Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
permitivitat magnètica
Electrònica i informàtica
Constant característica de cada material donada per la relació entre la inducció elèctrica i la intensitat de camp.
Representa la influència del medi sobre les forces d’atracció o de repulsió entre cossos electritzats
disrupció
Electrònica i informàtica
Descàrrega brusca produïda en un aïllant sòlid o bé en un espai aïllant líquid o gasos quan la tensió aplicada arriba a un cert valor, anomenat tensió disruptiva o de perforació.
EL corrent elèctric resultant produeix efectes diversos, com ara l’escalfament, que pot arribar a destruir l’aïllant perforació tèrmica, la creació d’un camp electroestàtic intens amb forces superiors a les de cohesió perforació elèctrica, la ionització en el cas d’un gas, etc descàrrega
lleis de Kirchhoff
Electrònica i informàtica
Lleis fonamentals dels circuits elèctrics en forma de malles.
La primera, anomenada llei dels nusos , expressa que la suma algèbrica dels corrents que conflueixen en un nus és nulla Σ i = 0 La segona, anomenada llei de les malles , expressa que en una malla qualsevol la suma de les forces electromotrius és igual a la suma de les caigudes de tensió Σ e = Σ iZ
acoblament de generadors
Electrònica i informàtica
Unió de dos o més generadors per a aconseguir determinats fins.
Pot ésser fet en sèrie o tensió i en derivació o parallel En el primer cas se sumen les forces electromotrius i les resistències interiors la intensitat és la d’un element En el segon cas se sumen les intensitats i les conductàncies internes la força electromotriu és la d’un element i ha d’ésser la mateixa en tots ells, i, en cas de corrents alterns, cal que coincideixin els valors instantanis
electroestàtica
Electrònica i informàtica
Part de l’electricitat que estudia les interaccions entre les càrregues elèctriques en repòs.
Històricament, fou la part de l’electricitat que es desenvolupà primer Així, l’electrització per fricció de certes substàncies vidre, ambre, etc fou ja coneguda pels grecs, però no fou fins al Renaixement que aquests fenòmens començaren a ésser estudiats científicament i a tenir aplicació pràctica Un cos és en estat neutre si el nombre de càrregues negatives coincideix amb el de càrregues positives Si hom altera l’equilibri entre el nombre de càrregues, el cos s’electritza Això és el que s’esdevé amb l’electrització per fricció, i constitueix l’experiència bàsica de l’electroestàtica Si, per…
autoconducció
Electrònica i informàtica
Fenomen produït en un conductor elèctric situat en un camp magnètic altern sense trobar-se unit al circuit que l’origina.
El camp produeix unes forces electromotrius al conductor que són causa de corrents al seu interior amb l’escalfament corresponent Els corrents que es produeixen en el nucli d’un transformador, reactància, electroimant, etc, reben el nom de corrents de Foucault En la indústria hom aplica l’autoconducció mitjançant corrents d’alta freqüència, per a l’obtenció d’un tremp superficial en les peces d’acer a causa de l’efecte Kelvin els corrents circulen només per una capa molt prima a la superfície, que és la que escalfen i, per consegüent, la que resta trempada En medicina, i també per mitjà d’…
permitivitat
Electrònica i informàtica
Constant que expressa la influència d’un medi isòtrop sobre les forces d’atracció o de repulsió entre cossos electritzats.
Cal distingir entre permitivitat absoluta i relativa La permitivitat absoluta és el quocient entre la inducció elèctrica o desplaçament D i la intensitat de camp elèctric E hom la representa per ε, o sia, ε = D/E La permitivitat del buit val ε 0 = 8,859 × 10 - 1 2 F/m La permitivitat relativa és la relació entre l’absoluta i la del buit, o sia ε=ε/ε 0 La permitivitat és anomenada també constant dielèctrica
decadència orbital
Electrònica i informàtica
Disminució progressiva de l’altitud mitjana d’un satèl·lit artificial, a causa de les forces gravitatòries i de la resistència atmosfèrica.
electrodinàmica
Electrònica i informàtica
Part de l’electricitat que estudia les accions entre els corrents elèctrics, especialment les forces exercides entre conductors pels quals circula un corrent elèctric.
De fet, constitueix un capítol particular de l'electromagnetisme Experimentalment hom pot comprovar que corrents parallels i del mateix sentit s’atreuen, i que els de sentit contrari es repelleixen la força exercida entre ells és donada per les lleis de Laplace Així, entre dos fils conductors i parallels recorreguts per un mateix corrent I separats per una distància d , la força d’atracció o repulsió que un d’ells, considerat de longitud infinita, exerceix sobre un element l de l’altre és F = 2×10 - 7 I 2 l/d Aquesta expressió constitueix la base de la definició de l'ampere i de molts…
dinamo

Secció d’una dinamo
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Màquina elèctrica rotativa que genera corrent continu.
En la forma constructiva més freqüent consta d’una carcassa cilíndrica de fosa, de ferro o d’acer, que té fixats a l’interior uns electroimants anomenats pols sempre en nombre parell, cadascun amb la seva bobina alimentada amb corrent continu, els quals creen uns camps magnètics d’excitació Aquest conjunt de pols magnètics és anomenat inductor A l’interior de la carcassa, concèntric amb la corona de pols, hi ha un cilindre, anomenat induït , giratori, muntat sobre l’eix de la màquina i fet de discs de xapa magnètica empilats, amb unes ranures a la perifèria, en les quals van unes bobines de…