, ha conegut l’adhesió creixent dels científics, que l’han utilitzat per la sobrietat i elegància del llenguatge i per la seva similitud a la notació algèbrica corrent També ha estat reivindicat per a aplicacions purament comercials

L’ús d’aquest terme s’ha estès a partir de la moda recent d’usar el prefix ciber , d’origen grec, en relació amb les noves tecnologies La cibercultura inclou les formes culturals pròpies creades i difoses a través del ciberespai, aprofitant els nous mitjans d’expressió que procuren aquestes tecnologies útils per a la creació i la difusió de béns simbòlics, ja siguin de creació tradicional text pla, imatge fotogràfica, etc com els que el fan servir en la seva creació les noves tecnologies hipertext, multimèdia, hipermèdia, realitat virtual que modifiquen la mateixa forma d’expressió La…

Normalment, el resultat d’una mesura s’expressa com a M = V ± U , on V és el valor mesurat i U , la incertesa Sovint es relaciona aquest concepte amb l’error de mesura i de vegades es confonen L’error d’una mesura és la diferència entre el valor de la mesura i el veritable valor del mesurand La incertesa, en canvi, és l’interval al voltant del resultat de la mesura que conté el veritable valor amb una certa probabilitat o nivell de confiança, habitualment del 95% Ambdós conceptes són un indicador de la qualitat de la mesura Val a dir que, com que cap instrument és perfecte, el veritable valor…

En el cas general, la seva expressió és un quocient de polinomis de s En els casos particulars d’una resitència R , una inductància L i una capacitat C , és respectivament R , Ls i 1/Cs

Representa la resistència aparent del circuit Hom la representa per Z i és un vector de components R resistència i X reactància, o sigui Z = R + X L’expressió complexa de Z és Z = V/1 = R + jX , i en mòdul La unitat de mesura és l’ohm

La distribució de Fermi-Dirac representa la probabilitat que un determinat nivell d’energia E del sistema estigui ocupat pels fermions, i és donada per l’expressió on k és la constant de Boltzmann, T és la temperatura absoluta i E F és el nivell de Fermi Per a valors d’energia E tals que E > 5kTE F , la distribució de Fermi-Dirac pot ésser substituïda per l’aproximació clàssica donada per la distribució estadística de Boltzmann, f E = exp- E-E F / kT

essent μ 0 la permeabilitat magnètica del buit, I la intensitat del corrent, r la distància de l’element de corrent a P i θ l’angle entre els vectors d l i r En forma vectorial s’expressa per El camp total, suma de les contribucions de tots els elements de corrent es calcula fent Si el conductor és rectilini, aquesta expressió dóna el resultat essent R la distància perpendicular entre el conductor i el punt P en qüestió Quan les condicions de simetria ho permeten el camp magnètic pot calcular-se mitjançant el teorema d’Ampère

En l’estríming no cal descarregar prèviament el contingut a l’ordinador i permet reproduir documents de veu o d’imatge d’una manera ràpida i senzilla, utilitzant un espai de memòria, sense haver d’esperar que el procés de transferència de les dades s’hagi acabat Permet difondre en línia tant esdeveniments que tenen lloc al mateix temps que es reprodueixen en directe com esdeveniments enregistrats i emmagatzemats en un servidor en diferit Quan no es fa referència al sistema tècnic de transferència de continguts, sinó al mitjà pel qual els continguts es transfereixen sol utilitzar-se l’…

De fet, constitueix un capítol particular de l'electromagnetisme Experimentalment hom pot comprovar que corrents parallels i del mateix sentit s’atreuen, i que els de sentit contrari es repelleixen la força exercida entre ells és donada per les lleis de Laplace Així, entre dos fils conductors i parallels recorreguts per un mateix corrent I separats per una distància d , la força d’atracció o repulsió que un d’ells, considerat de longitud infinita, exerceix sobre un element l de l’altre és F = 2×10 - 7 I 2 l/d Aquesta expressió constitueix la base de la definició de l'ampere i de molts…