Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
interferències electromagnètiques
Electrònica i informàtica
Estudi de la pol·lució electromagnètica creada per un equip electrònic.
Forma part dels estudis de compatibilitat electromagnètica La procedència de les interferències electromagnètiques pot ésser múltiple, però principalment s’estudien les interferències conduïdes per cables o per circuits impresos, i les radiades Quan les mesures d’un equip no compleixen la normativa, la solució més habitual és la de redissenyar els apantallaments i les connexions a massa
compatibilitat electromagnètica
Electrònica i informàtica
Qualitat d’un equip o un sistema que no interacciona electromagnèticament amb el seu entorn o que ho fa feblement, per dessota un valor establert per una norma.
La motorització i l’ús universal dels electrodomèstics, els aparells electrònics i les telecomunicacions han generalitzat el problema dels sorolls elèctric i electromagnètic i han obligat a adoptar normes internacionals de compatibilitat per a la fabricació de material elèctric i electrònic, com és ara el cas de la normativa definida pel CENELEC i aplicada per la Unió Europea del 1996 ençà
protecció de dades personals
Electrònica i informàtica
Conjunt de disposicions legals, procediments i mitjans tècnics destinats a garantir la integritat, la disponibilitat i la confidencialitat de les dades personals.
El control d’accés, la criptografia i les còpies de seguretat són exemples de mitjans tècnics per a la protecció de dades A l’Estat espanyol, les dades de caràcter personal estan especialment protegides per la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal LOPD L’Agencia Española de Protección de Datos vetlla per la seguretat de les dades, tant si són de titularitat pública com privada A Catalunya, l’abril del 2002 es creà l’ Agència Catalana de Protecció de Dades , fruit del pacte parlamentari per a la promoció i el desenvolupament de la societat de la informació a les…
Lluís Marquet i Ferigle
Electrònica i informàtica
Enginyer en electrònica i lexicògraf.
Doctor en enginyeria industrial, es dedicà a la terminologia científica en català Secretari de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques 1970, treballà en la fixació de les formes catalanes dels neologismes tècnics Fou coordinador de la terminologia tecnocientífica en la primera edició de la Gran Enciclopèdia Catalana Publicà, a més, Diccionari d’electrònica 1971, un Vocabulari de luminotècnia 1972 i tres volums de Novetat i llenguatge 1979, 1981 i 1985, recull d’articles publicats a Serra d’Or , Pesos, mides i mesures dels Països Catalans 1990,…
PHY
Electrònica i informàtica
Abreviació molt emprada en documentació tècnica, en normativa i en especificacions d’equips de telecomunicacions per a identificar la capa física (PHYsical layer) referida al nivell de desenvolupament més proper a l’electrònica i la microelectrònica.
radioafeccionat | radioafeccionada
Electrònica i informàtica
Persona que, per afecció, amb caràcter exclusivament personal i sense fins lucratius, es dedica a la comunicació a distància per mitjà de les ones electromagnètiques o hertzianes.
Els radioafeccionats utilitzen equips de potència relativament petita, sovint construïts per ells mateixos, que aprofiten les propietats de la reflexió de les radiacions de les capes ionitzades que envolten la terra i les reflexions amb la lluna dels senyals electromagnètics EME Assoleixen, així, comunicacions amb altres radioafeccionats molt allunyats En l’aspecte pròpiament tècnic, les bandes de freqüència utilitzades van des de desenes de kHz fins a la UHF, segons les aplicacions comunicacions bidireccionals, radioescolta, etc i la normativa dels diferents països les més…
radiodifusió

Esquema de funcionament d’un emissor i d’un receptor en la radiodifusió
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Transmissió, especialment del so, a distància, mitjançant ones hertzianes, adreçada a un nombre ample de destinataris.
La radiodifusió sonora veu i música generalment s’emet en forma de programes que solen ser gratuïts per als oïdors La radiodifusió sonora —la ràdio , com correntment hom l’anomena— és basada en les propietats de les ones hertzianes o radioelèctriques aquestes són fàcils de generar mitjançant circuits oscillants d’alta freqüència i d’emetre o enviar als destinataris, gràcies a l’antena El senyal elèctric que arriba a l’antena senyal modulat és un senyal format per l’ona portadora senyal d’alta freqüència generada per un circuit oscillant, que és la que facilita la propagació de les ones…