Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
antiestàtic | antiestàtica
Electrònica i informàtica
Dit dels aparells destinats a convertir l’aire en conductor per ionització.
El procés de producció d’algunes indústries, com són les de la goma, plàstics, paperera, arts gràfiques, productes fotogràfics, etc, presenta zones en les quals és fàcil la ionització per fricció del producte elaborat Elèctricament, aquestes zones formen veritables condensadors, de càrrega constant i capacitat C = Q/V, que mentre mantenen apropats els dos elèctrodes presenten una tensió V petita, però que ràpidament és augmentada a valors elevats quan disminueix la capacitat C en separar-se Així, es generen camps electroestàtics d’intensitat elevada que poden provocar accidents…
descàrrega de Townsend
Electrònica i informàtica
Tipus de descàrrega, dita també no automantinguda, que es produeix en una atmosfera gasosa per ionització quan hom aplica una determinada tensió entre dos elèctrodes.
En produir-se la descàrrega, el corrent resulta pràcticament independent de la tensió i es produeix una allau d’electrons a causa de la ionització per xoc produïda pel seu moviment
descàrrega
Electrònica i informàtica
Fenomen consistent en el pas de càrregues elèctriques a través d’un medi, que pot ésser conductor (descàrrega conductiva), però, més correntment, es tracta d’un dielèctric (descàrrega disruptiva).
Un dels casos de descàrrega més importants és la descàrrega a través de gasos més o menys enrarits produïda entre dos elèctrodes sotmesos a una diferència de potencial elevada, caracteritzada sovint per una emissió de llum Per a iniciar la descàrrega en un gas, cal una ionització prèvia, però un cop iniciada pot continuar indefinidament gràcies a un procés d’ionització per xoc aquest tipus de descàrrega és anomenat descàrrega automantinguda , com és el cas de l' arc , la guspira , el llamp , la descàrrega luminescent , etc Si la descàrrega no pot continuar sense la…
efecte corona
Electrònica i informàtica
Lluminositat blavenca que es forma en alguns punts de les línies aèries d’alta tensió, al voltant dels conductors, d’on li ve el nom.
És produït per la ionització de les capes d’aire immediates als conductors, motivada per la tensió voltatge que hi ha entre els conductors És, doncs, una perforació dielèctrica de l’aire al voltant del conductor, deguda al camp elèctric Això representa una certa pèrdua d’energia de la línia treball d’ionització La lluminositat és deguda a la recombinació d’ions positius i negatius, que retornen l’energia d’ionització, en forma de llum Aquest fenomen s’origina a partir d’un cert valor de tensió, en dos llindars En un primer nivell de tensió, anomenat…
plasmatró
Electrònica i informàtica
Tub de descàrrega gasosa proveït d’un càtode termoelectrònic destinat a produir un plasma d’electrons i ions positius entre el càtode i l’ànode.
Conté, a més, un càtode auxiliar i un circuit de control a fi de produir la ionització necessària per a neutralitzar la càrrega espacial i mantenir el corrent entre l’ànode i el càtode principal
disrupció
Electrònica i informàtica
Descàrrega brusca produïda en un aïllant sòlid o bé en un espai aïllant líquid o gasos quan la tensió aplicada arriba a un cert valor, anomenat tensió disruptiva o de perforació.
EL corrent elèctric resultant produeix efectes diversos, com ara l’escalfament, que pot arribar a destruir l’aïllant perforació tèrmica, la creació d’un camp electroestàtic intens amb forces superiors a les de cohesió perforació elèctrica, la ionització en el cas d’un gas, etc descàrrega
guspira
Electrònica i informàtica
Descàrrega brusca i transitòria, de curta durada, que es produeix entre dos conductors o dos elèctrodes suficientment pròxims, situats en un gas o a l’aire, entre els quals existeix una elevada diferència de potencial.
Va associada a un despreniment sobtat d’una quantitat considerable d’energia, que es manifesta per la producció de llum, calor i soroll Es caracteritza per una ionització intensa del gas al llarg del camí de la descàrrega i per una forta excitació dels electrons més exteriors de l’àtom, la qual cosa produeix una radiació de freqüències característiques en l’espectre atòmic El llamp és un exemple de descàrrega per guspira Sovint la guspira va seguida d’una descàrrega luminescent o d’una descàrrega per arc
tub electrònic

Tub electrònic (pèntode): 1, ànode o placa; 2, reixa supressora; 3, reixa pantalla; 4, reixa de control; 5, càtode; 6, filament
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic constituït per dos elèctrodes o més, a l’interior del qual hi ha el buit, o bé un gas determinat, a través del qual té lloc la conducció del corrent elèctric mitjançant el moviment dels electrons (o d’aquests i dels ions) entre els elèctrodes.
Són anomenats tubs de buit o de gas , respectivament El precursor dels tubs electrònics fou el díode de Fleming , que donà lloc, per perfeccionaments diversos introduïts posteriorment, als altres tubs coneguts Són constituïts per una ampolla, generalment de vidre, que conté els elèctrodes, i una base o sòcol proveït d’unes tiges en nombre de 4, 7, 8, 9 o 10, destinades a fer de suport i, alhora, a establir els contactes corresponents Hi ha una gran varietat de tubs electrònics, que són coneguts amb diversos noms Segons que el nombre d’elèctrodes d’un tub sigui de 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, etc, és…
fotodetector
Electrònica i informàtica
Dispositiu semiconductor utilitzat per a convertir energia lluminosa en energia elèctrica.
Els fotodetectors són molt importants en sistemes de comunicació per fibra òptica, on operen en la regió de l’infraroig proper 0,8 a 1,6 μm de longitud d’ona En aquests sistemes, llur missió és la desmodulació de senyals òptics, és a dir, la conversió en senyals elèctrics, que més tard són amplificats i finalment processats Per aquestes aplicacions els fotodetectors han de tenir característiques molt rigoroses, com ara alta sensibilitat en les longituds d’ona en què treballa el sistema, gran velocitat de resposta i mínim soroll, i han de poder funcionar amb petites intensitats de corrent i…
allau
Electrònica i informàtica
Fenomen en virtut del qual els electrons lliures existents en un medi qualsevol ionitzable sotmès a un camp elèctric, poden produir nous ions ( ionització per xoc
), i crear alhora més electrons lliures que, a llur torn, reprodueixen el mateix fenomen.
Aquesta multiplicació d’electrons lliures i la formació d’ions provoca un augment del corrent a causa de la presència de les partícules carregades electrons i ions, corrent que pot arribar a un valor molt elevat si no és limitat adequadament Aquest fenomen té lloc d’una manera especial en els gasos descàrrega de Townsend i també en els semiconductors