Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
analitzador d’imatge
Electrònica i informàtica
Comunicació
Dispositiu emprat per a realitzar l’anàlisi de les imatges a transmetre.
Els primers analitzadors foren mecànics i constaven d’un element giratori que permetia d’analitzar òpticament les imatges Els més emprats foren el disc de Nipkow, la corona de lents, i sobretot, la roda de miralls de Weiller Tots aquests analitzadors presentaven grans inconvenients a causa de l’elevada inèrcia del sistema giratori i d’un aprofitament poc econòmic de la illuminació de l’escena Actualment, els analitzadors emprats són totalment electrònics i pràcticament no tenen inèrcia A més, tots són basats en el fenomen de la integració fotoelèctrica, i, per tant, el rendiment de la…
commutació
Electrònica i informàtica
Modificació de la configuració d’un o diversos circuits elèctrics mitjançant l’establiment o la supressió de determinades connexions.
Els dispositius o elements emprats per a efectuar una commutació poden ésser de tipus molt divers, segons la forma en què és feta per contactes mecànics, d’accionament manual o bé automàtic relés, o estàticament mitjançant dispositius electrònics tubs, transistors, tiristors, etc
integrador
Electrònica i informàtica
Matemàtiques
Tecnologia
Aparell o dispositiu, mecànic o electrònic, destinat al càlcul d’integrals.
Els mecànics poden ésser intègrafs intègraf o integròmetres integròmetre Els integradors electrònics poden efectuar la integració directament sobre un senyal analògic mitjançant amplificadors operacionals, bé que pel mostreig d’un senyal digital i el seu processament mitjançant circuits integrats o bé mitjançant un programa que calculi la funció integral
rectificador
Electrònica i informàtica
Dispositiu o element destinat a produir una rectificació d’un corrent altern.
Els rectificadors mecànics , amb contactes mòbils, són molt poc utilitzats actualment a causa dels inconvenients que presenten un tipus de rectificador mecànic és el constituït pel collector de la màquina de corrent continu També han caigut totalment en desús els rectificadors electrolítics Els utilitzats actualment són estàtics i constituïts per díodes, que poden ésser de buit, de gas o d’estat sòlid díode Hom utilitza com més va més aquests darrers, però per a grans potències és emprat encara el rectificador de vapor de mercuri
màquina automàtica
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Màquina que funciona segons els principis de l’automàtica, de manera que fa correspondre una certa magnitud de sortida a una d’entrada donada.
Cal distingir entre una màquina ja projectada d’origen per a ésser automàtica i una màquina que exigeix més o menys participació humana i que ha estat automatitzada mitjançant elements mecànics, elèctrics, pneumàtics, etc La majoria d’aquestes màquines són destinades a efectuar un treball determinat màquines energètiques , i poden ésser passives o actives , segons que l’energia de sortida sigui inferior o superior, respectivament, a la d’entrada Hi ha també màquines de senyals , d’aparició més recent, que són destinades a manipular senyals d’informació són emprades per a fer…
senyal
Física
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Magnitud física variable, de natura molt diversa, que pot ésser transmesa, propagada i detectada adequadament, de manera que en pertorbar o modificar un estat d’equilibri constitueix un element portador d’informació.
Els senyals poden ésser molt diversos elèctrics, mecànics, pneumàtics, òptics, acústics, etc, i són utilitzats per a transmetre informació, donar ordres, etc, d’acord amb un codi establert En alguns casos els senyals es quantitzen , i cada quàntum es fa correspondre a un caràcter D’altres vegades els senyals són definits només durant uns intervals de temps concrets o en certs moments Quan es fa servir la representació digital, els senyals són mesurats en múltiples de quàntum i sovint se'n fa un mostreig per exemple per mitjà d’un senyal de rellotge, cas en el qual és possible…
electroimant

Estructura d’un electroimant elevador
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu que produeix una força d’atracció mitjançant un camp magnètic creat per un corrent elèctric.
Consisteix essencialment en una armadura o nucli de ferro o d’acer massissos o bé de xapa magnètica i d’una bobina o més L’armadura té una part mòbil, separada de la resta per un o dos entreferros d’aire Quan hom fa passar un corrent elèctric per la bobina es crea un camp magnètic en l’armadura i, com a conseqüència, la part mòbil de l’armadura rep una força d’atracció cap a la part fixa que la fa moure fins a tocar-se El camí recorregut per la part mòbil és la cursa de l’electroimant Quan no passa més corrent per la bobina, desapareixen el camp magnètic i la força i la part mòbil torna a la…
model OSI
Electrònica i informàtica
Model internacional de referència per a la interconnexió de sistemes teleinformàtics heterogenis.
Establert per l’ISO, a partir d’un estudi començat el 1977, respongué a la necessitat de regular la proliferació de solucions tècniques, sovint incompatibles les unes amb les altres, i d’afavorir l’aparició de sistemes heterogenis oberts, és a dir, capaços d’establir comunicació mútua El model proposa de delimitar en set nivells o capes els diversos elements i funcions, relatius al maquinari i al programari, que intervenen en una comunicació teleinformàtica, i defineix també un conjunt simple de relacions entre els diferents nivells Les set capes o nivells són primera, la física s’ocupa d’…
kit
Electrònica i informàtica
Conjunt de components elèctrics i mecànics destinats a la construcció d’un aparell electrònic i preparats per al seu muntatge, sovint per a persones no professionals.
electrotècnia
Electrònica i informàtica
Part de la tècnica que tracta de l’aplicació pràctica dels fenòmens elèctrics i magnètics i de les relacions entre ells.
Com tota ciència de l’aplicació, ha nascut amb l’era del maquinisme i de la renovació tècnica i, doncs, és molt jove Primerament cal esmentar els fenòmens electroestàtics, que tradueixen l’energia pròpia de les càrregues elèctriques en repòs a esforços mecànics d’atracció si són de signe diferent i de repulsió si són del mateix signe Aquests fenòmens tenen diverses aplicacions pràctiques, com la desviació dels raigs catòdics en un tub de buit, l’acceleració dels electrons en tubs especials, i la modificació de les trajectòries dels electrons, base de l’òptica electrònica,…