Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
navegació
Electrònica i informàtica
Acció d’accedir a les dades contingudes en diferents serveis, utilitats o conjunts d’informació d’una xarxa, un sistema informàtic o una aplicació, generalment amb l’ajuda d’un navegador
.
La navegació dins d’una aplicació significa recórrer els seus diferents menús i opcions sobre un sistema, l’accés a les seves diverses unitats funcionals o conjunts d’informació bases de dades, directoris, etc sobre una xarxa, l’accés sobre els diversos nodes d’aquesta i sobre els serveis que ofereix cadascun d’ells Malgrat el caràcter en principi selectiu de la navegació determinat per l’usuari, la possibilitat d’obtenir informació rellevant atesa la gran massa d’informacions mútuament relacionades en xarxes com internet depèn tant de l’habilitat d’aquest com de l’…
Galileo
Electrònica i informàtica
Sistema de navegació per satèl·lit desenvolupat per la Unió Europea i l’Agència Espacial Europea (ESA).
El principal objectiu del projecte és disposar d’un sistema de posicionament global d’alta precisió sense dependència de sistemes com ara GLONASS Rússia, GPS EUA o COMPASS Xina, que poden ser inhabilitats en cas de conflicte militar Tanmateix, és compatible amb aquests i altres sistemes dins del sistema global de navegació per satèllit GNSS El Galileo consta de 30 satèllits en òrbita terrestre mitjana, a 23222 km d’altitud, distribuïts en 3 plans orbitals amb una inclinació de 56º Un satèllit de cada pla es manté en reserva, per substituir qualsevol dels altres 9 en cas de…
segmentació d’imatges
Electrònica i informàtica
Tècnica de tractament de la imatge que consisteix a separar una imatge en diverses zones o bé en objectes.
En robòtica, es fa servir en equips de visió artificial perquè el robot sigui capaç d’extreure'n els paràmetres necessaris per a la navegació
radiogoniometria
Electrònica i informàtica
Mètode per a determinar la direcció i la posició d’un emissor de ràdio.
Ha estat molt utilitzada en navegació aèria i marítima en casos de poca visibilitat, bé que cada cop és més corrent l’ús del radar La radiogoniometria fou ideada per ABlondel 1901 i perfeccionada per Ferrié, Bellini i altres
navegador
Electrònica i informàtica
Conjunt d’eines de programari que faciliten la navegació per una xarxa informàtica.
Els navegadors s’encarreguen d’oferir a l’usuari un entorn homogeni d’accés als serveis i a les dades, independentment del node de la xarxa on resideixin, i per tant s’encarreguen d’ocultar a l’usuari les diferents arquitectures de les xarxes o els nodes visitats, així com les instruccions específiques que caldria usar en cada cas si hom no usés un navegador Actualment hom empra els navegadors gràfics o multimèdia, lligats al desenvolupament del World Wide Web, un servidor distribuït d’informació amb enllaços hipertextuals, i del llenguatge HTML Hyper Text Mark Language, llenguatge de marques…
sistema d’augmentació basat en satèl·lit
Electrònica i informàtica
Sistema de correcció dels senyals GNSS que es transmeten als equips receptors o usuaris finals.
Depèn de satèllits geoestacionaris i, per tant, dóna servei a zones geogràfiques àmplies, la qual cosa el diferencia dels sistemes GBAS Estacions terrestres de navegació, anomenades NLE, calculen correccions als senyals GNSS segons diferents paràmetres com l’estat de la ionosfera o desviacions dels rellotges, i envien els corresponents missatges de correcció i integritat a uns satèllits geoestacionaris encarregats de radiar el senyal SBAS als usuaris Entre els principals sistemes SBAS destaquen l’EGNOS, administrat per l’Agència Espacial Europea ESA, el WAAS nord-americà, i el…
radar

Radar d’impulsos primari per a la circulació aèria, amb sincronització entre le moviment de l’antena i l’escombratge circular de la pantalla, que dóna la posició d’un avió com un punt lluminós
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Transports
Aparell que permet de localitzar i identificar un objecte, tot avaluant-ne la distància, per mitjà d’ones radioelèctriques d’alta freqüència (microones).
Consisteix en un emissor molt potent que, emprant un tub electrònic apropiat generalment un magnetró, genera ones radioelèctriques molt curtes decimètriques o centimètriques i, per tant, que es reflecteixen amb facilitat, en forma d’impulsos Aquests són transmesos per una antena parabòlica altament direccional, que gira sobre el seu eix per mitjà d’un mecanisme sincronitzat Quan els impulsos troben un obstacle, són reflectits per aquest i captats per l’antena ara ja desconnectada de l’emissor, que els envia cap a un receptor, on són amplificats i aplicats a les plaques deflectores d’un tub de…
xarxa interna
Electrònica i informàtica
Xarxa privada d’àrea local dissenyada i desenvolupada seguint els protocols propis d’internet.
La característica d’aquestes xarxes és que poden accedir a internet o a qualsevol altra autopista de la informació que usi el protocol TCP/IP amb facilitat, alhora que ofereixen a l’entorn privat generalment empreses les mateixes eines d’ús i navegació que internet A més, permeten definir una zona pública, accessible des d’internet, dins la xarxa privada per tal d’oferir serveis catàleg electrònic per a la venda de productes, per exemple o informació diversa caràtula de l’empresa i la seva activitat, etc Per tal d’evitar que l’accés a la zona pública de la xarxa interna permeti l…