Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
tiratró
Electrònica i informàtica
Tub electrònic de gas, generalment tríode o tètrode, proveït d’un càtode termoelectrònic.
És un rectificador controlat que permet el pas de corrents molt elevats, els quals poden ésser regulats mitjançant la reixa de control Un cop encebat el tiratró, però, el corrent es manté indefinidament fins que hom no interromp el circuit anòdic
internet
Electrònica i informàtica
Xarxa de xarxes informàtiques, descentralitzada, ampliable indefinidament i d’abast mundial.
Nasqué a partir d’un projecte de comunicacions impulsat el 1966 pel departament de defensa dels Estats Units amb l’objectiu de fer possible la comunicació entre ordinadors, de tal manera que, en l’eventualitat d’un atac massiu especialment nuclear, la comunicació no pogués ser mai completament desactivada Per aquest motiu la xarxa és descentralitzada, sense cap node neuràlgic També amb aquest propòsit, les dades són enviades segmentadament i mai seguint una ruta fixa, sinó en funció de l’estat de la xarxa El 1973 Arpanet, empresa que desenvolupà el projecte, inicià la connexió entre diverses…
descàrrega
Electrònica i informàtica
Fenomen consistent en el pas de càrregues elèctriques a través d’un medi, que pot ésser conductor (descàrrega conductiva), però, més correntment, es tracta d’un dielèctric (descàrrega disruptiva).
Un dels casos de descàrrega més importants és la descàrrega a través de gasos més o menys enrarits produïda entre dos elèctrodes sotmesos a una diferència de potencial elevada, caracteritzada sovint per una emissió de llum Per a iniciar la descàrrega en un gas, cal una ionització prèvia, però un cop iniciada pot continuar indefinidament gràcies a un procés d’ionització per xoc aquest tipus de descàrrega és anomenat descàrrega automantinguda , com és el cas de l' arc , la guspira , el llamp , la descàrrega luminescent , etc Si la descàrrega no pot continuar sense la font d’ionització prèvia,…
enquesta
Electrònica i informàtica
Tècnica de gestió de transferències entre un ordinador i un perifèric.
En aquest tipus de transferència, el procés és començat i controlat per la CPU, que està sempre treballant per atendre el procés d’enquesta, tant enviant dades com tractant les ordres de protocol que estableix amb el perifèric Aquesta tècnica no presenta dificultat, però requereix dedicació única per part de la CPU El millor exemple d’aquest tipus de gestió és la interfície en parallel per a impressora de la casa Centronics El circuit necessari porta un registre latch registre que guarda la informació indefinidament sempre que no s’hi torni a escriure, que s’encarrega de guardar…
agent
Electrònica i informàtica
Programari que simula cert nivell d’intel·ligència a base d’automatitzar tasques segons un conjunt de regles definides per l’usuari.
Es tracta d’una especialització del concepte general d’agent la tasca a realitzar és la cerca d’informació, basada en un conjunt de regles heurístiques que informen de la bondat de la informació trobada amb relació la informació desitjada L’usuari defineix els paràmetres de la cerca abans de llançar executar l’agent un cop aquest troba informació que quadra amb els paràmetres donats, avisa l’usuari bé donant-li la informació trobada, bé indicant-li la seva situació i continua la seva tasca de cerca La utilitat dels agents queda palesa en entorns d’informació dinàmica, com…
memòria RAM estàtica
Electrònica i informàtica
Memòria d’accés aleatori en què la informació es manté indefinidament mentre està connectada a l’alimentació.
tub electrònic
Tub electrònic (pèntode): 1, ànode o placa; 2, reixa supressora; 3, reixa pantalla; 4, reixa de control; 5, càtode; 6, filament
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic constituït per dos elèctrodes o més, a l’interior del qual hi ha el buit, o bé un gas determinat, a través del qual té lloc la conducció del corrent elèctric mitjançant el moviment dels electrons (o d’aquests i dels ions) entre els elèctrodes.
Són anomenats tubs de buit o de gas , respectivament El precursor dels tubs electrònics fou el díode de Fleming , que donà lloc, per perfeccionaments diversos introduïts posteriorment, als altres tubs coneguts Són constituïts per una ampolla, generalment de vidre, que conté els elèctrodes, i una base o sòcol proveït d’unes tiges en nombre de 4, 7, 8, 9 o 10, destinades a fer de suport i, alhora, a establir els contactes corresponents Hi ha una gran varietat de tubs electrònics, que són coneguts amb diversos noms Segons que el nombre d’elèctrodes d’un tub sigui de 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, etc, és…
memòria
A dalt, xip de memòria RAM dinàmica de capacitat baixa. Cada bloc representa uan funció. les fletxes indiquen la direcció i el sentit dels senyals elèctrics, La funció d’emmegatzematgede dades només ocupa una part del xip; les cèl·lules de memòria, disposades com els nusos d’una malla de files i columnes. A baix i a la dreta, un d’aquets nusos, que pot emmagatzemar un sol bit fent que els valors 0 i 1 corresponguin a dos estats de càrrega del condensador.
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu o circuit que permet l’entrada d’una determinada informació codificada en sistema binari i que és capaç d’enregistrar-la i d’emmagatzemar-la temporalment o indefinidament.
Una memòria es caracteritza de forma general per la seva capacitat nombre de bits que pot emmagatzemar i pel temps d’accés a una determinada informació Moltes vegades, la informació és enregistrada dins la memòria en grups de bits accessibles simultàniament, anomenats posicions o paraules agrupacions normals de 8 bits, denominada també byte , 16 bits, etc Segons el tipus d’accés a les posicions de la memòria i la possibilitat o no d’esborrar la informació que hi és enregistrada, aquestes es classifiquen en memòries d’accés aleatori Random Access Memory , RAM i en memòries solament de lectura…
dent de serra
Electrònica i informàtica
Forma d’ona d’una magnitud periòdica que augmenta linealment amb el temps fins a un punt determinat, disminueix bruscament fins a zero i torna a repetir el cicle indefinidament.
L’ús d’aquest tipus d’ona és molt corrent en electrònica, especialment per a tensions És emprada en els oscilloscopis, en televisió, en música electrònica, en els sistemes de control industrial, etc
monoestable
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Dit del mecanisme, circuit, dispositiu, etc., que presenta un estat estable on pot restar indefinidament i un altre d’inestable o quasiestable on només pot restar un temps determinat, al cap del qual canvia a l’estat estable.
El dispositiu més conegut d’aquest tipus és l’anomenada bàscula monoestable