Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
sistema polifàsic
Electrònica i informàtica
Sistema de n magnituds sinusoidals de la mateixa freqüència i desfasades les unes respecte a les altres.
Són particularment importants els sistemes equilibrats o simètrics, en els quals totes les magnituds tenen el mateix valor eficaç i entre cada dues de consecutives presenten un desfasament de 2π/ n L’únic sistema emprat actualment és el sistema trifàsic el bifàsic, inicialment utilitzat, ha caigut en desús Per a algunes aplicacions especials, com ara rectificació, són emprats també el sistema hexafàsic o el dodecafàsic
comprimir
Electrònica i informàtica
Convertir un conjunt de dades en una de sola per a la seva manipulació, transmissió o emmagatzematge.
La dada resultant de la compressió té una mida superior a la de la suma de les magnituds de les dades que la componen, ja que ha de guardar també la informació necessària per a recuperar les dades components per exemple, separadors de les dades
amplificació
Electrònica i informàtica
Relació entre els valors de sortida i d’entrada d’una magnitud en un amplificador qualsevol (valor anomenat també guany
).
Hom acostuma a considerar les tres magnituds potència, tensió i corrent, i, per tant, es pot parlar d’amplificació de potència, de tensió i de corrent L’amplificació pot expressar-se en forma d’una relació per quocient, però correntment aquesta relació ve donada en decibels decibel
cromaticitat
Electrònica i informàtica
Física
Qualitat colorimètrica d’una llum determinada.
Per a definir-la hom acostuma a utilitzar les anomenades coordenades tricromàtiques o de cromaticitat , però també a vegades és expressada per les dues magnituds colorimètriques la longitud d’ona dominant to i la saturació Gràficament és emprat el diagrama de cromaticitat o dels colors, comprès dins un triangle, conegut com a triangle dels colors color
electrometria
Electrònica i informàtica
Física
Mesura de magnituds elèctriques mitjançant un electròmetre.
moment dipolar
Electrònica i informàtica
Física
Donada una distribució de càrregues elèctriques en repòs, coeficient del terme 1/r2 que apareix en desenvolupar el potencial creat per les càrregues en un punt de l’espai en sèrie de potencies de 1/r
.
Anàlogament, hom anomena moment quadripolar, octopolar , etc, els respectius coeficients dels termes 1/r 3 , 1/r 4 , etc, de la dita sèrie Aquestes magnituds només depenen del sistema de càrregues i, quant a llur significació física, cal dir que el moment dipolar és una mesura de la major o menor coincidència dels centres de càrregues positives i negatives i el moment quadripolar mesura la poca o molta simetria esfèrica de la distribució Un desenvolupament anàleg del potencial vector del camp magnètic dóna lloc als moments dipolars , quadripolars , etc, magnètics , el primer dels…
fase
Electrònica i informàtica
Cadascuna de les magnituds sinusoidals d’un sistema polifàsic.
freqüencímetre

Esquema d’un freqüencímetre de Weston; les dues bobines fixes 1 i 2 creen dos camps magnètics, la resultant dels quals fa girar la peça T solidària a l’agulla
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar freqüències de magnituds elèctriques alternes.
Poden ésser de diversos tipus els de làmines vibrants , emprats en corrent altern industrial de 50 o 60 Hz, que consten d’una sèrie de làmines de diferent longitud que són excitables magnèticament, de manera que la làmina que té una freqüència pròpia igual a la que hom mesura entra en vibració, els de bobina mòbil , els de relació , etc Per a radiofreqüències són emprats els freqüencímetres heterodins , els ondòmetres i aparells com el pont de Wien Els freqüencímetres digitals efectuen la mesura mitjançant circuits comptadors digitals, els quals calculen el nombre de cicles del senyal durant…
electrocinètica
Electrònica i informàtica
Part de l’electricitat que estudia el comportament de les càrregues elèctriques en moviment.
En un medi conductor es produeix un corrent elèctric quan les càrregues elèctriques es mouen en una direcció definida impulsades per un camp elèctric El corrent elèctric es pot propagar en conductors metàllics, en solucions electrolítiques i en gasos ionitzats Els electrons lliures d’un metall es mouen desordenadament entre els àtoms que formen la xarxa cristallina Quan un conductor se sotmet a una diferència de potencial per exemple, mitjançant una pila, totes les càrregues elèctriques es desplacen en una mateixa direcció, impulsades pel camp elèctric creat, constituint el corrent elèctric…