Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
eficàcia lluminosa
Electrònica i informàtica
Física
En una radiació, quocient entre el flux lluminós i el flux energètic radiant corresponent.
En el cas d’una font lluminosa és el quocient entre el flux lluminós total i la potència consumida La unitat en el SI és el lumen per watt lm/w
intensitat lluminosa
Electrònica i informàtica
Física
Quocient entre el flux lluminós emès per una font lluminosa, en un angle sòlid sobre una direcció determinada, i aquest angle sòlid.
El símbol emprat és I , i la unitat en el sistema SI, la candela
làmpada de Nernst
Electrònica i informàtica
Làmpada d’incandescència amb un filament fet d’òxids metàl·lics (de magnesi o de terres rares), que produeix una llum molt estable i amb abundància de radiacions infraroges.
Actualment desusada com a font lluminosa, és emprada com a patró i en diversos aparells òptics de laboratori, com els espectrofotòmetres
fotoconducció
Electrònica i informàtica
Efecte fotoelèctric intern d’un sòlid o d’un líquid.
És caracteritzat per la variació de la resistivitat del cos quan és exposat a una radiació lluminosa i, en general, electromagnètica
indicador de sintonia
Electrònica i informàtica
Dispositiu emprat en certs receptors de ràdio per a indicar el punt exacte de sintonia.
En els receptors antics era constituït per un tub electrònic especial, anomenat vulgarment ull màgic , proveït d’una petita pantalla lluminosa indicadora de la sintonia Actualment, i especialment en els aparells transistoritzats, hom empra uns indicadors d’agulla de tipus galvanomètric o bé díodes electroluminescents
llum artificial
Electrònica i informàtica
Llum produïda per un aparell d’il·luminació.
Segons l’energia emprada per a produir-la, hom parla de llum elèctrica , de gas, etc, i, segons el camí seguit a partir de la font lluminosa, hom diu que la llum és directa, difusa, indirecta , etc illuminació L’estudi i les aplicacions tècniques de la llum artificial donen lloc a la luminotècnia
llum natural
Electrònica i informàtica
Llum emesa per una font lluminosa natural.
La més corrent i útil és la que prové del Sol, que hom anomena també llum solar o de dia , i que segons l’hora del dia rep diferents noms, com llum de l’alba, crepuscular , etc Unes altres llums naturals són la llum de la lluna i la dels estels
tub indicador
Electrònica i informàtica
Tub de gas emprat com a indicador numèric.
Té un ànode i una sèrie de càtodes formats per uns conductors filiformes que prenen la forma de les diferents xifres i també dels diversos signes especials Segons el càtode excitat, s’hi produeix una luminescència, i, per tant, hom obté una indicació lluminosa de la xifra o del signe corresponent Són coneguts com a tubs Nixie , i són emprats en aparells digitals, comptadors, etc, bé que cada cop són més reemplaçats per dispositius d’estat sòlid, com els díodes luminescents o LED
luminotècnia

Luminotècnia, diferents sistemes d’il·luminació
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tècnica de la il·luminació, amb llum artificial, d’espais oberts i tancats i amb fins funcionals o artístics.
Des del punt de vista físic es fonamenta sobretot en la fotometria, però també en l’estètica i en els principis fisiològics i higiènics de la visió El coneixement de les característiques dels focus lluminosos intensitat, longitud d’ona, luminància, forma, etc és bàsic, com també ho és el del comportament dels objectes illuminats coeficient de reflexió, efecte dels colors, etc En luminotècnia hom empra correntment les diverses magnituds fotomètriques, com la quantitat de llum, el flux lluminós, la intensitat lluminosa, la illuminació, la luminància i el rendiment lluminós a més, són definits…
Carles Buïgas i Sans
Carles Buïgas i Sans projectà les fonts lluminoses de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929
© Arxiu Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Enginyer luminotècnic, fill de Gaietà Buïgas i Monravà.
Autodidacte, des del 1916 formà part de la comissió de treballs preparatoris per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, i el 1926 en fou nomenat cap de la secció d’aigües i illuminació Projectà els brolladors del palau de Pedralbes i la primitiva font lluminosa de Montjuïc, així com la illuminació i les fonts monumentals de formes i colors canviants que presidien el recinte de l’exposició Collaborà també en el projecte del transbordador aeri del port de Barcelona inaugurat el 1931 Dissenyà posteriorment diverses fonts i brolladors de dimensions més reduïdes, com els…