Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
manipulador
Electrònica i informàtica
Aparell de comandament manual destinat a establir modificacions en un circuit, connectar-lo o desconnectar-lo, etc.
És emprat en tracció elèctrica per a controlar la marxa dels vehicles, per la qual cosa és anomenat també controlador , o combinador, de marxa
amortidor
Electrònica i informàtica
Dispositiu emprat per a evitar les pertorbacions que es produeixen en les màquines elèctriques síncrones per dissimetries magnètiques i elèctriques que tendeixen a distòrcer el camp magnètic longitudinal.
Els amortidors proporcionen, de més a més, estabilitat durant els períodes transitoris derivats dels curts circuits o de la marxa en parallel de diverses màquines i, en molts de casos, faciliten l’engegada dels anomenats compensadors Generalment, és constituït per un enrotllament, disposat en forma d’unes barres de secció adequada, allotjades tot al llarg d’uns orificis fets en les expansions de les peces polars del rotor En ambdós extrems del rotor uns anells metàllics curtcircuiten les diverses barres, formant una gàbia que cobreix la perifèria En el camp que gira sincrònicament amb la…
Marvin Lee Minsky

Marvin Lee Minsky
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Matemàtic i pioner de la intel·ligència artificial nord-americà.
Es graduà en matemàtiques a la Universitat de Harvard 1950 i obtingué el doctorat a la de Princeton 1954 Els anys cinquanta dissenyà ginys simuladors del comportament humà, en els quals intentà reproduir l’aprenentatge El 1958 s’incorporà al laboratori de John McCarthy , del Massachusetts Institute of Technology, on desenvolupà tota la carrera docent i de recerca El 1959 hi fundà l’AI Project, amb McCarthy, que encapçalà després de la marxa d’aquest 1962 Les seves realitzacions experimentals i teories donaren un fort impuls al desenvolupament de la intelligència artificial, que concebé de…
MareNostrum

El MareNostrum, instal·lat al Centre de Supercomputació de Barcelona, dins la Torre Girona
© BSC-CNS
Electrònica i informàtica
Supercomputador fabricat per IBM amb capacitat de resoldre 40 bilions d’operacions per segon i instal·lat al Centre de Supercomputació de Barcelona.
Fou posat en marxa l’1 d’abril de 2005, i és el supercomputador més potent de l’Estat espanyol i un dels de més potència a Europa Forma part del grup líder de la infraestructura europea de supercomputació PRACE Partnership for Advanced Computing in Europe Al llarg dels anys hom n’ha augmentat la capacitat i la velocitat de càlcul amb successives versions La primera versió, el MareNostrum 1 , tenia una capacitat de 42,35 teraflops 42,35 billons d’operacions per segon Aquesta versió inicial fou succeïda pel MareNostrum 2 94,21 teraflops, que duplicaven el nombre d’operacions per segon, activada…
radar

Radar d’impulsos primari per a la circulació aèria, amb sincronització entre le moviment de l’antena i l’escombratge circular de la pantalla, que dóna la posició d’un avió com un punt lluminós
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Transports
Aparell que permet de localitzar i identificar un objecte, tot avaluant-ne la distància, per mitjà d’ones radioelèctriques d’alta freqüència (microones).
Consisteix en un emissor molt potent que, emprant un tub electrònic apropiat generalment un magnetró, genera ones radioelèctriques molt curtes decimètriques o centimètriques i, per tant, que es reflecteixen amb facilitat, en forma d’impulsos Aquests són transmesos per una antena parabòlica altament direccional, que gira sobre el seu eix per mitjà d’un mecanisme sincronitzat Quan els impulsos troben un obstacle, són reflectits per aquest i captats per l’antena ara ja desconnectada de l’emissor, que els envia cap a un receptor, on són amplificats i aplicats a les plaques deflectores d’un tub de…
Informàtica 2012
Electrònica i informàtica
A més de ser l'any del centenari del naixement d'un dels pares de la informàtica i la intelligència artificial, Alan Turing, l'any 2012 va portar prou novetats més o menys esperades nous sistemes operatius Windows 8 de Microsoft, noves versions del més famós dels populars telèfons intelligents iPhone 5, noves versions de consoles de joc la Wii U de Nintendo i, també, l'atenció creixent per la informàtica verda green computing , fins i tot en l'àmbit dels grans superordinadors com el MinoTauro del BSC-CNS de Barcelona En un altre àmbit de coses, cal esmentar la sorpresa del tancament, per l'…
Informàtica 2011
Electrònica i informàtica
L’any va tenir com a gran novetat, tot i l’ha-bitual creixement en potència i nuclis dels microprocessadors, l’estabilització del nou mercat dels telèfons intelligents smart-phones i, sobretot, de les tauletes tablets , en què diversos fabricants van començar a fer competència als iPhone i iPad d’Apple, que ja van comercialitzar noves versions durant el 2011 També cal destacar que va créixer la idea de la “informàtica verda” Green Computing , respectuosa amb el medi ambient, i, sobretot, la força de les xarxes socials quasi ja del tot imprescindibles Sense oblidar la desaparició, en…
Informàtica 2009
Electrònica i informàtica
En període de crisi, no acostuma a haver-hi un excés de novetats quant a dispositius Enguany s'ha recordat el naixement de la popular xarxa de xarxes, o internet, ara fa ja quaranta anys, i les seves principals aplicacions, del tot impensades quan internet va començar El 2009 alguns vells projectes van fer realitat algunes de les seves promeses, com va passar amb l'anomenat cloud computing 'computació en núvol' Finalment, la mala acollida del Windows Vista, de Microsoft, va obligar a presentar, molt abans del previst, el nou sistema operatiu de Microsoft, el Windows 7, tot i que el mercat ja…